Amb l’objectiu de contenir la pandèmia de la covid-19, declarada al març de l’any passat, les restriccions en matèria de salut pública han anat canviant, com també ho han fet els nombrosos controls que els Mossos d’Esquadra han realitzat. Per evitar l’expansió del virus s’han anat imposant restriccions de viatges, quarantenes, confinaments, cancel·lacions d’esdeveniments de tota mena i el tancament d’establiments. Els mossos hem anat fent un seguiment exhaustiu d’aquestes mesures i per tant el contacte amb el ciutadà a peu de carrer ha estat molt directe i freqüent.
La mobilitat i la llibertat de circulació s’han vist sovint afectades, especialment durant les nits. Aquest fet ha comportat que els agents hagin rebut tot tipus d’arguments i explicacions per part d’aquells ciutadans que tenien la intenció de desplaçar-se amb total normalitat.
Situacions i explicacions de tota mena
Una persona volia comprovar expressament si seria sancionada per incomplir el confinament comarcal i per això va ser denunciada, mentre que una dona necessitava donar tombs nocturns amb el cotxe per aconseguir adormir al seu nadó. Es tracta només de dos exemples de Vic (Osona) que s’han anat reproduint arreu del territori amb les excuses més inversemblants. Sense anar més lluny, el veí de Castellgalí, al Bages, que havia d’anar a Manresa per canviar la pila del seu rellotge ja que era l’únic en el qual confiava per no desorientar-se. També va sorprendre als agents trobar bosses de roba de diferents botigues de Barcelona al maleter d’un cotxe en un control a la C-17 a Pinós (Osona). La conductora va explicar que venia de fer els tràmits per a la renovació del permís de conduir, però no va aportar cap tipus de justificant.
Els agents desplegats a les diferents vies de circulació durant tot aquest període des del març de l’any passat s'han trobat amb situacions que poc previsibles, com la ja recurrent excusa d’anar a posar una espelma o fer una promesa al monestir de Montserrat. En aquest cas i fins fa poc, van ser diversos els viatgers que al·legaven que es dirigien al Principat d’Andorra i que volien aprofitar, ja que els venia de pas. Les denúncies en aquest sentit van ser diverses, especialment de visitants de fora del Bages que consideraven que si des de casa podien veure el massís de Montserrat, volia dir que hi podien anar tranquil·lament ja que entenien que estava a la seva comarca. Aquesta emblemàtica muntanya i el seu santuari i monestir benedictí van atraure nombroses persones durant els diferents confinaments i per tant els controls policials van ser recurrents. També ho van ser les explicacions d’aquells que van intentar arribar-hi, com el d’un home que ho va justificar perquè la seva dona, embarassada, tenia el desig o capritx de menjar el mató que allà s’hi elabora. De la mateixa manera doncs, aquella persona que volia posar una espelma pel seu fill, aspirant a mosso.
La mort de Diego Armando Maradona va ser el pretext d’un home que va ser denunciat quan tornava al seu domicili des de l’Arc del Triomf de Barcelona. Plorar pel seu ídol no justificava el llarg desplaçament sense mascareta. Sortir per fer la digestió, visitar un familiar malalt a Madrid o portar els resultats d’una PCR a una amiga en finalitzar el torn de nit en un centre mèdic, són només alguns dels nombrosos arguments que es van registrar a la ciutat comtal. La gran capital va atreure visitants d’altres municipis sense causa justificada, com és el cas d’un home que va al·legar que al seu poble no hi havia centres comercials.
El període de confinament i restriccions es pot qualificar com a una etapa dura en molts sentits, especialment en casos com el d’un barceloní que havia concertat una trobada sexual a través d’una aplicació de contactes entenent que hi tenia dret després de tant de temps sense relacions. La sorpresa dels agents anava en augment amb casos com el de diversos ciutadans a Barcelona que ho argumentaven amb la necessitat de fugir de casa perquè la seva parella era insuportable o estava histèrica, i el d’un altre que s’escapolia literalment perquè deia tenir por de la policia.
Considerar-se un ésser lliure o suggerir que prioritzéssim l’atenció a les víctimes d’agressió sexual enlloc de les restriccions sanitàries van ser altres dels fets amb què ens van trobar els mossos a Barcelona. Una ciutat on un dels denunciats exigia el dret a guanyar-se la vida com a delinqüent habitual i alhora tenir clar que la insolvència econòmica el lliuraria de pagar. La sorpresa dels mossos va anar en augment amb altres fets de difícil justificació pel que fa al trencament del confinament comarcal o a l’incompliment del toc de queda. Entre ells, destaca el d’un home que s’havia deixat la bàscula al seu lloc de treball a Barberà del Vallès i en ser aturat en un control a la Meridiana va explicar que li feia molta falta perquè portava dues setmanes sense pesar-se. També va ser denunciat el pare que amb el seu nadó de pocs mesos va ser localitzat lluny de casa en l’etapa inicial del confinament domiciliari amb el pretext que el seu fill necessitava la vitamina D que aporta la llum solar.
