Blanes retira una clau de volta del segle XIV que havia estat objecte d'actes vandàlics

Es trobava davant de l'Església de Santa Maria

L'Ajuntament de Blanes (Selva), ha retirat la clau de volta del segle XIV que es trobava situada en un parterre de la Plaça de l’Església Santa Maria, sota una olivera accessible per a tothom, i que havia estat objecte d'actes vandàlics els recents mesos.

El passat mes de maig va aparèixer una pintada que es va retirar en part, i posteriorment cops contundents que l’han erosionat encara més. La clau de volta és una pedra cilíndrica de 70 x 55 centímetres i de prop d'una tona de pes. En la seva cara visible mostra esculpit en relleu l’escut senyorial dels Vescomtes de Cabrera, i originàriament coronava una de les voltes del Palau.

El Palau Vescomtal està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i actualment les úniques parts conservades, a banda de l’actual Església Santa Maria, són la base que salva el desnivell, les restes de murs meridionals i orientals, la sagristia i la façana occidental. Per tant, aquest vestigi té un doble interès: com a antiguitat i com a testimoni de la història de Blanes.

L’Escut Senyorial dels Vescomtes de Cabrera

L’escut de pedra que hi ha a la clau de volta de l’antic Palau Vescomtal, custodiada ara per l’Ajuntament de Blanes, és un element d’interès cultural, objecte de diversos estudis sobre el llinatge dels Cabrera. Martí de Riquer i Morera –un dels membres fundadors de la Societé Rencesvals, d’estudiosos de l’èpica, i membre de la Hispanic Society of America, entre d’altres institucions estrangeres- va apuntar la idea que l’element heràldic original havia estat modificat.

Segons Martí de Riquer, amb el matrimoni de Bernat de Cabrera amb Timbor de Prades, el primer hauria modificat l’escut dels Cabrera, incorporant-hi les armes del llinatge de la seva esposa. L’investigador es basa en l’existència d’un escut partit amb les armes de Cabrera i Prades al mateix palau de Blanes, tallat en la clau de volta que ara s’ha traslladat del lloc on havia restat dipositada durant tants anys.

La seva opinió ha estat seguida per la histografia posterior, com per exemple per Ernesto Fernández-Xesta, doctor en Història de l’Edat Mitjana i membre de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, entre d’altres mèrits. Ara bé, per la seva banda, Joan Valero –doctor en Història de l’Art- apunta tanmateix que també hi ha determinades evidències heràldiques i documentals que certifiquen de manera irrefutable que Bernat i els seus descendents van continuar adoptant les armes tradicionals dels Cabrera.

En aquest sentit, Joan Valero defensa a l’estudi La Font Gòtica de Blanes publicat l’any 2009 que l’escut al qual feia referència Martí de Riquer en realitat pertanyia a Timbor de Prades. Sigui com sigui, doncs, no hi ha cap dubte que la clau de volta que en el seu dia formava part del Palau Vescomtal és un interessant vestigi històric, cultural i patrimonial que cal preservar.

Originàriament el Palau Vescomtal estava estructurat en planta i pis, sustentats en volta de creueria, al voltant d’un pati d’armes, i dotat de quatre torres de defensa a cada cantonada. L’Església de Santa Maria era llavors una petita construcció inclosa al fort, i el campanar una de les torres. A les parts interiors dels murs i la façana es conserven encara en l’actualitat restes escultòriques a les diverses arrencades de volta amb decoració humana i heràldica. Alguns dels capitells i elements escultòrics es poden veure reaprofitats a la veïna església. La part desapareguda era la més important i de més alçada.