Durant el judici, les dues parts han ratificat el que van exposar en les respectives denúncies i s'ha entrat en detall de com van anar els fets. Així per exemple, Simó Colls -el veí de Vilajuïga- ha explicat que es va sentir "agredit verbalment" quan els dos agents van insistir que parlés en castellà perquè "estava a Espanya" i que l'ambient era "molt tens". També s'ha mostrat convençut que el detonant va ser el no accedir a parlar en castellà, un fet que els dos agents han negat rotundament assegurant que en cap moment li van demanar que parlés en castellà, sinó que parlés "més a poc a poc" perquè només entenien el català un 60% perquè portaven poc temps. Concretament, els agents eren originaris de Galícia i de Cadis i portaven més d'un any destinats a Catalunya.
Preguntat pels motius per als quals va decidir seguir parlant en català, Colls ha respost que ho va fer senzillament perquè "és la meva llengua" i ha insitit en què els agents van mostrar un to "xulesc" i "prepotent" en tot moment.
Els fets van passar el 30 de maig passat, quan Simó Colls conduïa amb el seu cotxe particular. Una parella d'agents de la Guàrdia Civil el van aturar a l'entrada d'aquest municipi de l'Alt Empordà en un control rutinari d'armes i drogues a les dotze del migdia. Durant l'escorcoll, la tensió va anar en augment i, segons Colls, van donar-li un cop al pit per apartar-lo. Segons la versió dels agents, el veí de Vilajuïga no els deixava fer la seva feina i, després d'insistir en què es retirés, el van apartar. Un dels agents ha explicat que en aquell moment, Colls va ensenyar el puny com si anés a colpejar al policia però que l'altre agent ho va impedir. També han dit que estaven en alerta perquè es pensaven que acabaria agafant la pistola i que per això insistien en demanar mantenir una distància de seguretat.
Per la seva banda, Colls ha denunciat que un dels policies va colpejar-lo diverses vegades a la cama amb la porta del vehicle mentre acabava de recollir tot el que tenia al cotxe, després que els agents ho haguessin deixat al terra. Els policies ho han negat i han assegurat que això no era possible perquè al que li ha atribuït l'agressió estava comprovant la documentació a l'altra vehicle en aquell mateix moment. En relació a l'acusació de desobediència, Colls ha reconegut que va demanar avisar als Mossos perquè creia que era qui tenia competències per aquell tipus de control a les carreteres. "Fins i tot ells van dubtar i ho van haver de consultar", ha explicat. Després que l'amenacessin amb detenir-lo si no els lliurava la documentació, al final va accedir i els agents li van respondre "ara truca als teus amics Mossos i parleu en català".
Els agents asseguren que un control com aquell sol durar uns cinc minuts i que la llengua no és cap impediment perquè acostumen a fer-ne amb ciutadans d'altres nacionalitats que no entenen l'espanyol i no passa res. El veï de Vilajuïga, en canvi, assegura que van estar-hi prop d'una hora i que es va sentir vexat pel tractament que va rebre. També li van dir que "si tenia collons, anés a Portbou a denunciar-los", unes paraules que els agents han negat rotundament.
Per la seva banda, els agents consideren que va posar resistència, que va desobeir-los i que va faltar-los al respecte amb insults com ara "fills de puta" i "lladres", paraules que l'acusat ha negat també. Tampoc han explicat per què la seva denúncia va fer-se l'endemà dels fets, a diferència de Colls que va anar a presentar-la aquell mateix 30 de maig, alhora que han negat tenir-ne coneixement.
Acusacions contradictòries
Després d'escoltar les dues parts, el fiscal José Antonio Alonso ha manifestat que les acusacions eren completament contradictòries i que no hi havia proves objectives que permetessin aclarir la veritat. Per això, ha sol·licitat l'absolució de tots tres.
També ha volgut subratllar que el judici no es basa en un conflicte lingüístic, tot recordant que la llei empara a tots els ciutadans que es vulguin acollir al seu dret de parlar un dels dos idiomes oficials, i que no pot ser considerat un delicte el dirigir-se en català als agents. En tot cas, ha dit Alonso, el que s'està jutjant és si el tracte i comportament que van mostrar les dues parts va ser el correcte.