Desplaçar-se per alimentar un cavall en una hípica del Maresme estava justificat sempre i quan no ho fes tota la família sencera. Va ser un altre cas de denúncia, juntament amb tots els ocupants d’un vehicle aturat a la Ronda Litoral, dos dels quals s’havien amagat al maleter.
Però la incredulitat dels mossos encara anava a més amb excuses com la necessitat d’anar a comprar un pastís o sortir només per estirar una mica les cames després de comprovar que la persona es trobava a quilòmetres de casa seva. També és remarcable el cas d’una senyora d’avançada edat a Tarragona que ho va justificar per poder anar de ventre amb normalitat. Venir de missa, anar a comprar un robot de cuina, o fer una escapada nocturna per poder estrenar una màscara de gas d’estil militar, van ser altres dels fets destacats.
A mesura que passaven les setmanes també ho feien les explicacions com la d’un veí de l’Aldea, al Baix Ebre, el qual va ser interceptat quan es dirigia amb el seu vehicle cap a Tortosa. Segons ell, la dona l’havia fet fora de casa i es desplaçava amb les seves pertinences fins al domicili dels pares.
Algunes situacions com aquesta podien merèixer un vot de confiança, mentre que d’altres van acabar en denúncia, com és el cas d’una infermera que anava d’Ascó a la seva segona residència de Miami Platja; va assegurar desconèixer com es dividien les regions sanitàries. També el cas del propietari d’un bar de Vilanova del Camí, a l’Anoia, que va tancar portes per no tenir problemes però la patrulla el va trobar consumint en un altre establiment que estava obert i per tant, que incomplia les restriccions. Ambdós van ser denunciats.
Aturar un vehicle en una carretera del Baix Ebre i trobar-se bosses amb begudes alcohòliques al maleter era habitual, però no tant l’explicació del conductor; venia de fer la compra setmanal. Amb els bars tancats, el cigaló o carajillo era una qüestió de vital importància per a aquest conductor encara que això li va comportar una denúncia. També va acabar de la mateixa manera una família que pretenia sortir de la Terra Alta en ple confinament comarcal en pensar que tot ja s’havia acabat. Desplaçar-se fins a Móra d’Ebre per comprar roses per Sant Jordi va ser l’excusa d’un veí de Marçà, ja que havia recorregut tota la comarca del Prioritat sense trobar-ne cap. Finalment ho va aconseguir sortint de la comarca.
Anar tota una família des de Gandesa a un ginecòleg ubicat a més de 200 quilòmetres de distància, o desplaçar-se des de Lleida fins a l’Hospitalet de l’Infant per portar una jaqueta al fill per a una entrevista de treball, van ser altres de les qüestions amb què la policia es va trobar. També l’habitual excusa d’algunes famílies de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, per anar a la seva segona residència perquè s’havia produït una fuita d’aigua i trobar-se després amb l’explicació d’aprofitar el viatge quan se'ls van trobar les maletes al vehicle.
No es va poder lliurar de la denúncia una veïna de Platja d’Aro, al Baix Empordà, amb l’argument que necessitava comprar en un establiment d’una cadena d’alimentació vegana de Palafrugell. Els agents van comprovar que el seu municipi també disposava d’una d’aquestes botigues. De la mateixa manera va acabar un veí de la Bisbal d'Empordà procedent d’un supermercat de Calonge amb una compra de només quatre llaunes de cervesa.
El cas d’un suposat dentista que es desplaçava entre Verges i Torroella de Montgrí, també va acabar en denúncia. Tot i que va al·legar que transportava tela per a la confecció de mascaretes, els agents van comprovar que venia de buscar espàrrecs. També va intentar tenir més sort un veí de Salt, al Gironès, que venia de Sant Feliu de Guíxols amb l’excusa que feia els àpats a casa del seu germà atès que no sabia cuinar. Tot i que va intentar convèncer els agents de que es quedaria a viure en aquell domicili i així evitar aquests desplaçaments, l’home va dir que tornava a casa per buscar un coixí pel mal d’esquena.
Però no totes les situacions van acabar en denúncia, entre elles la de dues noies que pretenien sortir de Ripoll on hi portaven ja quinze dies confiant que trobarien el gat que suposadament havien perdut. Van haver de quedar-s’hi més temps.
En definitiva, els mossos desplegats arreu de Catalunya han viscut i s'han trobat amb tota mena d’explicacions, arguments i algunes excuses que diuen els quedaran en la memòria durant molt de temps.
