Josep Cabrinetty i Caldera (Palma 1822-Alpens 1873) era un militar que ja com a cadet va participar en la Primera Guerra Carlina per lluitar, més tard, en la guerra d'Àfrica. Durant la Tercera Guerra Carlina va ser un dels militars governamentals que més acció va portar a terme a Catalunya, la qual cosa li va valdre l'ascens a brigadier i el càrrec de comandament general de la província de Lleida.
L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (CiU), ha explicat que l'any 1873 Cabrinetty va alliberar Puigcerdà del seu segon setge carlí. La vila era una ciutat liberal i el brigadier Cabrinetty la va salvar de la destrucció fent fora les tropes carlines. En agraïment a la seva acció, la vila sempre més li va estar agraïda i va posar el seu nom a la plaça Major. Piñeira ha recordat durant el seu discurs davant el públic assistent que la població de Puigcerdà li va erigir una estàtua feta per subscripció popular i encarregada a l'artista Rossend Novas.
L'obra es va inaugurar el 9 de setembre de 1880 i va ser destruïda el 1936, per la CNT-FAI. D'aquesta primera escultura només se'n conserva una part del cap. "132 anys després, també per subscripció popular, podem tornar a tenir l'estàtua de Josep Cabrinetty a la plaça", ha afegit el batlle. Aquest cop, la realització de l'obra s'ha encarregat a l'empresa osonenca especialitzada en escultura al carrer Benito Artis.
El portaveu de la plataforma de recuperació de l'estàtua, Joan Manel Casanovas, s'ha mostrat molt orgullós que l'escultura s'hagi pogut dur a terme gràcies a la subscripció popular. En total hi ha hagut 1.200 aportacions dineràries de caràcter voluntari per part de particulars, empreses i institucions. Per poder aconseguir la meitat dels 31.000 euros que costava el projecte (l'altra meitat ha anat a càrrec de l'Ajuntament), des de la plataforma s'han organitzat concerts, passis de cinema, obres de teatre o loteria, entre d'altres activitats.
Davant l'èxit, la plataforma ja es planteja nous projectes
Casanovas ha explicat que amb la nova estàtua, "Puigcerdà recupera la memòria història i enriqueix el patrimoni monumental de la vila". El portaveu s'ha mostrat ambiciós i ha assenyalat que les accions "no es quedaran aquí". La voluntat, doncs, és poder seguir duent a terme projecte conjunts d'aquest tipus. Casanovas ha avançat que des de la plataforma també treballaran per poder recuperar "algun dels túnels de la xarxa de túnels que tenia antigament Puigcerdà". Una xarxa que, segons ha afegit, "es troba realment malmesa".
Aquest projecte, a més, també podria identificar la vila turísticament. En aquest sentit, "no hi ha cap altra vila a l'Estat espanyol que tingui uns túnels similars i se'n poden trobar molt pocs a Europa", ha afegit. Casanovas ha matisat que l'origen d'aquests túnels "és força incert, però és probable que datin de l'Edat Mitjana".
S'especula que un dels usos que tenien els túnels era la comunicació entre els diferents convents. Casanovas ha recordat que a l'època, pràcticament el 20% de la població de Puigcerdà estava vinculada a l'església. D'altra banda, "els túnels també es podrien haver utilitzat durant els segles XVI i XVII en les guerres contra França per defensar-se dels setges i transportar la pólvora ", ha afegit Joan Manel Casanovas.
L'alcalde, per la seva banda, ha destacat que un altre dels projectes de recuperació del patrimoni que es té previst és la integració del campanar de Puigcerdà amb l'entorn de la plaça i la seva il·luminació. A més, la recuperació del paviment original i una intervenció arqueològica al fossar del campanar serien altres punts del projecte.
D'altra banda, aquest dijous s'inaugurarà a l'arxiu comarcal l'exposició "Cabrinetty: l'heroi liberal" i es podrà visitar fins el 14 de setembre.
L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (CiU), ha explicat que l'any 1873 Cabrinetty va alliberar Puigcerdà del seu segon setge carlí. La vila era una ciutat liberal i el brigadier Cabrinetty la va salvar de la destrucció fent fora les tropes carlines. En agraïment a la seva acció, la vila sempre més li va estar agraïda i va posar el seu nom a la plaça Major. Piñeira ha recordat durant el seu discurs davant el públic assistent que la població de Puigcerdà li va erigir una estàtua feta per subscripció popular i encarregada a l'artista Rossend Novas.
L'obra es va inaugurar el 9 de setembre de 1880 i va ser destruïda el 1936, per la CNT-FAI. D'aquesta primera escultura només se'n conserva una part del cap. "132 anys després, també per subscripció popular, podem tornar a tenir l'estàtua de Josep Cabrinetty a la plaça", ha afegit el batlle. Aquest cop, la realització de l'obra s'ha encarregat a l'empresa osonenca especialitzada en escultura al carrer Benito Artis.
El portaveu de la plataforma de recuperació de l'estàtua, Joan Manel Casanovas, s'ha mostrat molt orgullós que l'escultura s'hagi pogut dur a terme gràcies a la subscripció popular. En total hi ha hagut 1.200 aportacions dineràries de caràcter voluntari per part de particulars, empreses i institucions. Per poder aconseguir la meitat dels 31.000 euros que costava el projecte (l'altra meitat ha anat a càrrec de l'Ajuntament), des de la plataforma s'han organitzat concerts, passis de cinema, obres de teatre o loteria, entre d'altres activitats.
Davant l'èxit, la plataforma ja es planteja nous projectes
Casanovas ha explicat que amb la nova estàtua, "Puigcerdà recupera la memòria història i enriqueix el patrimoni monumental de la vila". El portaveu s'ha mostrat ambiciós i ha assenyalat que les accions "no es quedaran aquí". La voluntat, doncs, és poder seguir duent a terme projecte conjunts d'aquest tipus. Casanovas ha avançat que des de la plataforma també treballaran per poder recuperar "algun dels túnels de la xarxa de túnels que tenia antigament Puigcerdà". Una xarxa que, segons ha afegit, "es troba realment malmesa".
Aquest projecte, a més, també podria identificar la vila turísticament. En aquest sentit, "no hi ha cap altra vila a l'Estat espanyol que tingui uns túnels similars i se'n poden trobar molt pocs a Europa", ha afegit. Casanovas ha matisat que l'origen d'aquests túnels "és força incert, però és probable que datin de l'Edat Mitjana".
S'especula que un dels usos que tenien els túnels era la comunicació entre els diferents convents. Casanovas ha recordat que a l'època, pràcticament el 20% de la població de Puigcerdà estava vinculada a l'església. D'altra banda, "els túnels també es podrien haver utilitzat durant els segles XVI i XVII en les guerres contra França per defensar-se dels setges i transportar la pólvora ", ha afegit Joan Manel Casanovas.
L'alcalde, per la seva banda, ha destacat que un altre dels projectes de recuperació del patrimoni que es té previst és la integració del campanar de Puigcerdà amb l'entorn de la plaça i la seva il·luminació. A més, la recuperació del paviment original i una intervenció arqueològica al fossar del campanar serien altres punts del projecte.
D'altra banda, aquest dijous s'inaugurarà a l'arxiu comarcal l'exposició "Cabrinetty: l'heroi liberal" i es podrà visitar fins el 14 de setembre.
