Un pis nou de 88 metres quadrats a Girona s'enfila fins els 351.000 euros de mitjana

Els promotors ho atribueixen a què hi ha poca oferta

El preu dels pisos nous a Girona ciutat s'ha encarit fins a un 32% de mitjana durant el 2020 i un de 88 metres quadrats ja costa gairebé 351.000 euros. Així ho recull l'estudi que periòdicament publica l'Associació de Promotors de Catalunya.

El sector ho atribueix al fet que no hi ha oferta, i que els pocs habitatges que es construeixen es fan a zones 'prime'. En part, perquè els bancs també volen garanties abans de donar finançament.

L'anàlisi també recull que, de fet, la resta de la demarcació tampoc queda al marge d'aquesta tendència. Perquè l'alça de preus –si bé no tant acusada- és generalitzada. Els promotors també lamenten "la desconnexió" de les administracions amb el sector i critiquen que no se'ls posen les coses fàcils.

A les comarques gironines, l'estudi inventaria 132 promocions (que inclouen tant blocs de pisos com cases). En total, sumen 2.190 habitatges, dels quals el 25% (549) estan a la venda. Els restants, encara tenen l'obra en marxa o bé ja s'han comprat sobre plànol.

D'entrada, allò que crida l'atenció és l'increment de preus que ha registrat l'obra nova arreu de la demarcació. En global, a comarques gironines el preu del metre quadrat útil es va encarir un 11,5% (situant-se als 3.421 euros). I per contra, la superfície mitjana dels habitatges es va reduir un 6,2% (fins als 95,9 metres quadrats). És a dir, que es paga més per un pis més petit.

Dels diferents municipis estudiats, els dos que tenen el preu per metre quadrat més elevat se situen al litoral. El primer és Platja d'Aro (Baix Empordà) i el segon, Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Per contra, a l'altre costat de la balança s'hi troba la Bisbal d'Empordà (que té els preus més baixos).

Si es mira per tipologies, de mitjana el preu d'una casa nova a comarques gironines ara és un 20% més car que l'any passat. I en el cas dels pisos, aquest percentatge se situa proper a l'11%.

A Girona, fins a un 32%

Crida l'atenció, però, el cas particular de Girona ciutat. Aquí, l'estudi analitza dinou promocions d'obra nova. Sumen 499 habitatges, dels quals aproximadament un de cada tres estan a la venda (en concret, són 140 pisos i set cases).

Quan es miren els preus de venda, però, la situació d'una tipologia i altra és diferent. Les cases s'han abaratit un 2,7% (i una de 220 metres quadrats, per exemple, costa 583.000 euros). Però els pisos, per contra, s'han encarit. I molt. Perquè tan sols en un any, el preu mitjà s'ha disparat fins a un 32,4% (i un pis de 88,7 metres quadrats es ven per 350.960 euros).

Els promotors subratllen que això es deu al fet que el mercat està "tensionat", perquè l'oferta està "molt limitada", i això distorsiona preus. "Com que estem obligats a justificar la viabilitat, això ens porta a construir a zones prèmium; és a dir, a llocs que són cinc estrelles", concreta el president del Gremi de Promotors de Girona, Josep Maria Coll.

I aquesta situació també es dona, explica el president, en el cas de la Costa Brava. Perquè les promocions –pisos i cases- que s'hi fan busquen la primera línia de mar de municipis com Platja d'Aro, Palamós o Roses.

Els promotors expliquen que, en part, escollir aquestes zones també és conseqüència de les limitacions amb el finançament. "Si un banc entén que es vol construir en un lloc on no hi ha demanda acreditada, demana que es facin prevendes del 100%", justifica el president de l'APCE, Lluís Marsà. "Per això, anem a aquestes zones cèntriques; som empreses, i també tenim l'obligació de guanyar diners", hi afegeix.

"De risc i supervivència"

L'APCE veu "amb preocupació" que es construeixi poca obra nova. Expliquen que hi ha dèficit de nous habitatges, que s'agreuja en el cas de comarques gironines perquè és un territori "valorat i demandat", i critiquen que les administracions els posin pals a les rodes.

De fet, els promotors asseguren que ells ja han fet "part dels deures", i que estan disposats a "col·laborar" a l'hora de trobar solucions al problema de l'habitatge. Però que a l'altra banda, no hi troben resposta. Lluís Marsà reclama "un gran pacte amb col·laboració publicoprivada", que entre d'altres serveixi per impulsar promocions de protecció oficial, i subratlla que el sector necessita "seguretat jurídica".

I per la seva banda, Josep Maria Coll, fa una crida específica als ajuntaments perquè no posin "fre" al sector aplicant normatives "amb massa duresa". El president dels promotors gironins subratlla que la seva, ara mateix, és una activitat de "risc i supervivència", i demana superar la "desconnexió" de les administracions amb el sector.

2 anys d'adaptació al PDU

Josep Maria Coll tampoc ha passat per alt el fet que, ara fa pocs dies, la Generalitat va donar el vistiplau definitiu al Pla Director Urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles del litoral de Girona (més conegut com el pla director de la Costa Brava). Ha dit que aquest tràmit posa fi a dos anys de moratòria que han suposat "una aturada general de projectes", però que, de retruc, obre una altra etapa "complexa" que s'allargarà potser el mateix temps.

En concret, Coll fa referència a què ara cada ajuntament haurà de veure com s'adapta al pla director. "Serà un exercici complex, perquè la Costa Brava no és homogènia; i mica en mica, suposo que anirem descobrint com aquesta normativa, fins i tot, pot acabar limitant o afectant futurs aprofitaments de sòls urbans", ha subratllat.

I a tot això, el sector tampoc amaga els efectes que tindrà la covid-19. Per una banda, els promotors diuen que la pandèmia ha portat "una petita concentració" d'interessats a canviar d'habitatge (en aquest cas, per millorar). Però que la pandèmia portarà, sobretot, "situacions compromeses" per a moltes famílies, i que el sector tampoc en quedarà al marge. Perquè l'activitat constructora, entre d'altres, també depèn del sector terciari i del turisme.