El 2023, és a dir d'aquí a un any i mig, totes les ciutats de més de 50.000 habitants hauran de tenir ZBE. És obligatori i ve marcat per llei. Girona és una de les que haurà d'implantar aquestes àrees, a l'interior de les quals s'hi restringeix la circulació dels vehicles que contaminen més.
L'Ajuntament ja ha començat a analitzar a quin àmbit de la ciutat haurien de crear-se aquestes zones, que s'emmarquen dins els objectius fixats per Europa per combatre l'emergència climàtica. L'alcaldessa explica que de moment encara no hi ha res decidit, però que els sensors que hi ha repartits arreu de la ciutat, i que mesuren la qualitat de l'aire, seran una bona guia per veure on es fa més necessari restringir trànsits.
Ara bé, Madrenas també subratlla que les ZBE han de néixer de manera "consensuada i coordinada" amb la ciutadania. "Com que directament es tracta de reduir la mobilitat amb vehicles, s'ha de treballar molt bé amb els veïns de la zona afectada perquè se sentin involucrats i ho entenguin", afirma l'alcaldessa.
"Ha de ser un projecte compartit, perquè si la gent hi està clarament enfrontada, mesures tan intenses no funcionen", diu Madrenas. Per això, a l'hora de definir les ZBE sobre plànol, l'alcaldessa diu que l'Ajuntament no ho farà a cop de decret –amb "mano i ordeno"- sinó que hi haurà "molta pedagogia" perquè la ciutadania que visqui dins l'àrea "entengui que són part de la solució davant l'emergència climàtica".
Fins a 3,5 MEUR
L'Ajuntament de Girona preveu destinar 400.000 euros a crear zones de baixes emissions a la ciutat. I ha inclòs aquest pressupost dins un paquet de projectes relacionats amb la mobilitat sostenible, que sumen més de 3 milions i mig d'euros, i que el consistori confia que rebin un 80% de finançament europeu. Bé sigui a través dels fons Next Generation, bé sigui a través d'altres convocatòries.
"Aquests darrers mesos hem fet moltíssima feina; hem agafat tots aquells projectes que ja teníem madurs, i que s'emmarquen dins els objectius d'Europa, i ja els tenim a punt per presentar-los", concreta Madrenas. "I si no entren dins els Next Generation, perquè no sabem encara com i qui acabarà gestionant aquests fons, hi ha d'altres convocatòries i fórmules de finançament", afegeix l'alcaldessa.
Projecte pilot
Dels diferents projectes destinats a mobilitat sostenible, Madrenas en destaca un que es vol fer a la rotonda de la plaça de Salt. "Es tracta d'un projecte novedós, que serà també una prova pilot, per veure com les bicicletes poden entrar en un giratori de manera conjunta amb els cotxes i amb total seguretat", diu Madrenas, que de moment no vol anar més enllà. Sí que precisa, però, que "és una proposta molt interessant que, si funciona, pot ser extrapolable a d'altres municipis".
El projecte per construir aquest nou carril bici a la plaça de Salt, que també inclou fer un aparcament segur d'alta capacitat per a bicicletes a la ciutat, suma 1,24 MEUR. Pràcticament la mateixa inversió que l'Ajuntament vol destinar a comprar dos autobusos elèctrics (1,4 MEUR).
En paral·lel, dins el global de 3,5 MEUR, el consistori també hi ha inclòs la segona fase del carril bici entre el Pont Major i Campdorà (300.000 euros); més estacions de Girocleta, entre les quals una a Pedret (120.000 euros); un estacionament per a bicicletes a la sortida de l'estació de l'AVE i adaptar l'antic aparcament del Centre Verd, a la zona del Mas Gri, com a pàrquing dissuasiu (100.000 euros).
L'alcaldessa explica que l'Ajuntament, en paral·lel a aquest, també està treballant per crear un nou aparcament dissuasiu a la ciutat. En aquest cas, però, vinculat a una operació urbanística (i que no té cap relació amb fons europeus). "Ho estem estudiant", diu Madrenas, sense precisar més.
"Dins de termini"
L'alcaldessa de Girona explica que, inicialment, els projectes vinculats a mobilitat sostenible pujaven a un global de 6,7 MEUR. Perquè aquí, el consistori també hi incloïa la compra d'autobusos de gas natural. "Però hem vist que segurament no podrien optar als Next Generation, perquè Europa aposta més per la mobilitat elèctrica, i per això els hem tret", concreta Marta Madrenas.
L'alcaldessa subratlla, això sí, que haver fet els deures i tenir "els projectes madurs" és el que ha permès poder-los enllestir perquè optin a fons europeus. I sobretot, essent conscients que, en cas que rebin finançament per part d'Europa, podran complir-ne els terminis d'execució. "Fem accions que ja teníem en ment i que són necessàries perquè la ciutat avanci cap a la mobilitat sostenible", conclou Madrenas.