Girona ha condemnat la fugida del rei emèrit Joan Carles I, acorralat "per les investigacions sobre els orígens de la fortuna acumulada a Suïssa", i ha reprovat el govern espanyol i Felip VI per "l'operació clandestina" per facilitar que s'exiliés.
Ha estat a través d'una moció presentada per Guanyem Girona i pels dos grups de l'equip de govern, JxCat i ERC. La resta de grups, PSC iCs, s'hi han abstingut.
El text de la moció recull que a principis d'agost es va anunciar que el rei emèrit havia abandonat l'estat espanyol "després que se sabés que existien unes investigacions judicials obertes a Suïssa per la fortuna acumulada per l'antic cap d'Estat". La moció critica, no només l'actuació, sinó també la complicitat del govern espanyol i de Felip VI a l'hora d'orquestra una "operació clandestina" per facilitar-ne la fugida.
"Una operació que la casa reial espanyola i el govern espanyol han reconegut haver pactat i sobre la qual han rebutjat, amb el suport del PP i Vox, donar-ne explicacions al Congrés dels Diputats", critica el text de la moció presentada. També assenyala que durant quinze dies l'Estat va "amagar deliberadament" el destí de Joan Carles I "fins que, finalment, es va saber que actualment viu als Emirats Àrabs Units".
Per això, el ple de Girona ha acordat condemnar la fugida del rei emèrit, reprovar la gestió del govern espanyol amb coordinació amb la casa reial i Felip VI per assegurar la sortida del país i per reclamar als grups del Congrés de Diputats que engeguin una comissió d'investigació per "determinar les responsabilitats de l'executiu i de la casa reial" i per "aclarir si s'hi han destinat diners o recursos públics".
Finalment, la moció també recorda l'acord aprovat pel ple municipal del 19 de gener del 2016 que instava la casa reial i la Fundació Princesa de Girona a renunciar a utilitzar el títol amb el nom de la ciutat. I el ple també demana a la Generalitat que expulsi la monarquia de totes les institucions, fundacions i consorcis amb presència de la monarquia.
A l'hora de defensar la moció, el vicealcalde, Quim Ayats (en nom d'ERC) ha recordat que la fugida de Joan Carles I implica admetre "sense cap vergonya l'existència de possibles irregularitats". "Són fets que malauradament no ens sorprenent, ja que la monarquia espanyola s'ha caracteritzat històricament per aquests escàndols, però que no sorprengui a la ciutadania no vol dir que no ho haguem de denunciar i fer públic", ha dit Ayats que ha instat la monarquia "a tornar els diners que han obtingut de manera il·lícita".
"Ens trobem davant d'un dels fraus polítics més importants des de la instauració del règim del 78", ha afirmat el portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, que ha estat especialment crític amb el fet, un cop descobert que suposadament "es va embutxacar milions d'euros de forma il·lícita utilitzant una estructura oferta pel mateix Estat", no només no ha donat cap explicació, sinó que "el que ha fet és marxar i fugir de la justícia". "Això no es pot acceptar, i no es pot acceptar que el govern espanyol no només ho accepti, sinó que a més ho pacti i ho defensi", ha afegit.
Lluís Martí, en nom de Junts per Catalunya, ha estat crític amb la institució de la monarquia i la inviolabilitat del rei: "Que no estigui subjecte a cap responsabilitat ja és el súmmum del tracte desigual i discriminatori". "Quan el rei deixa de ser-ho, que es pretengui que continuï sent inviolable, que el govern de l'Estat n'empari la fugida a l'estranger i que els constitucionals impedeixin la creació d'una comissió d'investigació és un escàndol que els hi hauria de fer caure la cara de vergonya, sempre que en tinguessin", ha dit.
PSC i Cs s'abstenen
Tant el PSC com Cs s'hi han abstingut. Quim Ruhí (PSC) ho ha argumentat perquè considera que la moció "no porta enlloc més que a la confrontació política". I una confrontació, apunta, "estèril" perquè sobrepassa les competències del ple municipal. "S'allunya dels problemes de la ciutat, ara els nostres esforços s'han de centrar en lluitar contra la pandèmia i la reconstrucció econòmica i social", ha afegit.
