El jutjat d'instrucció 2 de Figueres investiga set activistes per un delicte de coaccions menys greus per intentar impedir les obres de la polèmica urbanització Sa Guarda de Cadaqués (Alt Empordà). El cas es remunta al març del 2019 i és fruit d'unes denúncies davant dels Mossos d'Esquadra per part d'un dels propietaris dels terrenys.
Inicialment, el jutjat ho va arxivar però la junta de compensació ho va recórrer i l'Audiència de Girona va revocar la decisió i va acordar que es transformessin les actuacions a diligències prèvies per un delicte menys greu de coaccions (inicialment era lleu). Aquest dijous han declarat quatre dels investigats, que són membres de la Junta d'Amics de la Natura i que només han respost les preguntes de la seva advocada. Mantenen que no hi va haver violència i que només van alertar que les obres no es podien iniciar perquè hi havia una moratòria urbanística en vigor.
El cas es remunta a principis del 2019 quan els promotors de la urbanització Sa Guarda de Cadaqués van començar els treballs. Un grup d'activistes, membres de l'entitat Amics de la Natura i de la seva junta, van personar-se als terrenys per, segons diuen, intentar que no es comencessin les obres i alertar als promotors que hi havia una moratòria decretada per la Generalitat i que, per tant, no es podien executar.
Els promotors van denunciar els fets davant dels Mossos d'Esquadra. El cas va arribar al jutjat d'instrucció 2 de Figueres, que va decidir arxivar-lo. La Junta de Compensació del sector, però, va presentar un recurs d'apel•lació a l'Audiència de Girona. L'Audiència va estimar parcialment el recurs el mes de gener revocant la resolució del jutjat i acordant la transformació de les actuacions en diligències prèvies per un presumpte delicte menys greu de coaccions. Mantenia en canvi, l'arxiu respecte d'un presumpte delicte de desobediència.
El mateix jutjat que va arxivar inicialment el cas ha citat aquest dijous a declarar quatre dels set investigats –tres més ho faran des de Barcelona el mes de febrer-. Les declaracions havien de començar a dos quarts de deu però per problemes informàtics no ho han pogut fer fins passades les dotze del migdia. Tots quatre han respost només les preguntes de la seva advocada, Montse Vinyets.
Vinyets argumenta que les actes dels Mossos ni la denúncia inicial recullen cap tipus d'actitud violenta en l'actuació i creu que el canvi de delicte lleu de coaccions a un delicte menys greu es deu al recurs on els demandants asseguren que els denunciats van llençar sorra al dipòsit de gasolina d'una de les màquines, entre d'altres.
La defensa dels investigats demanarà l'arxiu
L'advocada ja ha anunciat que quan acabin les declaracions sol·licitarà l'arxiu perquè considera que cap de les conductes descrites "són constitutives de cap delicte de coaccions ni de res que prevegi el Codi Penal". "El que sí que cal denunciar és la realització de moviments de terra i aplanaments per part d'una empresa el mes de març del 2019 quan des del gener hi havia una moratòria que preveia expressament que no es podia fer cap actuació en aquest sector", afirma.
En aquest sentit, afegeix que "si algú estava contravenint la llei era qui va entrar amb maquinària pesant en aquesta zona d'especial protecció i va destruir barraques, murs i més de 200 oliveres". "Qui va incomplir la llei va ser la part denunciant", afegeix.
Un projecte polèmic
Precisament, el mes de juny del 2019 el jutjat d'instrucció 3 de Figueres va obrir diligències prèvies per investigar si s'havien comès delictes en l'inici d'aquestes obres d'urbanització. L'origen era una denúncia interposada per un particular contra l'Ajuntament i la promotora per delictes d'ordenació del territori i prevaricació urbanística. En paral·lel, Amics de la Natura de Cadaqués sota el paraigua de la plataforma SOS Costa Brava van portar el cas a la fiscalia especialitzada en medi ambient de Girona, que hi va veure indicis de delicte i també demana al jutjat que investigui.
Pocs dies abans, l'Ajuntament va aturar les obres va iniciar una revisió d'ofici del projecte. El maig d'aquest any va declarar nul de ple el projecte d'urbanització que preveia la construcció de 105 cases i un hotel. El consistori havia demanar un dictamen a la comissió jurídica assessora de la Generalitat, que va avalar la nul·litat i el ple va ha anul·lar definitivament el projecte.
Concentració de suport
A les portes del jutjats, s'hi han concentrat una desena de persones per donar suport als investigats. Hi ha acudit amb pancartes amb lemes com 'Defensa la terra no és cap delicte' o 'Fora especuladors del nostre territori'.
