El gran incendi de l'Empordà va cremar 4.000 hectàrees d'alzines sureres

El sector preveu que només sobrevisquin entre un 70 i un 80% dels arbres calcinats

Rovira ha explicat que el foc va cremar una de les zones on s'havien invertit més diners. "La gran nevada va produir desperfectes que els empresaris van restaurar i van decidir invertir en gestió forestal i millora del bosc", ha assenyalat. Segons Rovira, aquelles alzines sureres que s'hagin pelat en menys de cinc anys pot ser que morin a causa del foc. "L'alzina surera és un arbre molt fort, resistent, acostumat al clima mediterrani però necessita d'un gruix de suro suficient per resistir incidents com aquests", ha assegurat. A més, els empresaris també hauran d'invertir diners per restaurar i netejar les zones cremades. Per aquest motiu, Rovira ha assenyalat que és necessari que el Govern lliuri unes ajudes al sector o doni suport a les inversions dels empresaris per poder recuperar el territori i potenciar-lo.

A més d'aquesta problemàtica, el sector surer també està patint les conseqüències d'una plaga, el corc del suro. Aquests petits insectes perforen els arbres, i tot i que són habituals en els boscos mediterranis, les temporades de sequera potencien la seva reproducció. Un fet que afecta negativament a la qualitat del suro català, i directament, al seu preu i als beneficis dels agricultors.

"Aquesta plaga és un dels grans problemes perquè el suro català és de molt bona qualitat i els agricultors estan treballant per poder tenir sistemes de gestió forestal sostenibles i combatre aquesta plaga", ha explicat Rovira. Segons el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, la plaga ha anat en augment en els últims anys i la manca d'inversions en investigació no han ajudat a aturar-la. "No hi ha càlculs concrets però podríem dir que gairebé entre el 60 i el 80% dels arbres a Catalunya estan afectats per aquesta plaga", ha assegurat Rovira.

El secretari general ha explicat que només entre el 20 i el 40% de la producció de suro és d'alta qualitat i es dedica al producte estrella: la creació de taps de suro. "Un suro de qualitat té un preu d'entre 1.200 i 1.400 euros per tona mentre que el suro de rebuig, aquell que no té tant valor, només es ven per 400 euros i s'ha de vendre al mercat de trituració, a una empresa de Portugal, i costa molt diners el transport i la logística", ha comentat Rovira. Uns costos, que segons el sector, són "insostenibles".

Preveuen recollir 4.000 tones

Actualment, arreu de Catalunya hi ha unes 70.000 hectàrees de suredes, de les quals més de tres quartes parts es troben a les comarques gironines. Des dels volts de Sant Joan, els productors ja van començar a pelar les alzines per obtenir-ne el suro de l'escorça i preveuen que es tanqui la temporada amb unes 4.000 tones. Una xifra bastant inferior comparada amb la de fa deu anys quan el sector podria arribar a produir unes 7.000 tones de suro.

A més, aquestes tones només permetran abastir a un 10% de les necessitats de la indústria del tap del suro a Catalunya. "Actualment, de totes les hectàrees, només s'estan aprofitant un 50%, es podria doblar la producció i aconseguir xifres molt més altes", ha assegurat Rovira. Segons el secretari general, per poder aconseguir aquest objectiu calen inversions a llarg termini però, aquests diners, permetrien abastir les empreses catalanes amb el suro del país i no faria falta importar-ne d'altres llocs com ara Portugal, Extremadura, Andalusia o Castella la Manxa.

Davant d'aquesta situació, el Consorci ha explicat que ja estan treballant per aconseguir més ajudes pel que fa al 'suro de pelegrinatge' i a la tala d'arbres adults perquè els empresaris fan inversions a catorze anys vista, el termini de temps que es triga per poder recollir un suro de bona qualitat.