Girona és el paisatge natural de Javier Cercas. Forma part de la seva vida i l'escriptor no renuncia a incloure-la en els seus relats. Ja ho va fer amb l'exitosa 'Soldados de Salamina' i ara hi torna amb 'Las leyes de la frontera'.
Aquest cop, però, Cercas s'endinsa de ple dins la ficció. Com ell mateix la defineix, la seva nova novel·la -que surt al carrer sota el segell de Mondadori- és "ficció pura amb alt voltatge". El món de la Girona decadent dels anys 70, de la ciutat dels 'quinquis', li serveix a l'escriptor per teixir una història d'amor amb clarobscurs, un relat cruent amb tres personatges com a protagonistes que es mou entre dues èpoques.
'Las leyes de la frontera' és un retrat d'aquella ciutat de barraques i immigració que començava a l'altra banda del riu Ter. "D'aquell món llunyà, i alhora tan proper per als qui vivíem a la ciutat, de barracons i misèria indescriptible", assegura Cercas.
Delinqüents marginals i personatges decadents es mouen entre les pàgines del seu nou llibre. Per a crear-los, però, l'escriptor gironí admet que no tot és inventat, sinó que beu de la realitat.
"Tots sabem que la ficció pura no existeix, i que està feliçment contaminada per la realitat", assegura Cercas. A la novel·la no només hi apareixen fragments de la seva pròpia vida (el carrer on va viure, els bars que freqüentava de joventut) sinó que també els protagonistes tenen trets de personatges reals.
D'entre ells, el mateix escriptor esmenta el Zarco i el Gafitas. El primer s'inspira en la llegenda delictiva d'El Vaquilla, un 'quinqui' d'heroïsme efímer de l'època. I el segon té trets biogràfics de l'advocat penalista Carles Monguilod, amic personal de l'escriptor gironí.
De fet, el llibre autobiogràfic de Monguilod 'Vint-i-cinc anys i un dia' i una exposició sobre el món dels 'quinquis' que es va fer a Barcelona són, com admet el mateix Cercas, punts de partida d'aquesta seva nova aventura literària.
La cara B d''Anatomía de un instante'
Javier Cercas ha concebut 'Las leyes de la frontera' com la "cara B" del seu darrer llibre, 'Anatomía de un instante', on recollia el cop d'estat del 23-F. Segons ell mateix explica, per dos motius. D'entrada, perquè la seva nova obra té com a protagonistes les classes més marginals de la transició. I després, perquè amb la novel·la abandona la història i entra de ple, un altre cop, dins la ficció.
"Per a mi és una alegria tornar a la llibertat que et dóna fer ficció", assegura. De fet, com ell mateix admet, 'Anatomía de un instante' va ser "un exercici antinatura" com a escriptor, perquè el va obligar a escriure "amb una mà lligada a l'esquena" i a no poder fabular la història.
Cercas ja avança que 'Las leyes de la frontera' no és, en cap cas, "una història alegre". L'escriptor gironí també assegura que, encara que hi ha qui la llegeixi com un llibre polític amb rerefons històric, abans que res, es tracta "d'una llarga i complexa història d'amor".
'Las leyes de la frontera' es podrà trobar a partir de demà a les llibreries. De moment, serà en una única edició en castellà, però aquest novembre ja arribarà traduïda en català.
Girona, escenari literari
Javier Cercas està presentant aquest dimarts 'Las leyes de la frontera' a Girona. Una roda de premsa, un recorregut per l'antic barri xino de la ciutat i una presentació per a periodistes i llibreters són els plats forts de la jornada.
Aquest matí, al costat de Cercas, a la taula també hi havia l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. L'alcalde ha agraït a l'escriptor haver escollit la seva ciutat com a tret de sortida de 'Las leyes de la frontera'.
"Girona torna a ser un plató literari amb aquesta novel·la", ha assegurat l'alcalde. Puigdemont també ha definit 'Las leyes de la frontera' com un llibre "radicalment gironí" que mostra una ciutat "que pot sorprendre més d'un" i que va ser l'avantsala de la Girona d'avui dia, feta també amb la barreja de "famílies que van venir de fora".
