El nou pla operatiu i de millora de la Regió d'Emergències de Girona genera discrepàncies, tant dins del cos com entre ajuntaments. Hi ha qui el veu bé, perquè suposa reforçar parcs i incrementar els efectius, però també hi ha qui el critica. No només per la reconversió dels parcs de la Jonquera (Alt Empordà), Calonge (Baix Empordà) i Sant Feliu de Buixalleu (Selva), sinó també per les formes com el Departament ho ha comunicat.
Entre els efectius dels tres parcs, a qui se'ls reassignarà un nou destí, el malestar hi és. "Reestructurar la Regió es pot fer de moltes maneres, però no han comptat amb l'opinió dels bombers", critica el delegat sindical de CCOO Víctor González. Ell treballa al parc de Calonge, que a partir del 2022 passarà a ser base logística per a manteniment i reparacions, i també acollirà la seu dels GRAE subaquàtics.
Víctor González parla obertament de "tancament" de parcs i diu que la decisió ja està presa. "Durant la reunió d'ahir, la Direcció General ens ho va posar damunt la taula i ens va dir que això és el que hi ha; estem totalment en desacord amb les formes", afirma.
A més, CCOO també assegura que la principal afectada pels canvis serà la ciutadania. "El primer que és perd és temps de resposta a tots els municipis propers al parc; aquí a Calonge, ara triguem uns quatre minuts a arribar en un incendi d'habitatge, i ara això es doblarà", diu González. "A més, a l'estiu s'incrementen els serveis amb l'arribada del turisme; tot anirà en detriment de la població", afegeix el delegat de CCOO.
Crítiques dels ajuntaments
Els canvis als parcs de Bombers tampoc han agradat massa dos dels ajuntaments. A la Jonquera, on el parc actual passarà a ser de voluntaris, l'alcaldessa Sònia Martínez lamenta la decisió. "Considerem que aquest parc amb 40 anys d'història és un punt estratègic per a l'Albera", afirma.
En aquest sentit, Martínez valora la tasca dels Bombers voluntaris però diu que amb la reestructuració perden un "parc de professionals i de primera sortida". "Ara mateix dona cobertura en poc temps a tots els pobles d'aquesta zona", remarca.
A Sant Feliu de Buixalleu, la reconversió del parc de Bombers en un centre de formació s'ha rebut amb sorpresa des de l'Ajuntament. L'alcalde, Josep Roquet, assegura que se'n va assabentar a través dels mitjans i lamenta que la Generalitat no hagi treballat la proposta de manera conjunta amb el territori.
Roquet afirma que els fa "por" que els nous usos del parc suposin pèrdua de serveis per al municipi i l'àrea d'influència i per això creu que aquesta és "una notícia desagradable". Roquet, a més ,recorda que el de Sant Feliu de Buixalleu va ser un dels primers parcs que va obrir. "És evident que el servei de proximitat el perdrem, però vetllarem perquè no hi hagi una pèrdua en la qualitat", ha afegit Josep Roquet.
L'alcalde, malgrat tot, creu que sí serà interessant que el municipi tingui un centre de formació per a Bombers únic a Catalunya. Però també admet que estarà pendent que la reconversió es faci efectiva, perquè no seria el primer cop que una promesa del Govern quedi "en fum". I com a exemple, posa l'escola que s'havia de construir al poble ara fa disset anys.
Malgrat la manera com han sabut la decisió, l'alcalde diu que "si les coses es parlen, es poden entendre". Per això, de cara a la setmana que ve, Josep Roquet ha demanat una reunió entre la direcció dels Bombers i tots els cossos de seguretat de la zona (com policies locals i ADF) perquè en coneguin els nous usos.
"Que no es tanqui, és bo"
A Calonge, l'opinió de l'alcalde és diferent. Jordi Soler assegura que davant del risc que el parc pogués tancar, mantenir-lo obert i canviar-ne els usos "és positiu". "Des de l'Ajuntament teníem el temor que es tanqués, i que no sigui així és una bona notícia", afirma l'alcalde. A més, Soler també destaca que el parc passi a ser seu dels GRAE subaquàtics durant els mesos d'estiu i èpoques de contingència.
Jordi Soler entén que la realitat del territori ha canviat, i que la xarxa de carreteres que hi ha ara (sobretot, l'autovia C-31) incrementen la rapidesa a l'hora de donar resposta davant emergències. "Si a això hi afegim que els parcs de Palafrugell i de la Vall d'Aro tindran més efectiu, això ens porta a creure que en absolut es perdrà eficàcia", diu Soler.
Més personal i més seguretat
El cap del parc de Bombers de Lloret de Mar (Selva) i responsable del de Sant Feliu de Buixalleu, Lluís Alfonsín, afirma que a nivell operatiu i "organitzatiu" la mesura és "molt positiva". "S'augmenten els efectius dels parcs que tenien un major nombre de sortides i mancances de personal; a més, guanyaran en seguretat", assegura.
Malgrat això, Alfonsín sí que admet que la reestructuració dels tres parcs tindrà "conseqüències" a nivell personal entre els efectius que hi treballen. "Hi ha bombers que potser viuen a mitja hora i ara hauran d'anar més lluny, però s'ha pres una decisió que és molt positiva i, al final, donem un servei al ciutadà i més seguretat als Bombers", afegeix Alfonsín.
Els qui més positivament valoren la reestructuració, però, són els bombers parc de Girona. Fa anys que es queixaven de mancances, entre les quals manca d'efectius, i ara han vist atesa una "reivindicació històrica". Un dels bombers, Xevi Vilardell, diu que feia deu anys que demanaven ser més i que, finalment, ara això "ha arribat".
Explica que el canvi, apart d'augmentar de sis a vuit els efectius mínims, també els permetrà que hi hagi tretze bombers per torn. "Seguirem donant el mateix servei, però millorat", assegura. A més, diu que això els permetrà mobilitzar més vehicles i que es no quedaran "sota mínims" cada vegada que els combois especials que tenen han de fer una sortida.
La prioritat: ser "operatius"
Vilardell evita valorar la idoneïtat de la reconversió dels altres parcs i diu que el que ha de ser prioritari és ser "operatius". "Els mínims d'aquí eren insuficients i la redistribució territorial que teníem ara respon a una realitat dels anys 80, més propera al foc forestal, i això ha canviat", insisteix.
"Si els parcs es redimensionen i s'incrementen els efectius mínims, pot ser que en alguns territoris puguin tardar una mica més però quan hi arribin, n'hi arribaran més", remarca. "Per tant, els trens de sortida seran més efectius i més nombrosos", afegeix en referència als camions i vehicles d'extinció que es mobilitzaran.
