L'Ajuntament de Celrà ha rebut "per sorpresa" i amb estupefacció un recurs presentat per la subdelegació de l'estat espanyol davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona amb la intenció d'anul·lar l'acord de ple que declarava Celrà territori lliure i sobirà perquè "no s'ajusta a dret". La demanda de l'Estat és, literalment, "contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Celrà, de data 18/11/12, que declara el municipi de Celrà territori català lliure i sobirà, entre altres acords". El tribunal ha admès a tràmit el recurs i ha demanat a l'ajuntament que, en un termini de 20 dies, trameti una còpia de l'acord de ple.
Celrà va ser un dels primers ajuntaments en aprovar la moció, però n'hi ha hagut centenars que també ho han fet arreu de Catalunya. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha explicat que ja feia temps que s'oloraven que l'Estat actuaria judicialment per intentar anul·lar aquesta "declaració política i simbòlica" i que estaran atents per veure si la subdelegació portarà davant la justícia tots i cadascun dels ajuntaments que van aprovar la moció. Segons Cornellà, la demanda només és un pas més en "l'espiral de violència judicial i política espanyola" contra la voluntat de Catalunya d'exercir el dret a decidir i convocar un referèndum.
Cornellà creu que l'Estat utilitzarà "tots els seus recursos" al seu abast per impulsar una "campanya de la por" i intentar que Catalunya no faci la consulta. "És totalment sorprenent que el que no poden guanyar a les urnes ni a Celrà ni a la majoria de municipis de Catalunya intentin imposar-ho denunciant els ajuntaments", ha criticat Cornellà, acompanyat del tinent d'alcalde, Gerard Fernández (ICelrà).
Un dels temors de l'equip de govern de Celrà és que la voluntat de l'Estat no sigui només anul·lar l'acord de ple -en el cas de Celrà aprovat per una immensa majoria perquè només un regidor es va abstenir-, sinó que vulguin saber qui va votar a favor i vulguin denunciar o fins i tot intentar inhabilitar cadascun dels regidors elegits a les urnes.
Alguns dels punts d'aquest acord de ple ja els han complert, com ara que les úniques banderes que onegin a l'ajuntament siguin la local, la senyera i l'estelada o que, a efectes administratius, ni el 12 d'octubre ni el 6 de desembre siguin festius. Els altres acords són de caire polític, com ara declarar els veïns de Celrà "moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i els seus símbols" o instar el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum d'autodeterminació o, si no ho fa, a declarar de forma unilateral la independència de Catalunya.
Dani Cornellà augura dos anys "molt complicats" amb "atacs constants" contra Catalunya i s'ha mostrat perplex perquè l'Estat "pretengui anul·lar acords aprovats per tot un poble".
Reaccions
Les JERC de les comarques gironines s'han mostrat contrariades per la decisió del govern central i han acusat l'Estat emprar les administracions públiques "per interessos partidistes i ideològics" per tal d'iniciar una "persecució política (...) contra totes aquelles institucions que no coincideixen ideològicament amb les seves concepcions d'Estat i societat".
El portaveu regional, Pau Presas, ha explicat que: "és inconcebible que l’Estat Espanyol i el Partit Popular, mentre hi ha grans empreses i fortunes que evadeixen impostos i defrauden la hisenda pública, es dediqui a perdre el temps amb mesures com aquestes que no aporten cap mena de millora ni a la societat espanyola ni a la catalana”. Al mateix temps les JERC de les comarques gironines mostren el seu total suport als membres i càrrecs electes de l’Ajuntament de Celrà, i es posen a la seva disposició per dur a terme les accions necessàries, per denunciar aquests fets, exigint a l’administració espanyola la retirada de la denúncia de forma immediata.
Celrà va ser un dels primers ajuntaments en aprovar la moció, però n'hi ha hagut centenars que també ho han fet arreu de Catalunya. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha explicat que ja feia temps que s'oloraven que l'Estat actuaria judicialment per intentar anul·lar aquesta "declaració política i simbòlica" i que estaran atents per veure si la subdelegació portarà davant la justícia tots i cadascun dels ajuntaments que van aprovar la moció. Segons Cornellà, la demanda només és un pas més en "l'espiral de violència judicial i política espanyola" contra la voluntat de Catalunya d'exercir el dret a decidir i convocar un referèndum.
Cornellà creu que l'Estat utilitzarà "tots els seus recursos" al seu abast per impulsar una "campanya de la por" i intentar que Catalunya no faci la consulta. "És totalment sorprenent que el que no poden guanyar a les urnes ni a Celrà ni a la majoria de municipis de Catalunya intentin imposar-ho denunciant els ajuntaments", ha criticat Cornellà, acompanyat del tinent d'alcalde, Gerard Fernández (ICelrà).
Un dels temors de l'equip de govern de Celrà és que la voluntat de l'Estat no sigui només anul·lar l'acord de ple -en el cas de Celrà aprovat per una immensa majoria perquè només un regidor es va abstenir-, sinó que vulguin saber qui va votar a favor i vulguin denunciar o fins i tot intentar inhabilitar cadascun dels regidors elegits a les urnes.
Alguns dels punts d'aquest acord de ple ja els han complert, com ara que les úniques banderes que onegin a l'ajuntament siguin la local, la senyera i l'estelada o que, a efectes administratius, ni el 12 d'octubre ni el 6 de desembre siguin festius. Els altres acords són de caire polític, com ara declarar els veïns de Celrà "moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i els seus símbols" o instar el Parlament de Catalunya a convocar un referèndum d'autodeterminació o, si no ho fa, a declarar de forma unilateral la independència de Catalunya.
Dani Cornellà augura dos anys "molt complicats" amb "atacs constants" contra Catalunya i s'ha mostrat perplex perquè l'Estat "pretengui anul·lar acords aprovats per tot un poble".
Reaccions
Les JERC de les comarques gironines s'han mostrat contrariades per la decisió del govern central i han acusat l'Estat emprar les administracions públiques "per interessos partidistes i ideològics" per tal d'iniciar una "persecució política (...) contra totes aquelles institucions que no coincideixen ideològicament amb les seves concepcions d'Estat i societat".
El portaveu regional, Pau Presas, ha explicat que: "és inconcebible que l’Estat Espanyol i el Partit Popular, mentre hi ha grans empreses i fortunes que evadeixen impostos i defrauden la hisenda pública, es dediqui a perdre el temps amb mesures com aquestes que no aporten cap mena de millora ni a la societat espanyola ni a la catalana”. Al mateix temps les JERC de les comarques gironines mostren el seu total suport als membres i càrrecs electes de l’Ajuntament de Celrà, i es posen a la seva disposició per dur a terme les accions necessàries, per denunciar aquests fets, exigint a l’administració espanyola la retirada de la denúncia de forma immediata.
