La unitat de Girona per a joves que han comès delictes de violència filioparental es va crear el 2018. Té capacitat per atendre sis adolescents i ocupava part del centre de menors de Montilivi. Ara, però, el Departament de Justícia ha decidit traslladar-la a la zona del Pont Major, al bloc de pisos que ocupaven els funcionaris de l'antiga presó (que ara funciona com a centre obert).
Les dependències es troben al primer pis de l'edifici. Ocupen 300 metres quadrats, que s'han reformat per funcionar com un pis compartit o una residència. Actualment, aquí hi viuen sis joves –totes les places que té la unitat- a qui atén un equip de psicòlegs i educadors socials.
La consellera de Justícia ha destacat que el canvi permet que els joves estiguin "en un espai adequat", amb entrada directa des del carrer i sense les mesures de seguretat dels equipaments tancats (que són recintes per a menors que han comès delictes més greus). "No estan en un entorn tancat sinó en pisos, no estan en cel·les sinó en habitacions", ha dit Ester Capella.
En paral·lel, la consellera també ha avançat que l'any vinent Justícia crearà una segona unitat a Girona. S'ubicarà aquí mateix, al segon pis del bloc que ja s'ha començat a reformar. Tindrà sis places més (és a dir, que doblarà les actuals).
Agressions sostingudes
Els joves a qui atén la unitat tenen entre 14 i 18 anys (perquè els menors d'aquesta edat no tenen responsabilitat penal). Són adolescents que han agredit físicament els pares de manera sostinguda. "Majoritàriament, la violència es comet contra les mares i sovint s'acompanya d'amenaces, coaccions, insults i maltractament psicològic", ha precisat la consellera de Justícia.
Capella també ha volgut posar de relleu que, sovint, molts dels casos de violència filioparental es relacionen amb conductes impulsives i problemes de salut mental, "detonats o agreujats pel consum de drogues i principalment, de marihuana".
Quan els jutges consideren que es pot acreditar que hi ha hagut un delicte d’aquestes característiques, poden resoldre quatre opcions. La primera, que el menor quedi en llibertat vigilada (és a dir, que dormi a casa i se li faci seguiment psicològic). La segona, que vagi a viure amb un familiar. La tercera, que vagi a viure amb una família d’acollida. I la quarta, que convisqui en un pis com els que ara la Generalitat ha habilitat al Pont Major.
Entre nou i quinze mesos
Fora del pis compartit, els menors fan vida normal. Cada dia surten per anar a estudiar. Quan tornen, treballen unes regles bàsiques de convivència i, sobretot, s'han d'espavilar i assumir la responsabilitat de les tasques domèstiques: fer-se el llit, netejar, consensuar els menús, anar a comprar i cuinar, etc. En paral·lel, reben l'atenció dels psicòlegs i educadors socials del Departament de Justícia, que conviuen amb ells al mateix habitatge.
La mitjana de la durada de l’internament és d'entre nou i quinze mesos. "És un parèntesi, que suposa un respir tant per a les famílies com per als mateixos nois i noies", ha dit la consellera. L'objectiu de la convivència dins la unitat que els atén, ha afegit Capella, és "reconduir la seva conducta i reconstruir unes relacions familiars amb límits clars i respecte per recuperar la salut emocional". "L'objectiu és que deixin de ser part del problema i passin a formar-ne de la solució", ha conclòs la consellera de Justícia.
A Catalunya, un 8% dels menors que passen per la justícia juvenil ho fan per haver maltractat els pares o tutors. Són 435 joves, segons dades del 2020, la majoria nois i de nacionalitat espanyola.
Una altra, a Barcelona
A més de la de Girona, a Catalunya també hi ha una altra unitat de la Generalitat que acull joves que han comès violència filioparental. Es va crear el 2017, està a Barcelona i té capacitat per a cinc adolescents. De fet, el Departament destaca que aquests serveis es troben dins les ciutats "perquè els menors puguin reconduir la seva conducta sense trencar amb les relacions socials quotidianes".
A Girona, els pisos de l'antiga presó que ara acullen la unitat van estar ocupats per funcionaris dels serveis penitenciaris fins al 1995. Llavors, es van reformar per adaptar-los a la funció de centre obert, per a presos en tercer grau. El 2014, amb la inauguració del Centre Penitenciari Puig de les Basses, les antigues presons de Girona i Figueres van quedar buides. En aquell moment, la Generalitat va adaptar la presó de Girona per convertir-la en un centre obert, que és la funció que fa actualment. Des de llavors i fins ara, és a dir durant set anys, els pisos havien quedat desocupats.
