Fins a mitjans d’aquest juliol, i des que al juny de 2014 Catalunya comencés a registrar les temptatives de suïcidi a través del Codi Risc de Suïcidi – CRS, un total de 16.012 persones han realitzat 18.966 episodis de conducta suïcida. I la gran majoria –un 87,30%, 13.979 persones-, han realitzat un únic episodi durant aquest període.
Aquestes són algunes de les noves dades que es tenen d’aquest Codi, pioner i valorat internacionalment per la seva tasca de registre de casos i de seguiment de les persones que els duen a terme. Unes dades sempre rellevants i que avui cobren més actualitat en la commemoració, com cada 10 de setembre, del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi 2020.
L’any 2019, el Codi Risc de Suïcidi va registrar 4.486 episodis de conducta suïcida a Catalunya, realitzats per 4.148 persones. El 93,1% (3.860) va fer un episodi, mentre que el 6,0% (249) en va fer dos, i el 0,7% (249), tres.
Pel que fa al present any –per ara amb dades fins el passat 14 de juliol- les xifres registrades abans de la pandèmia de la covid-19 indicaven un lleuger increment respecte el primer trimestre del 2019. No obstant això, la crisi sanitària i l’immediat confinament van fer caure el nombre de temptatives registrades pel CRS.
A Catalunya, durant els últims anys s’ha observat una disminució de l’edat mitjana en el primer episodi de conducta suïcida (39,31 anys en les dones i 42,29 anys en els homes el 2019), així com un augment dels primers episodis realitzats pels homes (respecte les dones), sobretot quan són menors d’edat. A més, s’estima que al voltant del 70% de les persones que han fet almenys un segon episodi de conducta són dones.
Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi
D’altra banda, el Pla Director de Salut mental i Addiccions del Departament de Salut, conscient del repte que suposa desplegar les seves Estratègies 2017-2020, ha prioritzat una sèrie d’accions, que inclouen l’elaboració del Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi 2020-2024 (PNPSC). De fet, ja fa un any que ja hi treballa, i amb ell vol, en concret, avaluar i consolidar les rutes assistencials de la depressió a tot Catalunya, posant èmfasi en la detecció, la intervenció precoç i el risc de suïcidi i remarcant les polítiques preventives en salut mental i addiccions en tots els grups d’edat.
De fet, el Pla és planteja com un pas endavant en l’acompliment de les línies estratègiques de l’OMS en relació a la prevenció dels suïcidis, incorporant els aprenentatges del desenvolupament del Programa Codi Risc Suïcidi de Catalunya, i d’altres experiències d'èxit en el sector basades en l’evidència. A mes, subratlla que les intervencions de prevenció del comportament suïcida són més efectives si aquestes estant implementades àmpliament a diversos nivells, ja que tenen un major efecte i potencial.
El Pla ja ha tancat l’etapa de revisió de la bibliografia i documentació existent i ja ha identificat les seves principals línies estratègiques. Ara està treballant en la proposta de principals objectiu i accions, abans que s’acabi redactant i se’n proposi la governança.
Un problema i una prioritat
Catalunya comparteix amb la Organització Mundial de la Salut (OMS) el reconeixement del suïcidi com una prioritat de salut pública, en tant que problema tal i com indiquen les dades de mortalitat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2018 es van produir arreu del país 522 morts per suïcidi. El 73% van ser d’homes.
En aquest sentit, d’acord amb el Resum de l’anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2018 del Departament de Salut, els suïcidis són la segona causa de mort en les dones de 25 a 44 anys, i la primera en els homes d’aquest grup d’edat. En el grup de 15 a 24 anys, tant en els homes com en les dones el suïcidi és la tercera causa de mort.
Així mateix, els suïcidis son la quarta causa específica que provoca més morts prematures en les dones (després dels tumors de mama, els de pulmó, i les malalties del sistema nerviós i dels sentits), i la tercera causa en homes (després dels tumors malignes de pulmó i les malalties isquèmiques del cor).
