La Fundació Salut Empordà ha elaborat un Pla Director que preveu que des d'ara i fins al 2040 el centre passi dels 29.031,15 metres quadrats actuals als 43.780. L'ampliació, que també afectaria el sociosanitari Bernat Jaume, contempla una inversió de 23,3 milions d'euros (MEUR) i tres fases d'obres.
La més imminent –i que ja compta amb finançament- afectarà la planta baixa i consistirà en la construcció d'una cuina, una cafeteria més àmplia i una zona d'atenció a l'usuari que aglutini diversos serveis. Les obres tenen un pressupost de 3,1 MEUR. L'ambiciós projecte, però, també preveu concentrar totes les consultes externes a l'edifici est, que es convertirà en l'entrada principal de l'equipament.
També preveu ampliar l'àrea quirúrgica, una UCI o la reserva d'uns terrenys per a la futura construcció d'un Institut de Recerca. La fundació engega ara una fase de participació per elaborar un document final, que un cop aprovat es negociarà amb la Generalitat per aconseguir finançament.
En concret, el document preveu tres fases d'obres des d'ara i fins al 2040 i una inversió que supera els 23 MEUR. La primera, que començarà properament i s'allargarà fins al 2023, afectarà la planta baixa del centre i inclourà la construcció d'una cuina, una cafeteria més gran i una zona d'atenció a l'usuari amb diversos serveis. Aquesta part està pressupostada en 3.186.000 euros i l'assumirà la fundació.
Les següents fases, previstes entre el 2024 i el 2040, són les que preveuen una inversió més elevada i per a les que caldrà aconseguir finançament. La segona fase (2024-2030) contempla concentrar les consultes externes a l'Edifici Est, alliberant la planta baixa del Bernat Jaume –per si li calgués ampliar-se-. D'aquesta manera, s'aglutinaran en un sol sector de l'hospital els serveis ambulatoris i els de dia. A més, es vol millorar l'accessibilitat dels usuaris i evitar desplaçaments d'un edifici a un altre, com passa ara. El projecte també preveu habilitar un heliport al teulat d'aquest edifici per a usos sanitaris i de seguretat. D'altra banda, s'augmentarà la superfície de l'àrea quirúrgica, s'ampliarà el servei d'Urgències i es preveu reconvertir la unitat de semicrítics en una UCI, mantenint la capacitat de vuit llits.
Aquesta fase també contempla ampliar el servei de Radiologia, per a la futura creació del Centre de Diagnosi per la Imatge. En total, l'actuació preveu una inversió de 9,5 MEUR.
La darrera fase –i la més costosa- preveu una inversió de 10,6 MEUR i s'allargaria fins al 2040. El Pla Director contempla la creació de noves unitats d'especialització. En total, 40 habitacions noves, que permetran que, sense augmentar el número de llits (ara n'hi ha 154), s'incrementin les habitacions individuals passant de les 47 actuals a les 75.
Un Institut de Recerca
El document també preveu reservar uns terrenys a tocar del carrer Cusí i la Ronda Rector Arolas per a la "futura" construcció de l'anomenat Institut de Recerca, Centre d'Innovació i Espai de divulgació.
El director gerent del centre, Martí Masferrer, ha dit que la voluntat és fer accessible l'espai amb una visió global que enllaci tots els espais i, alhora, apostar per la "professionalitat" i la "docència". Masferrer ha dit que és important que es faci una planificació global en matèria sanitària a Catalunya . L'alcaldessa de Figueres i presidenta de la Fundació, Agnès Lladó, per la seva banda, ha dit que el document planteja unes actuacions que situaran l'hospital de Figueres com a centre de "referència". No només a nivell comarcal sinó també dins l'àmbit "transfronterer".
Procés participatiu
El pla l'ha elaborat el despatx Vitaller Arquitectura i ha comptat amb la participació de diferents grups de treball integrats per professionals de la fundació. Ara, aquesta primera proposta tècnica, s'exposarà en tres centres de l'entitat perquè els professionals que hi treballen hi puguin fer les seves aportacions.
Un cop acabi aquesta etapa de participació interna, la Fundació l'exposarà a l'entrada principal de l'hospital i al Consell Comarcal perquè la ciutadania també pugui fer-hi propostes. Després, es recolliran les peticions i s'incorporaran al document, que haurà d'aprovar el Patronat.
El document final és el que servirà per endegar les negociacions amb la Generalitat.
