Les dues grans teles que ara s'han restaurat formen part del conjunt d'onze quadres que decoren les capelles de la banda nord de la catedral de Girona. Durant els darrers mesos, les obres han passat per les mans dels tècnics del Centre de Recuperació de Béns Mobles de Catalunya, que la Generalitat té a Valldoreix.
D'ençà que van arribar-hi, se les va sotmetre a un examen exhaustiu (tant visual com amb raigs X) per veure'n quin era l'estat de conservació. A més, aquest estudi també va permetre descobrir una curiositat que s'amagava sota els traços del quadre 'Lactatio de sant Bernat de Claravall'. I és que el pintor, en un primer moment, va dibuixar-li una altra cara, que després va decidir modificar.
Les intervencions que s'han fet als dos quadres han permès retornar-los la lluminositat i l'aspecte original. Entre d'altres, s'han fixat aquelles parts on la pintura estava clivellada, s'ha netejat tota la superfície dels quadres, s'han anivellat les llacunes i s'hi ha aplicat una nova capa de vernís. A més, també s'han protegit els reversos de les dues teles i se n'ha consolidat el suport.
Amb aquestes, ja són cinc les pintures d'època barroca que s'han restaurat de les que es troben en aquestes capelles de la catedral de Girona. El novembre de l'any passat, van retornar al temple els quadres 'Maria Magdalena', 'Martiri de Sant Esteve' i 'Sant Jacint de la Verge i el Nen'.
La restauració dels diferents quadres es fa seguint les recomanacions dels responsables de patrimoni del capítol de la catedral i de la Universitat de Girona (UdG), que assessoren en matèria històrica i artística. Precisament, els historiadors de l'art d'època barroca Francesc Miralpeix i Rafael Cornudella han estudiat els dos darrers quadres a fons.
Les obres estudiades
La pintura de 'Sant Joan Baptista' (1,76 x 2,5 metres) representa aquest sant assenyalant Jesús, que apareix al fons de l'escena. El gest del sant i l'anell fan referència a les paraules que Joan va pronunciar al riu Jordà, assenyalant Jesús com l'Agnus Dei (l'Anyell de Déu), el qui llevarà el pecat del món.
Segons l'historiador Francesc Miralpeix, es podria tractar d'una obra d'escola italiana dels primers decennis del segle XVIII, segurament adquirida a Roma pel canonge Francesc Dorca i llegada al capítol gironí el 1741.
Segons va determinar l'estudi, les deformacions del suport de tela -que s'havia desclavat del bastidor- havien provocat alguns aixecaments i pèrdues de capa pictòrica. El quadre també tenia una capa de brutícia superficial i un vernís mal aplicat.
Per la seva banda, l'obra 'Lactatio de sant Bernat de Claravall' (3,2 x 2,28 metres) representa aquest sant rebent la llet de la Mare de Déu. Segons l'historiador Rafael Cornudella, aquest quadre s'ha d'escriure al context estilístic de la pintura romana postmarattesca (primers decennis del segle XVIII).
Els principals problemes que presentava aquest quadre eren les pèrdues i l'afebliment de l'adhesió de la capa pictòrica. Aquestes pèrdues es produïen en franges horitzontals (senyal que el quadre, en algun moment, s'havia doblegat). A més, la gran quantitat de pols i brutícia del revers i de l'anvers, acumulada pel pas del temps, també va contribuir a aquestes alteracions.
D'ençà que van arribar-hi, se les va sotmetre a un examen exhaustiu (tant visual com amb raigs X) per veure'n quin era l'estat de conservació. A més, aquest estudi també va permetre descobrir una curiositat que s'amagava sota els traços del quadre 'Lactatio de sant Bernat de Claravall'. I és que el pintor, en un primer moment, va dibuixar-li una altra cara, que després va decidir modificar.
Les intervencions que s'han fet als dos quadres han permès retornar-los la lluminositat i l'aspecte original. Entre d'altres, s'han fixat aquelles parts on la pintura estava clivellada, s'ha netejat tota la superfície dels quadres, s'han anivellat les llacunes i s'hi ha aplicat una nova capa de vernís. A més, també s'han protegit els reversos de les dues teles i se n'ha consolidat el suport.
Amb aquestes, ja són cinc les pintures d'època barroca que s'han restaurat de les que es troben en aquestes capelles de la catedral de Girona. El novembre de l'any passat, van retornar al temple els quadres 'Maria Magdalena', 'Martiri de Sant Esteve' i 'Sant Jacint de la Verge i el Nen'.
La restauració dels diferents quadres es fa seguint les recomanacions dels responsables de patrimoni del capítol de la catedral i de la Universitat de Girona (UdG), que assessoren en matèria històrica i artística. Precisament, els historiadors de l'art d'època barroca Francesc Miralpeix i Rafael Cornudella han estudiat els dos darrers quadres a fons.
Les obres estudiades
La pintura de 'Sant Joan Baptista' (1,76 x 2,5 metres) representa aquest sant assenyalant Jesús, que apareix al fons de l'escena. El gest del sant i l'anell fan referència a les paraules que Joan va pronunciar al riu Jordà, assenyalant Jesús com l'Agnus Dei (l'Anyell de Déu), el qui llevarà el pecat del món.
Segons l'historiador Francesc Miralpeix, es podria tractar d'una obra d'escola italiana dels primers decennis del segle XVIII, segurament adquirida a Roma pel canonge Francesc Dorca i llegada al capítol gironí el 1741.
Segons va determinar l'estudi, les deformacions del suport de tela -que s'havia desclavat del bastidor- havien provocat alguns aixecaments i pèrdues de capa pictòrica. El quadre també tenia una capa de brutícia superficial i un vernís mal aplicat.
Per la seva banda, l'obra 'Lactatio de sant Bernat de Claravall' (3,2 x 2,28 metres) representa aquest sant rebent la llet de la Mare de Déu. Segons l'historiador Rafael Cornudella, aquest quadre s'ha d'escriure al context estilístic de la pintura romana postmarattesca (primers decennis del segle XVIII).
Els principals problemes que presentava aquest quadre eren les pèrdues i l'afebliment de l'adhesió de la capa pictòrica. Aquestes pèrdues es produïen en franges horitzontals (senyal que el quadre, en algun moment, s'havia doblegat). A més, la gran quantitat de pols i brutícia del revers i de l'anvers, acumulada pel pas del temps, també va contribuir a aquestes alteracions.
