El barri de la Font de la Pólvora arriba al TNC en una obra de teatre sobre la desigualtat

La dramatúrgia dona veu als veïns d'un dels barris més desafavorits

El TNC s'acosta se a les generacions més joves amb 'La Font de la Pólvora', una obra que arribar a la sala Tallers dirigida per Llàtzer Garcia i que manlleva el nom d'un dels barris de Girona més perjudicats per la desigualtat. Es tracta d'una proposta que parteix d'una recerca a partir dels veïns que "a vegades sembla no desitjat per la ciutat", segons Garcia.

'La Font de la Pólvora' tracta aspectes tan diversos com els talls constants de llum, el bullying, o sentiments vitals com la por o la preocupació pel destí i posa de manifest les "fronteres invisibles" a les poblacions. Una obra de "ficció" que busca aproximar-se a un espai a partir de la suma de punts de vista i veus diferents, que Garcia ha desvinculat del "teatre documental".

Els inicis

El barri de Font de la Pólvora rep aquest nom perquè està situat al peu de l’antic polvorí, i les aigües de la font sempre han tingut un gust lleugerament picant. Als anys setanta, es va construir una urbanització tancada per encabir bona part de la immigració més desafavorida que vivia en barraques i està poblada pel col·lectiu gitano, una circumstància que va conduir la zona a carregar l’estigmatització de la delinqüència i del tràfic d’estupefaents. Amb la crisi econòmica tot es va agreujar.

El director gironí Llàtzer Garcia va iniciar llavors un procés d'aproximació al barri per descobrir què hi havia darrere de les paraules i ha traspassat les "fronteres invisibles" entre les diverses zones d'una ciutat com Girona, per "aproximar-se a les veus que fan que tingui sentit aixecar un relat fet de molts relats".

A través de les històries dels protagonistes que combina el castellà i el català, l'espectador podrà conèixer el barri, en un muntatge en què "cada escena contesta a l'anterior". L'espectacle fuig de la dicotomia entre "gent bona i gent dolenta", en què els bons són els que volen sortir del barri i els dolents els que agafen la "vida fàcil".

Els actors protagonistes han reivindicat que l'obra fuig d'estereotips. Moha Amazian ha reconegut que a la Font de la Pólvora hi imperen tres posicions, la de reivindicació, la d'orgull de barri i comunitat i la que "no pot més". De la seva banda, Cristina Arenas ha posat també en valor la dicotomia que s'estableix entre violència "personal versus la institucional", i que l'obra busca que es coneguin altres realitats.

'La Font de la Pólvora' està protagonitzada per Moha Amazian, Cristina Arenas, Esmeralda Colette, Biel Montoro i Pau Vinyals i és una producció del Teatre Nacional de Catalunya en la col·laboració de la Fundació La Caixa. Estarà en cartell del 24 al 28 de febrer. Bona part de les funcions són públic escolar amb localitats per 10 euros.