La tècnica utilitzada per a la producció de biocarbó es basa en el procés anomenat piròlisi, que consisteix en cremar restes vegetals amb l'ajuda d'un forn mòbil que permet la combustió sense oxigen i per tant sense gairebé emetre CO2 a l'atmosfera. Aquest és un mètode que ja utilitzaven antigament els carboners als boscos catalans per produir un carbó que després utilitzarien per cuinar i escalfar-se.
El que feien era cobrir una pila de llenya amb terra perquè no entrés l'oxigen i la deixaven cremar durant uns quants dies. Amb aquesta tècnica, però, s'ha aconseguir reduir el procés en unes cinc hores. Després, cal esperar 24 hores perquè es refredi i ja es pot triturar.
El resultat final és un carbonet que es pot barrejar amb el sòl agrícola per tal d'incrementar les seves propietats físiques i biològiques que el fan més ric. Arran de les proves experimentals fetes en diferents conreus, amb l'ajuda de l'Estació Experimental Mas Badia, s'ha demostrat que el biocarbó reté millor la humitat en un cultius com ara el blat alhora que permet augmentar la producció.
En el cas de la vinya, per exemple, també s'ha comprovat que les plantes on s'aplica biocarbó creixen més ràpid que no pas les que no en tenen. Ara bé, el coordinador del projecte, Deli Saavedra, recorda que són uns primers resultats que caldrà continuar estudiant en els pròxims anys per tenir dades comparatives de les pròximes collites i de la qualitat del producte resultant.
La prova experimental en xifres
El forn mòbil va servir per aprofitar un total de 23 tones de fusta en 34 fornades, que van generar un total de 4.289 quilos de biocarbó. D'aquests, 3.519 es van fer a partir de brancam de pi blanc i els 770 quilos restants, de la poda urbana. El rendiment mitjà ha estat del 18% en el primer tipus de fusta i un 20% en el cas de les restes de poda. Una proporció que, segons Saavedra, caldrà millorar en el futur ja que està molt per sota del 30-33% de rendiment de biocarbó produït en altres països, de manera que el seu cost és més baix.
I és que arran d'aquest procés experimental s'ha vist que cal fer ajustos per augmentar la producció de biocarbó i el seu valor. En la prova pilot, s'ha calculat que la producció d'una tona de biocarbó ha costat uns 1.000 euros, és a dir, 1 euro per cada quilo, un preu molt més elevat que la producció industrial de carbó que continuen essent més competitius que no pas aquest produït a petita escala.
Combatre el canvi climàtic
La producció de biocarbó és una bona forma de combatre el canvi climàtic, segons explica Saavedra. És un material inhert que perdura durant segles al sòl i que permet "enterrar el CO2" que hi ha a l'atmosfera, en ser un gran immobilitzador de carboni. Així per exemple, s'ha calculat que de cada quilo dipositat al sòl se segresten 3,3 quilos de CO2, és a dir, "seria com fer 14 quilòmetres amb cotxe", o fins a 2.500 quilòmetres en el cas de tota una fornada en què es produeixen uns 170 quilos de biocarbó.
La venda del producte per jardineria
L'empresa que ha dut a terme la prova experimental, SolucioNAT, ho ha fet arran d'un conveni amb la Diputació de Girona i 'la Caixa' i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Porqueres i el Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Ara, estudia vendre el carbonet resultant al sector de la jardineria com a un complement de la terra i donar-li un valor afegit per a aquells consumidors conscienciats amb el medi ambient.
Aquest és un producte que ja es comercialitza a altres països amb preus més elevats. Per tal d'aconseguir la matèria prima, s'està parlant amb propietaris que puguin estar interessats en treure massa forestal de les seves finques. "Estem buscant boscos talats on hi quedin branques" explica el coordinador del projecte, que recorda que és una bona manera d'utilitzar residus i tenir els boscos més nets.
El que feien era cobrir una pila de llenya amb terra perquè no entrés l'oxigen i la deixaven cremar durant uns quants dies. Amb aquesta tècnica, però, s'ha aconseguir reduir el procés en unes cinc hores. Després, cal esperar 24 hores perquè es refredi i ja es pot triturar.
El resultat final és un carbonet que es pot barrejar amb el sòl agrícola per tal d'incrementar les seves propietats físiques i biològiques que el fan més ric. Arran de les proves experimentals fetes en diferents conreus, amb l'ajuda de l'Estació Experimental Mas Badia, s'ha demostrat que el biocarbó reté millor la humitat en un cultius com ara el blat alhora que permet augmentar la producció.
En el cas de la vinya, per exemple, també s'ha comprovat que les plantes on s'aplica biocarbó creixen més ràpid que no pas les que no en tenen. Ara bé, el coordinador del projecte, Deli Saavedra, recorda que són uns primers resultats que caldrà continuar estudiant en els pròxims anys per tenir dades comparatives de les pròximes collites i de la qualitat del producte resultant.
La prova experimental en xifres
El forn mòbil va servir per aprofitar un total de 23 tones de fusta en 34 fornades, que van generar un total de 4.289 quilos de biocarbó. D'aquests, 3.519 es van fer a partir de brancam de pi blanc i els 770 quilos restants, de la poda urbana. El rendiment mitjà ha estat del 18% en el primer tipus de fusta i un 20% en el cas de les restes de poda. Una proporció que, segons Saavedra, caldrà millorar en el futur ja que està molt per sota del 30-33% de rendiment de biocarbó produït en altres països, de manera que el seu cost és més baix.
I és que arran d'aquest procés experimental s'ha vist que cal fer ajustos per augmentar la producció de biocarbó i el seu valor. En la prova pilot, s'ha calculat que la producció d'una tona de biocarbó ha costat uns 1.000 euros, és a dir, 1 euro per cada quilo, un preu molt més elevat que la producció industrial de carbó que continuen essent més competitius que no pas aquest produït a petita escala.
Combatre el canvi climàtic
La producció de biocarbó és una bona forma de combatre el canvi climàtic, segons explica Saavedra. És un material inhert que perdura durant segles al sòl i que permet "enterrar el CO2" que hi ha a l'atmosfera, en ser un gran immobilitzador de carboni. Així per exemple, s'ha calculat que de cada quilo dipositat al sòl se segresten 3,3 quilos de CO2, és a dir, "seria com fer 14 quilòmetres amb cotxe", o fins a 2.500 quilòmetres en el cas de tota una fornada en què es produeixen uns 170 quilos de biocarbó.
La venda del producte per jardineria
L'empresa que ha dut a terme la prova experimental, SolucioNAT, ho ha fet arran d'un conveni amb la Diputació de Girona i 'la Caixa' i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Porqueres i el Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Ara, estudia vendre el carbonet resultant al sector de la jardineria com a un complement de la terra i donar-li un valor afegit per a aquells consumidors conscienciats amb el medi ambient.
Aquest és un producte que ja es comercialitza a altres països amb preus més elevats. Per tal d'aconseguir la matèria prima, s'està parlant amb propietaris que puguin estar interessats en treure massa forestal de les seves finques. "Estem buscant boscos talats on hi quedin branques" explica el coordinador del projecte, que recorda que és una bona manera d'utilitzar residus i tenir els boscos més nets.
