L’alcaldessa de Girona i presidenta de la Fundació Rafael Masó, Marta Madrenas, ha signat avui el conveni de donació del fons documental i bibliogràfic de Narcís Masó i Rosa Llunas amb el seu fill, Anton M. Masó, i el seu net, Bernat Masó (fill del cartògraf i polític Ricard Masó). L’alcaldessa ha manifestat el seu agraïment als donants per la seva generositat, ja que aquest llegat passarà des d’ara a formar part del patrimoni documental de Girona i aviat estarà a disposició tant dels estudiosos com de la ciutadania.
“Estem parlant d’una documentació de gran valor per conèixer a fons l’evolució de l’educació i la pedagogia a casa nostra, ja que Narcís Masó va ser una persona innovadora en aquests camps abans de la Guerra Civil, i que també es va involucrar en moltes altres entitats a favor de la cultura i la ciutat de Girona" ha destacat Madrenas. "És doncs una donació que permetrà als investigadors ampliar el coneixement d’una època molt important en el desenvolupament de Catalunya, i per això cal fer un gran agraïment a la família per posar-ho a disposició de tothom", hi ha afegit l'alcaldessa.
El pedagog Narcís Masó Valentí (Girona, 1890-1953), un dels deu germans de l’arquitecte Rafael Masó, va ser un destacat renovador de la pedagogia i impulsor de l’escoltisme a Catalunya. Va iniciar la seva activitat educativa el 1911 al Grup Escolar de Girona i el 1912 al Col·legi Mont d’Or Terrassa. De 1913 a 1924 va col·laborar estretament amb els diferents projectes educatius d’Alexandre Galí, primer a l’Escola Vallparadís de Terrassa, després a l’Escola Montessori de la Mancomunitat i finalment a la Mútua Escolar Blanquerna.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, entre 1925 i 1928, es va haver d’exiliar a Suïssa per haver publicat uns fulls clandestins d’afirmació catalanista. A Ginebra va estudiar al prestigiós Institut Jean-Jacques Rousseau, on va entrar en contacte amb els treballs, mètodes i objectius de renovació pedagògica promoguts per Adolphe Ferrière i Jean Piaget, als quals va conèixer. A Suïssa, juntament amb Joan Llongueras, també va estudiar el mètode Jaques-Dalcroze d’ensenyament de la música i el moviment.
Quan va retornar de l’exili es va reincorporar a la Mútua Escolar Blanquerna i va contribuir a la creació dels Minyons de Muntanya. També va ser un membre destacat de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i col·laborador de nombroses revistes locals i nacionals durant tot el primer terç de segle, com 'El Gironès', 'Scherzando', 'Aiguaforts', 'El mal temps', 'D’ací d’allà', 'La mainada', 'Plançons', 'Júnior', 'Prismes', 'Annals dels Cursos Tècnics de Pedagogia' i el 'Butlletí dels mestres', algunes de les quals va dirigir.
Apassionat per la muntanya i pel Moviment Escolta, des de 1930 Narcís Masó va tenir un paper destacat en la promoció del muntanyisme i de l’escoltisme a Catalunya. Entre altres activitats, va presidir el Consell general de la Germanor de Minyons de Muntanya de Catalunya, entre 1934 i 1936, i va compondre l’himne del GEiEG.
L'Escola de S'Agaró
El 1933 es va casar amb la reusenca Rosa Llunas Mestres (1908-1992), que s’havia especialitzat en el llenguatge per a deficients auditius i també era mestra a la Blanquerna. Juntament amb la seva esposa i el seu cunyat, Estanislau Aragó, el 1935 Narcís Masó va crear i dirigir l’Escola de s’Agaró, un centre privat basat en la pedagogia moderna, al costat de la urbanització que estava construint el seu germà Rafael als afores de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
A l’Escola de s’Agaró, Narcís Masó i Rosa Llunas van posar en pràctica la metodologia de l’Escola Nova, però, malauradament, l’esclat de la Guerra Civil va fer que només funcionés durant un curs. Empresonat durant uns mesos durant la guerra, i depurat per la dictadura, durant la postguerra Narcís Masó va donar classes particulars a l’Escola d’Aprenents de Girona fins al 1952, alhora que treballava en projectes de decoració i interiorisme i en la restauració de patrimoni religiós.
En el seu llibre 'Narcís Masó, pedagog de l’Escola Activa' (1990), el professor Salomó Marquès explica com la renovació pedagògica integral de l’ensenyament promoguda per Narcís Masó no es pot deslligar de la seva vinculació a l’escoltisme, del seu cristianisme i del seu compromís catalanista. Marqués afirma que el nacionalisme català, una opció de fe cristiana practicant, i el foment de comportaments democràtics i de participació són presents en la seva obra durant tota la vida, també durant el franquisme.
Centenars de documents
El Fons Narcís Masó i Rosa Llunas que ha rebut la Fundació Rafael Masó està integrat per 20 caixes que inclouen tant la documentació i arxiu com la biblioteca professional del matrimoni Masó Llunas.
Pendent encara de la catalogació definitiva dels continguts, que ara iniciarà la Fundació, l’inventari preliminar que s’ha dut a terme mostra que la donació inclou centenars de llibres, publicacions periòdiques, manuscrits, impresos, fotografies, correspondència, partitures i tota mena de documentació relacionada amb els diferents projectes educatius i culturals i les institucions en què varen prendre part tant Narcís Masó com Rosa Llunas durant les seves vides: l’Escola de s’Agaró, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el mètode Jacques-Dalcroze, diferents congressos internacionals, llibres i revistes de pedagogia en diferents idiomes, etc.
Quan hagin acabat les tasques de catalogació del fons, la Fundació Rafael Masó posarà tot el contingut a disposició per a la consulta dels usuaris al seu arxiu i biblioteca de la tercera planta de la Casa Masó.
