Ens fem grans. L'edat no perdona. A mesura que els anys passen ens adonem que ja no podem fer les mateixes coses que temps enrere érem capaços de realitzar amb suma facilitat. En una societat on es menysprea la vellesa i es sobre valora la bellesa i joventut, 'Forever Young' és una oda a totes aquelles persones que, malgrat el cos no els acompanya, segueixen amb les mateixes ganes de viure de quan tenien 20 anys.
L'autor planteja en alguns passatges la constant amargor que ronda per la ment de les persones de la tercera edat: la mort. Ho fa a través de la cuidadora d'un geriàtric. Una dona relativament jove que constantment els recorda que tots ells -els seus pacients- estan a punt de morir, ser enterrats, incinerats i, el pitjor de tot, caure en l'oblit. Les seves aparicions són d'un mal gust i manca de delicadesa que va incomodar a molts dels presents de la platea, òbviament disgustats.
Afortunadament els sis avis internats al geriàtric encara recorden el que és ser jove. Aquesta és una condició que no entén d'edats, condicions físiques, malalties o èpoques. L'obra està dirigida precisament als més grans i nostàlgics, per a tots aquells que poden haver perdut la il·lusió de viure i fer coses noves. Al llarg de tota la representació apareix una llarga successió de temes: Sonny & Cher ("I got you babe"), Led Zeppelin ("Stairway to heaven"), Gloria Gaynor ("I will survive"), The Doors ("Light my fire"), Rolling Stones ("Satisfaction"), Police ("Roxanne"), The Eagles ("Hotel California)... i així un llarg etcètera amb Bob Marley, The Beatles, The Who, Bob Dylan, Nirvana i rock català inclòs.
Tots aquells que qui ho vulguin encara tenen oportunitat de veure les quatre funcions restants avui dissabte, a les sis de la tarda i a les nou del vespre que es repetiran demà diumenge.
L'autor planteja en alguns passatges la constant amargor que ronda per la ment de les persones de la tercera edat: la mort. Ho fa a través de la cuidadora d'un geriàtric. Una dona relativament jove que constantment els recorda que tots ells -els seus pacients- estan a punt de morir, ser enterrats, incinerats i, el pitjor de tot, caure en l'oblit. Les seves aparicions són d'un mal gust i manca de delicadesa que va incomodar a molts dels presents de la platea, òbviament disgustats.
Afortunadament els sis avis internats al geriàtric encara recorden el que és ser jove. Aquesta és una condició que no entén d'edats, condicions físiques, malalties o èpoques. L'obra està dirigida precisament als més grans i nostàlgics, per a tots aquells que poden haver perdut la il·lusió de viure i fer coses noves. Al llarg de tota la representació apareix una llarga successió de temes: Sonny & Cher ("I got you babe"), Led Zeppelin ("Stairway to heaven"), Gloria Gaynor ("I will survive"), The Doors ("Light my fire"), Rolling Stones ("Satisfaction"), Police ("Roxanne"), The Eagles ("Hotel California)... i així un llarg etcètera amb Bob Marley, The Beatles, The Who, Bob Dylan, Nirvana i rock català inclòs.
Tots aquells que qui ho vulguin encara tenen oportunitat de veure les quatre funcions restants avui dissabte, a les sis de la tarda i a les nou del vespre que es repetiran demà diumenge.