Aquest cop, però, Cercas s'endinsa de ple dins la ficció. Com ell mateix la defineix, la seva nova novel·la -que surt al carrer sota el segell de Mondadori- és "ficció pura amb alt voltatge". El món de la Girona decadent dels anys 70, de la ciutat dels 'quinquis', li serveix a l'escriptor per teixir una història d'amor amb clarobscurs, un relat cruent amb tres personatges com a protagonistes que es mou entre dues èpoques.
'Las leyes de la frontera' és un retrat d'aquella ciutat de barraques i immigració que començava a l'altra banda del riu Ter. "D'aquell món llunyà, i alhora tan proper per als qui vivíem a la ciutat, de barracons i misèria indescriptible", assegura Cercas.
Delinqüents marginals i personatges decadents es mouen entre les pàgines del seu nou llibre. Per a crear-los, però, l'escriptor gironí admet que no tot és inventat, sinó que beu de la realitat.
"Tots sabem que la ficció pura no existeix, i que està feliçment contaminada per la realitat", assegura Cercas. A la novel·la no només hi apareixen fragments de la seva pròpia vida (el carrer on va viure, els bars que freqüentava de joventut) sinó que també els protagonistes tenen trets de personatges reals.
D'entre ells, el mateix escriptor esmenta el Zarco i el Gafitas. El primer s'inspira en la llegenda delictiva d'El Vaquilla, un 'quinqui' d'heroïsme efímer de l'època. I el segon té trets biogràfics de l'advocat penalista Carles Monguilod, amic personal de l'escriptor gironí.
De fet, el llibre autobiogràfic de Monguilod 'Vint-i-cinc anys i un dia' i una exposició sobre el món dels 'quinquis' que es va fer a Barcelona són, com admet el mateix Cercas, punts de partida d'aquesta seva nova aventura literària.
La cara B d''Anatomía de un instante'
Javier Cercas ha concebut 'Las leyes de la frontera' com la "cara B" del seu darrer llibre, 'Anatomía de un instante', on recollia el cop d'estat del 23-F. Segons ell mateix explica, per dos motius. D'entrada, perquè la seva nova obra té com a protagonistes les classes més marginals de la transició. I després, perquè amb la novel·la abandona la història i entra de ple, un altre cop, dins la ficció.
"Per a mi és una alegria tornar a la llibertat que et dóna fer ficció", assegura. De fet, com ell mateix admet, 'Anatomía de un instante' va ser "un exercici antinatura" com a escriptor, perquè el va obligar a escriure "amb una mà lligada a l'esquena" i a no poder fabular la història.
Cercas ja avança que 'Las leyes de la frontera' no és, en cap cas, "una història alegre". L'escriptor gironí també assegura que, encara que hi ha qui la llegeixi com un llibre polític amb rerefons històric, abans que res, es tracta "d'una llarga i complexa història d'amor".
'Las leyes de la frontera' es podrà trobar a partir de demà a les llibreries. De moment, serà en una única edició en castellà, però aquest novembre ja arribarà traduïda en català.
Girona, escenari literari
Javier Cercas està presentant aquest dimarts 'Las leyes de la frontera' a Girona. Una roda de premsa, un recorregut per l'antic barri xino de la ciutat i una presentació per a periodistes i llibreters són els plats forts de la jornada.
Aquest matí, al costat de Cercas, a la taula també hi havia l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. L'alcalde ha agraït a l'escriptor haver escollit la seva ciutat com a tret de sortida de 'Las leyes de la frontera'.
"Girona torna a ser un plató literari amb aquesta novel·la", ha assegurat l'alcalde. Puigdemont també ha definit 'Las leyes de la frontera' com un llibre "radicalment gironí" que mostra una ciutat "que pot sorprendre més d'un" i que va ser l'avantsala de la Girona d'avui dia, feta també amb la barreja de "famílies que van venir de fora".
