Combatre els matrimonis forçats no és fàcil. D'entrada, perquè es tracta d'una realitat silenciada, i molt sovint, amagada en el si de les comunitats que la practiquen. A més, a l'hora d'evitar els enllaços forçats, Mossos d'Esquadra i agents socials es troben amb diversos factors que els hi juguen en contra.
Un d'ells és que moltes famílies coaccionen les núvies perquè acceptin el marit que els han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació. "Enfrontar-se a la família no és fàcil, i encara menys en aquests casos, en què els seus membres solen tenir un gran respecte per aquell qui pren les decisions", indica la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà dels mossos, Rosa Negre.
A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). De fet, en tots els quatre casos que s'han aconseguit detectar aquest 2012, les núvies tenien menys de 18 anys.
Rosa Negre també concreta que, a diferència d'altres violències masclistes com l'ablació, els enllaços forçats no són característics d'una determinada ètnia o col·lectiu. "Així com la mutilació genital femenina està circumscrita a comunitats de l'Àfrica subsahariana, aquí ens trobem amb una gran diversitat de procedències", concreta la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà.
Entre aquestes hi ha (a més dels subsaharians) els procedents del nord d'Àfrica, els indis, els paquistanesos i -fins i tot- els de l'Amèrica Llatina. Per això, Mossos d'Esquadra i agents socials centren els esforços per fer aflorar aquesta xacra social, conscients que allà on cal jugar fort és en l'àmbit de la prevenció.
"Sobretot, és important incidir amb els casos en què hi ha menors involucrats, per protegir-los i donar una resposta àgil, clara i contundent", insisteix Rosa Negre. Per això, la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà destaca que detectar i posar fre a aquestes pràctiques no només és feina dels Mossos d'Esquadra, sinó que també hi ha molts altres agents implicats (els serveis socials, les escoles o, fins i tot, també membres de la mateixa comunitat).
Forçada a casar-se als 13 anys
En el que portem d'any, els Mossos d'Esquadra ja han intervingut en quatre casos de matrimonis forçats a les comarques gironines. Un d'aquests és el d'una nena de 13 anys que, com concreta Rosa Negre, "va ser ella mateixa qui va alertar de la seva situació i va saber moure les fitxes perquè la poguéssim protegir".
La menor, que vivia a les comarques gironines, va patir una desgràcia familiar. Aleshores, el seu pare, originari del Nord d'Àfrica, se la va endur amb ell a França, des d'on li estava preparant l'enllaç. "La nena, a més, patia una situació de violència, i ella mateixa va ser capaç d'alertar els serveis socials d'aquí per demanar ajuda", concreta la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà.
Aprofitant un viatge que ella i el pare van fer a la demarcació, els mossos van poder actuar i protegir-la. "Allò que és important és que la mateixa menor va saber veure que la volien casar i que, com que tenia clar que aquesta situació no l'havia de viure, va ser capaç demanar ajuda", ressalta Rosa Negre.
A més d'aquest, els mossos també han intervingut en tres casos més de matrimonis forçats a la demarcació. En dos d'ells, l'enllaç encara no s'havia celebrat. Però en el darrer el matrimoni ja s'havia consumat.
No regulat al Codi Penal
A l'hora d'atacar els enllaços forçats -a diferència de l'ablació- no hi ha cap article del Codi Penal que castigui explícitament aquesta pràctica. "Si hi constés com a delicte específic, probablement seria positiu per visualitzar-ho d'una manera més clara", indica Rosa Negre.
De totes maneres, però, això no vol dir que la justícia no pugui actuar en aquests casos (perquè sovint comporten delictes associats). Per això, els matrimonis forçats es denuncien sota les fórmules d'amenaces, coaccions, detencions il·legals o -si l'enllaç ja s'ha consumat- agressions i abusos sexuals.
En cas que la núvia sigui menor d'edat, immediatament l'afer es porta davant la justícia i serveis socials. Si és major d'edat, Rosa Negre precisa que cal que ella mateixa s'atreveixi a denunciar la situació. "Evidentment, aquí també hi hem de ser, oferint-li tot l'acompanyament i el suport que necessiti, però ens cal la seva voluntat de no voler acceptar la situació" precisa Rosa Negre.
Estratègies de detecció, l'assignatura pendent
La cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà dels mossos admet que l'assignatura pendent a l'hora de frenar els matrimonis forçats és la de "buscar estratègies de detecció més potents". I hi afegeix: "És cert que la major part dels casos no ens arriben, i aquí és on tenim més feina per fer".
Apart, Rosa Negre també creu que seria bo que tots els agents (policials, socials i judicials) signessin un protocol, a imatge del què ja existeix per als casos de mutilacions genitals, per concretar quin és el paper que correspon a cadascú a l'hora d'actuar.
L'any passat, els Mossos d'Esquadra de les comarques gironines van intervenir en tres casos de matrimonis forçats. Totes les núvies eren menors d'edat, tot i que a una d'elles li faltaven pocs dies per complir els 18 anys.
Aquest 2012, només en el que portem d'any, ja s'han detectat més casos que en tot el 2011. Per a Rosa Negre, però, això és una prova clara que l'estratègia de detecció funciona. "No vol dir que hi hagi més casos, sinó que som capaços de detectar-los i posar els nostres recursos a disposició de les víctimes", conclou.