La Plataforma fa una crida a denunciar
La Plataforma per la Llengua, que ha fet l'assessorament a Colls en conèixer el seu cas, ha fet una crida als ciutadans a denunciar aquest tipus de situacions, ja que els consta que n'hi ha més però la gran majoria no arriben als tribunals i per tant no es poden detectar.
Una trentena de persones s'han concentrat als jutjats en suport a Simó Colls. Eren representants de la Plataforma, però també de la CUP i ERC de Figueres, així com l'ANC.
Preguntat pels motius per als quals va decidir seguir parlant en català, Colls ha respost que ho va fer senzillament perquè "és la meva llengua" i ha insitit en què els agents van mostrar un to "xulesc" i "prepotent" en tot moment.
Els fets van passar el 30 de maig passat, quan Simó Colls conduïa amb el seu cotxe particular. Una parella d'agents de la Guàrdia Civil el van aturar a l'entrada d'aquest municipi de l'Alt Empordà en un control rutinari d'armes i drogues a les dotze del migdia. Durant l'escorcoll, la tensió va anar en augment i, segons Colls, van donar-li un cop al pit per apartar-lo. Segons la versió dels agents, el veí de Vilajuïga no els deixava fer la seva feina i, després d'insistir en què es retirés, el van apartar. Un dels agents ha explicat que en aquell moment, Colls va ensenyar el puny com si anés a colpejar al policia però que l'altre agent ho va impedir. També han dit que estaven en alerta perquè es pensaven que acabaria agafant la pistola i que per això insistien en demanar mantenir una distància de seguretat.
Per la seva banda, Colls ha denunciat que un dels policies va colpejar-lo diverses vegades a la cama amb la porta del vehicle mentre acabava de recollir tot el que tenia al cotxe, després que els agents ho haguessin deixat al terra. Els policies ho han negat i han assegurat que això no era possible perquè al que li ha atribuït l'agressió estava comprovant la documentació a l'altra vehicle en aquell mateix moment. En relació a l'acusació de desobediència, Colls ha reconegut que va demanar avisar als Mossos perquè creia que era qui tenia competències per aquell tipus de control a les carreteres. "Fins i tot ells van dubtar i ho van haver de consultar", ha explicat. Després que l'amenacessin amb detenir-lo si no els lliurava la documentació, al final va accedir i els agents li van respondre "ara truca als teus amics Mossos i parleu en català".
Els agents asseguren que un control com aquell sol durar uns cinc minuts i que la llengua no és cap impediment perquè acostumen a fer-ne amb ciutadans d'altres nacionalitats que no entenen l'espanyol i no passa res. El veï de Vilajuïga, en canvi, assegura que van estar-hi prop d'una hora i que es va sentir vexat pel tractament que va rebre. També li van dir que "si tenia collons, anés a Portbou a denunciar-los", unes paraules que els agents han negat rotundament.
Per la seva banda, els agents consideren que va posar resistència, que va desobeir-los i que va faltar-los al respecte amb insults com ara "fills de puta" i "lladres", paraules que l'acusat ha negat també. Tampoc han explicat per què la seva denúncia va fer-se l'endemà dels fets, a diferència de Colls que va anar a presentar-la aquell mateix 30 de maig, alhora que han negat tenir-ne coneixement.
Acusacions contradictòries
Després d'escoltar les dues parts, el fiscal José Antonio Alonso ha manifestat que les acusacions eren completament contradictòries i que no hi havia proves objectives que permetessin aclarir la veritat. Per això, ha sol·licitat l'absolució de tots tres.
També ha volgut subratllar que el judici no es basa en un conflicte lingüístic, tot recordant que la llei empara a tots els ciutadans que es vulguin acollir al seu dret de parlar un dels dos idiomes oficials, i que no pot ser considerat un delicte el dirigir-se en català als agents. En tot cas, ha dit Alonso, el que s'està jutjant és si el tracte i comportament que van mostrar les dues parts va ser el correcte.
La Plataforma fa una crida a denunciar
La Plataforma per la Llengua, que ha fet l'assessorament a Colls en conèixer el seu cas, ha fet una crida als ciutadans a denunciar aquest tipus de situacions, ja que els consta que n'hi ha més però la gran majoria no arriben als tribunals i per tant no es poden detectar.
Una trentena de persones s'han concentrat als jutjats en suport a Simó Colls. Eren representants de la Plataforma, però també de la CUP i ERC de Figueres, així com l'ANC.
