El periodista i escriptor, Martí Gironell, va presentar ahir al vespre la seva darrera novel·la "L'Ultim Abat" al municipi de Besalú (la Garrotxa) que apareix citat en alguns passatges de la història. L'acte, que va comptar amb la presència de mig centenar de persones, va tenir lloc a l'interior de la Sala Gòtica de l'Espai Cultural del municipi.
El llibre va comptar amb la presentació de Jaume Roura, que va posar en antecedents als assistents explicant alguns dels punts més destacats de la nova novel·la històrica de Gironell. Roura es va mostrar sorprès pel llenguatge emprat per l'autor, "moltes paraules eren noves per a mi" i també en va remarcar l'intens caràcter sexual d'alguns passatges de la narració.
'L'Últim Abat' permet reviure les tradicions, l'art, el món del vi, la gastronomia, les relacions i els interessos enfrontats en un moment convuls per a Catalunya. Gironell retrata els estralls de la corrupció en la política i en l'Església a la segona meitat del segle XVI, sense oblidar el paper que van tenir-hi els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions. Amb tot, l'autor ens situa just en el moment en què Sant Benet del Bages va oposar resistència al Rei de Castella.
La novel·la s'inicia amb la mort de l'Abat Frigola i a partir d'allà comença un flash-back que es remunta a 22 anys abans, al 1576, moment en que l'actual abat Pinós, un home que no complia amb les tradicions cristianes -sobretot pel que fal sexe-, perdia el càrrec en detriment de Pere Frigola. A partir d'aquell punt s'inicia una aventura d'intriga, estratègia política, traïció i assassinats que converteix "L'Últim Abat" en un dels millors treballs de Gironell.
L'autor
Martí Gironell (Besalú, 1971), escriptor i periodista, s’ha consolidat com a autor de novel·la històrica gràcies a la gran acollida de les seves obres entre els lectors. El seu debut novel·lístic, El pont dels jueus (Columna, 2007), es va convertir en un fenomen i s’ha traduït al castellà, l’italià, el portuguès i el polonès. La seva segona novel·la, 'La venjança del bandoler' (Columna/Planeta, 2008), va obtenir el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.
'L’arqueòleg '(Columna/Suma, 2011) és la tercera novel·la de Gironell i està basada en les aventures del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach. Ha estat traduïda també a l’italià, el polonès i el portuguès. A més de la seva obra com a novel·lista, ha publicat La ciutat dels somriures. 'Històries de supervivència a Bombai' (2005). Col·labora com a articulista a El Punt Avui i amb altres mitjans.
El llibre va comptar amb la presentació de Jaume Roura, que va posar en antecedents als assistents explicant alguns dels punts més destacats de la nova novel·la històrica de Gironell. Roura es va mostrar sorprès pel llenguatge emprat per l'autor, "moltes paraules eren noves per a mi" i també en va remarcar l'intens caràcter sexual d'alguns passatges de la narració.
'L'Últim Abat' permet reviure les tradicions, l'art, el món del vi, la gastronomia, les relacions i els interessos enfrontats en un moment convuls per a Catalunya. Gironell retrata els estralls de la corrupció en la política i en l'Església a la segona meitat del segle XVI, sense oblidar el paper que van tenir-hi els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions. Amb tot, l'autor ens situa just en el moment en què Sant Benet del Bages va oposar resistència al Rei de Castella.
La novel·la s'inicia amb la mort de l'Abat Frigola i a partir d'allà comença un flash-back que es remunta a 22 anys abans, al 1576, moment en que l'actual abat Pinós, un home que no complia amb les tradicions cristianes -sobretot pel que fal sexe-, perdia el càrrec en detriment de Pere Frigola. A partir d'aquell punt s'inicia una aventura d'intriga, estratègia política, traïció i assassinats que converteix "L'Últim Abat" en un dels millors treballs de Gironell.
L'autor
Martí Gironell (Besalú, 1971), escriptor i periodista, s’ha consolidat com a autor de novel·la històrica gràcies a la gran acollida de les seves obres entre els lectors. El seu debut novel·lístic, El pont dels jueus (Columna, 2007), es va convertir en un fenomen i s’ha traduït al castellà, l’italià, el portuguès i el polonès. La seva segona novel·la, 'La venjança del bandoler' (Columna/Planeta, 2008), va obtenir el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica.
'L’arqueòleg '(Columna/Suma, 2011) és la tercera novel·la de Gironell i està basada en les aventures del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach. Ha estat traduïda també a l’italià, el polonès i el portuguès. A més de la seva obra com a novel·lista, ha publicat La ciutat dels somriures. 'Històries de supervivència a Bombai' (2005). Col·labora com a articulista a El Punt Avui i amb altres mitjans.