Un d'ells és que moltes famílies coaccionen les núvies perquè acceptin el marit que els han escollit, cosa que evita que acabin denunciant la situació. "Enfrontar-se a la família no és fàcil, i encara menys en aquests casos, en què els seus membres solen tenir un gran respecte per aquell qui pren les decisions", indica la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà dels mossos, Rosa Negre.
A més, molts pares decideixen casar les filles quan encara són menors d'edat (fins i tot, nenes). De fet, en tots els quatre casos que s'han aconseguit detectar aquest 2012, les núvies tenien menys de 18 anys.
Rosa Negre també concreta que, a diferència d'altres violències masclistes com l'ablació, els enllaços forçats no són característics d'una determinada ètnia o col·lectiu. "Així com la mutilació genital femenina està circumscrita a comunitats de l'Àfrica subsahariana, aquí ens trobem amb una gran diversitat de procedències", concreta la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà.
Entre aquestes hi ha (a més dels subsaharians) els procedents del nord d'Àfrica, els indis, els paquistanesos i -fins i tot- els de l'Amèrica Llatina. Per això, Mossos d'Esquadra i agents socials centren els esforços per fer aflorar aquesta xacra social, conscients que allà on cal jugar fort és en l'àmbit de la prevenció.
"Sobretot, és important incidir amb els casos en què hi ha menors involucrats, per protegir-los i donar una resposta àgil, clara i contundent", insisteix Rosa Negre. Per això, la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà destaca que detectar i posar fre a aquestes pràctiques no només és feina dels Mossos d'Esquadra, sinó que també hi ha molts altres agents implicats (els serveis socials, les escoles o, fins i tot, també membres de la mateixa comunitat).
Forçada a casar-se als 13 anys
En el que portem d'any, els Mossos d'Esquadra ja han intervingut en quatre casos de matrimonis forçats a les comarques gironines. Un d'aquests és el d'una nena de 13 anys que, com concreta Rosa Negre, "va ser ella mateixa qui va alertar de la seva situació i va saber moure les fitxes perquè la poguéssim protegir".
La menor, que vivia a les comarques gironines, va patir una desgràcia familiar. Aleshores, el seu pare, originari del Nord d'Àfrica, se la va endur amb ell a França, des d'on li estava preparant l'enllaç. "La nena, a més, patia una situació de violència, i ella mateixa va ser capaç d'alertar els serveis socials d'aquí per demanar ajuda", concreta la cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà.
Aprofitant un viatge que ella i el pare van fer a la demarcació, els mossos van poder actuar i protegir-la. "Allò que és important és que la mateixa menor va saber veure que la volien casar i que, com que tenia clar que aquesta situació no l'havia de viure, va ser capaç demanar ajuda", ressalta Rosa Negre.
A més d'aquest, els mossos també han intervingut en tres casos més de matrimonis forçats a la demarcació. En dos d'ells, l'enllaç encara no s'havia celebrat. Però en el darrer el matrimoni ja s'havia consumat.
No regulat al Codi Penal
A l'hora d'atacar els enllaços forçats -a diferència de l'ablació- no hi ha cap article del Codi Penal que castigui explícitament aquesta pràctica. "Si hi constés com a delicte específic, probablement seria positiu per visualitzar-ho d'una manera més clara", indica Rosa Negre.
De totes maneres, però, això no vol dir que la justícia no pugui actuar en aquests casos (perquè sovint comporten delictes associats). Per això, els matrimonis forçats es denuncien sota les fórmules d'amenaces, coaccions, detencions il·legals o -si l'enllaç ja s'ha consumat- agressions i abusos sexuals.
En cas que la núvia sigui menor d'edat, immediatament l'afer es porta davant la justícia i serveis socials. Si és major d'edat, Rosa Negre precisa que cal que ella mateixa s'atreveixi a denunciar la situació. "Evidentment, aquí també hi hem de ser, oferint-li tot l'acompanyament i el suport que necessiti, però ens cal la seva voluntat de no voler acceptar la situació" precisa Rosa Negre.
Estratègies de detecció, l'assignatura pendent
La cap de la Unitat d'Atenció al Ciutadà dels mossos admet que l'assignatura pendent a l'hora de frenar els matrimonis forçats és la de "buscar estratègies de detecció més potents". I hi afegeix: "És cert que la major part dels casos no ens arriben, i aquí és on tenim més feina per fer".
Apart, Rosa Negre també creu que seria bo que tots els agents (policials, socials i judicials) signessin un protocol, a imatge del què ja existeix per als casos de mutilacions genitals, per concretar quin és el paper que correspon a cadascú a l'hora d'actuar.
L'any passat, els Mossos d'Esquadra de les comarques gironines van intervenir en tres casos de matrimonis forçats. Totes les núvies eren menors d'edat, tot i que a una d'elles li faltaven pocs dies per complir els 18 anys.
Aquest 2012, només en el que portem d'any, ja s'han detectat més casos que en tot el 2011. Per a Rosa Negre, però, això és una prova clara que l'estratègia de detecció funciona. "No vol dir que hi hagi més casos, sinó que som capaços de detectar-los i posar els nostres recursos a disposició de les víctimes", conclou.
