En Bakary Sabally i la seva dona, la Chaku Dibba, fa uns vint anys que van arribar a Girona procedents de Gàmbia. Des del juny del 2005, la família viu en un pis situat al número 14 del carrer Doctor Sambola de Salt. El matrimoni té cinc nenes: la més gran té 11 anys i la més petita, tot just dos mesos.
Sabally havia treballat a la construcció i, a partir del 2001, va entrar a l'escorxador de Girona. L'any 2008, però, es va quedar sense feina i, des d'aleshores, no n'ha trobat cap altra. Durant aquest temps, ha anat subsistint amb el què cobrava de l'atur i, després, de les ajudes socials. Actualment, tota la família sobreviu amb 426 euros al mes.
Poc temps després de quedar-se sense feina, Sabally va començar a tenir dificultats per pagar la hipoteca. Aleshores, va arribar a un acord amb Caixa Penedès, amb qui tenia contractat el crèdit. L'octubre del 2009, l'entitat li va commutar el préstec per un lloguer a cinc anys, amb una quota de 550 euros.
A finals d'estiu, però, Sabally no va poder afrontar una de les quotes, i aleshores Caixa Penedès (ara també Banc Mare Nostrum) va iniciar el procés per fer-lo fora del pis. El desnonament s'havia fixat per aquest dimecres a les dotze del migdia.
Des de les deu del matí, però, un centenar de simpatitzants i membres de la PAH de Girona s'han concentrat a les portes de l'edifici per donar suport a la família. Mentre els qui estaven a baix corejaven consignes com 'Gent sense casa, cases sense gent. Com s'entén?' o 'Sí que es pot!', en Bakary, des del menjador de casa seva, es preguntava on aniria amb la seva família si els feien fora del pis.
"L'única cosa que puc fer és lluitar"
"No tinc on anar; l'única cosa que puc fer ara és lluitar", ha explicat. I hi ha afegit: "Els bancs ens han enganyat a tots". Entre els qui s'han aplegat a peu de carrer aquest migdia, a més, també hi havia el cònsol general de Gàmbia a Girona, Kassim Njie. El cònsol ha lamentat que no se l'avisi davant casos com aquests, i ha criticat l'actuació dels bancs. "Ens trobem davant una crisi mundial, i el que han de fer és asseure's a negociar, perquè no hi ha dret", ha dit.
Per part de l'Ajuntament, aquest dimarts es va fer arribar in extremis al jutjat un informe dels Serveis Socials, que analitza la situació de la família. L'escrit recull que el matrimoni i els seus cinc fills "estan vivint una gran precarietat" i demana ajornar el desnonament.
Poc després de les dotze del migdia, s'han presentat al bloc els agents judicials. A la carpeta, però, no hi duien l'ordre de desnonament, sinó els documents per ajornar-lo. Tot i això, davant la forta oposició amb què s'han trobat per part dels manifestants -i sobretot, de la portaveu de la PAH- han acabat notificant l'ajornament a Bakary Sabally dins l'escala d'un bloc proper.
Al final, el pare ha acabat exhibint, enmig d'aplaudiments, el document que li indica que el desnonament es posposa fins al 27 de febrer. A partir d'ara, se li obre un període de tres mesos per intentar buscar una sortida. "Estem contents, aquesta és una petita gran victòria; però demanem un pas més i que es deixi a en Bakary i a la seva família quedar-se a casa", ha conclòs la portaveu de la PAH, Marta Afuera.
Sabally havia treballat a la construcció i, a partir del 2001, va entrar a l'escorxador de Girona. L'any 2008, però, es va quedar sense feina i, des d'aleshores, no n'ha trobat cap altra. Durant aquest temps, ha anat subsistint amb el què cobrava de l'atur i, després, de les ajudes socials. Actualment, tota la família sobreviu amb 426 euros al mes.
Poc temps després de quedar-se sense feina, Sabally va començar a tenir dificultats per pagar la hipoteca. Aleshores, va arribar a un acord amb Caixa Penedès, amb qui tenia contractat el crèdit. L'octubre del 2009, l'entitat li va commutar el préstec per un lloguer a cinc anys, amb una quota de 550 euros.
A finals d'estiu, però, Sabally no va poder afrontar una de les quotes, i aleshores Caixa Penedès (ara també Banc Mare Nostrum) va iniciar el procés per fer-lo fora del pis. El desnonament s'havia fixat per aquest dimecres a les dotze del migdia.
Des de les deu del matí, però, un centenar de simpatitzants i membres de la PAH de Girona s'han concentrat a les portes de l'edifici per donar suport a la família. Mentre els qui estaven a baix corejaven consignes com 'Gent sense casa, cases sense gent. Com s'entén?' o 'Sí que es pot!', en Bakary, des del menjador de casa seva, es preguntava on aniria amb la seva família si els feien fora del pis.
"L'única cosa que puc fer és lluitar"
"No tinc on anar; l'única cosa que puc fer ara és lluitar", ha explicat. I hi ha afegit: "Els bancs ens han enganyat a tots". Entre els qui s'han aplegat a peu de carrer aquest migdia, a més, també hi havia el cònsol general de Gàmbia a Girona, Kassim Njie. El cònsol ha lamentat que no se l'avisi davant casos com aquests, i ha criticat l'actuació dels bancs. "Ens trobem davant una crisi mundial, i el que han de fer és asseure's a negociar, perquè no hi ha dret", ha dit.
Per part de l'Ajuntament, aquest dimarts es va fer arribar in extremis al jutjat un informe dels Serveis Socials, que analitza la situació de la família. L'escrit recull que el matrimoni i els seus cinc fills "estan vivint una gran precarietat" i demana ajornar el desnonament.
Poc després de les dotze del migdia, s'han presentat al bloc els agents judicials. A la carpeta, però, no hi duien l'ordre de desnonament, sinó els documents per ajornar-lo. Tot i això, davant la forta oposició amb què s'han trobat per part dels manifestants -i sobretot, de la portaveu de la PAH- han acabat notificant l'ajornament a Bakary Sabally dins l'escala d'un bloc proper.
Al final, el pare ha acabat exhibint, enmig d'aplaudiments, el document que li indica que el desnonament es posposa fins al 27 de febrer. A partir d'ara, se li obre un període de tres mesos per intentar buscar una sortida. "Estem contents, aquesta és una petita gran victòria; però demanem un pas més i que es deixi a en Bakary i a la seva família quedar-se a casa", ha conclòs la portaveu de la PAH, Marta Afuera.
