El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura, ha intervingut l’antiga parella de gegants de fusta policromada de Torroella de Montgrí, que es conserven a l’exposició permanent del Museu de la Mediterrània i que daten de l’any 1758. La intervenció s’ha fet in situ al mateix museu, ha durat dos mesos i ha consistit en un estudi detallat de les peces, la conservació curativa d’aquestes i la recuperació de les últimes policromies.
Els antics gegants de Torroella de Montgrí són dels més antics de Catalunya. Fets de fusta policromada, consten d’una estructura de fusta i filat de galliner, que conforma el cos, els braços i les espatlles. Sobre aquesta estructura hi ha el bust, mentre que als extrems dels braços s’hi encaixen les mans. Aquests elements es van construir per poder ser desmuntats sense necessitat d’eines. També es conserven alguns dels atributs, com el casc, el sabre, la massa o porra, el penjoll en forma d’heràldica i un ventall. Les parts més antigues són els busts, les mans i el casc, mentre que els cavallets de fusta es van refer entre el 1930 i el 1932, tot i que es van mantenir algunes parts de fusta antigues de la zona dels braços i de les espatlles.
A conseqüència del seu ús habitual durant les festivitats, aquestes figures han patit gran quantitat de desperfectes al llarg de la seva història, i per aquest motiu han estat intervingudes diverses vegades, cosa que les va afectar tant pel que fa a la policromia com el suport. A les mans i els busts es van poder comptar fins a catorze estrats pictòrics, i el casc tenia gran quantitat de repintades.
L’estat de conservació dels busts, a l’inici de la intervenció, era dolent. Tenien nombrosos aixecaments de pintura, amb risc de pèrdua, i les carnacions de les mans tenien zones molt gastades, fins al punt de deixar a la vista la fusta del suport. En el cas de les mans del gegant, la pintura que restava estava molt ennegrida, mentre que les de la gegantessa tenien repintades bastant maldestres.
D’altra banda, els cavallets tenien un atac d’insectes xilòfags molt generalitzat, i arran d’un trencament de l’estructura, un dels braços del gegant havia estat fixat al bust mitjançant cinc visos, de manera provisional, per evitar que caigués, però això impedia de fer l’extracció sense eines, tal com s’havia concebut.
Davant d’aquest estat de conservació, s’ha realitzat una intervenció en diverses fases. Una primera de conservació curativa i una segona de restauració. La primera fase ha consistit en la neteja aquosa de totes les superfícies, la fixació de la policromia i la desinsectació i consolidació del suport de fusta, així com del filat de galliner. També s’ha aprofitat per estudiar els diferents elements de les figures mitjançant l’observació directa i a través de radiacions electromagnètiques, com ara la llum ultraviolada. Així mateix, s’han dut a terme tota una sèrie d’anàlisis fisicoquímiques.
A partir dels resultats i conclusions d’aquest estudi s’ha iniciat la segona fase de restauració, en la qual s’han retirat totes les repintades que impedien veure l’última capa de policromia. En el cas del casc, s’ha arribat fins a una policromia blava, més antiga, amb decoracions daurades amb pa d’or. Pel que fa a les mans, s’ha netejat la capa fosca de brutícia i s’han retirat les repintades que cobrien l’última policromia, fins a deixar-la tota, en la mesura del possible, al mateix nivell. Després de la neteja de repintades, s’han envernissat les peces i reintegrat cromàticament.
Un cop finalitzada la intervenció s’han remuntat els gegants i s’han tornat a col·locar a les sales d’exposició permanent del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
