Girona registra menys delictes, fins i tot si es compara amb l'any passat, quan l'estat d'alarma per la covid-19 ja va suposar una reducció d'aquesta xifra negra. Segons dades de la Policia Municipal, entre gener i juny a Girona s'han registrat 3.757 delictes. En comparació amb el primer semestre del 2020, és una quantitat lleugerament més baixa. Llavors, n'hi va haver 3.794 (tenint en compte, això sí, que els mesos de confinament dur ja van fer caure els furts i robatoris de manera significativa).
Si les dades d'aquest 2021 es comparen amb les del 2019, el darrer any prepandèmia, aleshores la reducció és molt més dràstica. I arriba a situar-se fins al 31% (ja que aleshores, entre gener i juny, a Girona es van registrar 5.416 delictes).
Per tipologies, entre aquells que s'han reduït hi ha els robatoris amb violència i els atracaments (dels 188 de l'any passat als 140), els danys (de 554 a 532), les estafes (de 426 a 250) o els robatoris amb força a interior de vehicle (de 331 a 325). Per contra, en comparació amb el primer semestre del 2020 s'han registrat més furts (de 783 s'ha passat a 879), robatoris a habitatges (de 90 a 101) i robatoris amb força (de 143 a 170).
S'ha de tenir en compte, però, que aquí el confinament per la covid-19 distorsiona en cert punt l'estadística. I que si novament les dades d'aquest 2021 –en què hi ha hagut cert retorn a la normalitat- es contraposen amb les del primer semestre del 2019, la reducció hi és en totes les tipologies. Per posar alguns exemples, aleshores a Girona ciutat es van registrar 1.726 furts, 202 robatoris amb força, 179 robatoris a habitatge i 217 assalts i atracaments.
Tres barris en augment
Si en comptes de fixar-se en el tipus de delictes es passa la lupa per barris, en comparació amb el 2019 el descens hi és arreu de la ciutat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, subratlla per exemple que al Barri Vell els delictes "s'han arribat a reduir més del 50%" (passant dels 287 d'aleshores als 136 d'aquest primer semestre). O que a Santa Eugènia la reducció també ha estat significativa (perquè dels 470 de la primera meitat del 2019, ara s'ha passat a 362).
En relació a l'any passat, quan ja s'estava en plena pandèmia, la majoria dels barris de la ciutat mantenen la tendència a la baixa. Durant la primera meitat del 2021, per exemple, al Barri Vell s'han registrat 42 fets delictius menys; a Casernes-Migdia, aquest descens s'ha situat en 23 delictes, i a Santa Eugènia, en 24.
Sí que hi ha alguns barris de la ciutat, però, on d'un any a l'altre han pujat els fets delictius. A Sant Narcís, s'ha passat de 464 delictes a 520; a l'Eixample, de 350 a 439, i a Can Gibert del Pla, de 336 a 343.
L'alcaldessa de Girona explica, però, que aquests increments tenen "problemàtiques concretes" al darrere, i que la pressió policial que s'ha exercit per combatre-les, de retruc, també ha suposat que es denunciessin més il·lícits. A Sant Narcís, l'augment es vincula amb el parc Central; i a Santa Eugènia i Can Gibert, amb ocupacions delinqüencials que generen problemes als veïns.
Madrenas, però, també demana posar en relació les dades d'aquests tres barris amb les del 2019, quan encara no hi havia pandèmia. Aleshores, durant el primer semestre, a Sant Narcís es van registrar 686 delictes; a l'Eixample, 740; i a Can Gibert, 371.
Combatre la sensació d'inseguretat
Tot i el descens de delictes, l'alcaldessa de Girona sí que es mostra preocupada per la sensació d'inseguretat que té part de la ciutadania. "En cap cas la penso banalitzar, perquè és un problema greu i volem treballar amb intensitat per combatre-la", afirma Marta Madrenas. "I per millorar aquesta sensació, no hi ha cap dubte, cal fer-ho amb més presència policial", hi afegeix.
Per això l'alcaldessa, en una reunió que ha mantingut fa poc amb el conseller d'Interior, ha reclamat que s'incrementi la dotació de Mossos d'Esquadra a la ciutat. "Són ells els qui tenen la responsabilitat de mantenir l'ordre públic i la seguretat al carrer; però malauradament, com que no tenen prou efectius, no donen abast", lamenta Madrenas.
Ara, però, l'alcaldessa de Girona confia que la nova fornada de Mossos que surti de l'Escola de Policia aquesta tardor pugui pal·liar aquest "dèficit". I que això també permeti que els efectius de la Policia Municipal es dediquin a fer complir les ordenances i lluitar contra l'incivisme.
Jutges, fiscals i policia
De retruc, Madrenas també confia que l'increment de Mossos ajudi a combatre les ocupacions vinculades a la delinqüència. L'alcaldessa explica que arreu de la ciutat tenen detectats "sis o set punts" on es dona aquesta problemàtica, i lamenta que el Tribunal Constitucional (TC) els deixés sense eines per poder multar els grans tenidors –propietaris d'aquests blocs- i obligar-los a no desentendre-se'n.
L'alcaldessa de Girona admet que, ara per ara, l'única cosa que poden fer és reclamar més Mossos per frenar aquestes situacions. Però també critica que massa cops la llei tampoc hi ajuda. I com a exemple, posa el d'una actuació recent que hi va haver amb un bloc conflictiu a la zona de l'Eixample.
"Es va actuar de manera coordinada entre Mossos i Policia Municipal i hi va haver deu o onze detinguts; però l'endemà ja tornaven a ser al carrer", explica Madrenas. Per això, l'alcaldessa ja avança que es reunirà personalment amb jutges i fiscalia per exposar-los "la situació d'alarma social" que generen aquestes ocupacions vinculades a la delinqüència, i demanar-los que actuïn.
Més enllà d'aquestes ocupacions, les dades de la Policia Municipal també recullen les que s'han denunciat arreu de la ciutat durant el primer semestre. En concret, aquest 2021 n'hi ha hagut 69 casos (gairebé els mateixos que al 2020, quan van ser-ne 71).