El portaveu de Cs, Daniel Pamplona, ha afirmat que el seu grup serà "el primer" en criticar una evasió de la justícia però puntualitza que, en aquest cas, no hi ha cap procediment judicial obert contra el rei emèrit. I també ha acusat els partits independentistes d'actuar amb hipocresia condemnant la fugida de Joan Carles I i, per contra, no criticar que Carles Puigdemont marxés a Bèlgica "amagat al maleter d'un cotxe i amb una causa ja oberta".
Primer ple del nou govern
El d'aquest dilluns ha estat el primer ple amb el nou govern de JxCat i ERC. Els partits de l'oposició han criticat l'organització del cartipàs i han preguntat, sobretot, sobre si l'entrada d'ERC al govern suposava un increment en la despesa. L'equip de govern ha concretat que el cartipàs preveia quatre dedicacions exclusives (de les quals fins ara només se'n feia ús de dos) i dues de parcials (fins ara ocupada només per un regidor). Ara, s'ampliaran al que preveia el cartipàs però no representa, han concretat, un increment en allò pressupostat en aquest apartat.
Al ple, l'Ajuntament de Girona ha explicat un acord al qual han arribat amb els sindicats per regular la implantació del teletreball al consistori. Aquest document, acordat entre les dues parts en la Mesa de Negociació, defineix les condicions i els requeriments del treball a distància. El pla ha estat aprovat amb els vots a favor de Junts per Catalunya, Guanyem Girona, PSC i ERC, i l'abstenció del grup de Cs. Un cop resolta la tramitació administrativa corresponent, començarà a aplicar-se.
"És un reglament revisable que pot evolucionar en el futur. Creiem que és un bon punt de partida per avançar en una millora pels treballadors i treballadores municipals que, per les característiques del seu lloc de treball, s'hi podran acollir. Des del govern creiem que el teletreball té uns avantatges que hem de saber aprofitar, i per això hem decidit ser capdavanters en l'elaboració d'un reglament per aplicar-lo", ha afirmat la tinenta d'alcaldia i regidora d'Hisenda i Règim Interior de l'Ajuntament de Girona, M. Àngels Planas.
El 'Pla d'implantació del teletreball a l'Ajuntament de Girona' té per objectiu fomentar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar; afavorir la flexibilitat i autonomia del personal; fomentar el model organitzatiu d'administració electrònica i l'optimització de recursos i, alhora, garantir la qualitat i la quantitat dels serveis i ser el marc de treball en casos d'emergència com va ser el confinament decretat per evitar la propagació de la covid-19.
El document exposa que l'accés al teletreball és voluntari, a sol·licitud dels treballadors municipals, i que es podran realitzar fins a 10 dies de teletreball al mes, amb flexibilitat en casos excepcionals que es valoraran a la Comissió Paritària d'interpretació del conveni. Els caps d'àrea, servei o secció i els directors d'equipaments podran realitzar màxim 4 jornades de treball remot al mes. En cas d'una situació d'emergència o confinament, es podrà autoritzar aquest mètode de treball per més dies.
També s'estipula que hi ha d'haver unes franges mínimes obligatòries de treball que impliquen que el treballador ha d'estar connectat per poder contactar amb la resta de l'equip de treball.
L'establiment del teletreball serà acordat pel cap d'àrea o màxim responsable i el treballador, i estarà subjecta a una avaluació continua per determinar el compliment dels objectius i les condicions. En la resolució de la petició de teletreball, es tindrà en compte la conciliació de la vida personal, laboral i familiar. A més, caldrà realitzar una formació específica en matèria de ciberseguretat i protecció de dades i en matèria de prevenció de riscos laborals. També caldrà omplir un qüestionari per a l'avaluació de l'espai destinat a teletreballar, el qual haurà de complir tot un seguit de requisits en matèria de seguretat i salut laboral.
