Els dos homes enxampats a la Jonquera (Alt Empordà) el 4 d'octubre del 2019 amb una granada al cotxe han acceptat 7 anys i 8 mesos de presó.
El judici s'ha fet aquest dimecres a l'Audiència de Girona a porta tancada per motius de seguretat i enmig d'un ampli dispositiu policial. Els acusats han reconegut que duien una granada de mà antipersona M-75 de fabricació sèrbia d'ús militar i tampons per falsificar visats de passaport.
El tribunal els condemnarà per un delicte de dipòsit d'armes de guerra i un delicte de tinença d'elements destinats a la falsificació de documents. La defensa dels processats, encapçalada per l'advocat Joaquim Bech de Careda, ha sol·licitat que els expulsin quan hagin complert 2 anys i mig de condemna.
Cap a les nou del vespre del 4 d'octubre del 2019, una patrulla de la secció fiscal de la Guàrdia Civil de la Jonquera va aturar el vehicle sospitós quan circulava per l'AP-7 en direcció a França. Era un vehicle d'alta gamma, de color negre i amb matrícula de Bielorússia.
Al cotxe hi viatjaven els dos acusats, que són de nacionalitat russa i ucraïnesa. Quan els agents de l'institut armat van inspeccionar el vehicle, van trobar un maletí de color marró al seient del darrere. A dins, hi havia una granada de mà "aparentment en perfecte estat".
La Guàrdia Civil va perimetrar una zona de seguretat i va avisar els tècnics especialistes en desactivació d'explosius (Tedax). Els especialistes van concloure que es tractava d'una granada de mà antipersona, model M-75 i de fabricació sèrbia. A més, van constatar que es tractava "d'una arma de guerra en perfectes condicions de funcionament i conservació de tots els elements".
Durant l'escorcoll, també van localitzar tres tampons de tinta negra i segells de visat de passaports que, segons la fiscalia, tenia intenció de fer servir per "simular l'entrada i sortida de països comunitaris" falsificant documents. "Van resultar ser reproduccions fraudulentes de segells de visats", exposa la fiscal.
Els agents van arrestar els dos sospitosos que, després de passar a disposició judicial, van ingressar a presó el 5 d'octubre. Els agents de l'institut armat també van comissar diversos telèfons mòbils dels acusats i correspondència que duien al vehicle.
Per aquests fets, la fiscalia demanava inicialment 10 anys i mig de presó per un delicte de dipòsit d'armes de guerra i un delicte de tinença d'utensilis destinats a cometre falsedat documental.
El cas ha arribat a judici aquest dimecres a la secció quarta de l'Audiència de Girona. El judici s'ha fet a porta tancada per qüestions de seguretat i enmig d'un fort dispositiu policial. Els dos acusats han reconegut els fets i han acceptat una pena de 7 anys i 8 mesos de presó, segons informa la defensa.
L'advocat dels processats, Joaquim Bech de Careda, ha sol·licitat que se'ls expulsi del país un cop hagin complert 2 anys i mig de la condemna. Una petició a la qual, segons exposa, no s'hi ha oposat la fiscalia.
Arran de la detenció dels sospitosos, la Guàrdia Civil va informar que obria una investigació per determinar si els processats tenien vincles amb el crim organitzat a escala internacional o, segons fonts del cas, amb els serveis d'espionatge rus.
De fet, l'examen de les imatges dels telèfons mòbils –on segons les mateixes fonts hi apareixien fotografies dels processats armats- i de les cartes s'està investigant en una peça separada que es manté sota secret de sumari.
En relació a aquesta suposada relació amb màfies o serveis d'intel·ligència, Joaquim Bech de Careda apunta que la instrucció ha permès concloure que l'únic vincle dels processats és amb la "delinqüència comuna" i sosté que qualsevol altra teoria "és més pròpia de la ciència ficció".
