Aleu, recent guardonat amb un dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat és un dels màxims exponents d’aquest gènere a l’Estat espanyol. Compta amb un llarg currículum d’èxits, entre els quals destaca el seu pas per La Fura dels Baus. Aquest espectacle es titula, Paraules de Llum i consistirà en jocs de colors sobre l'escultura de Francesc Pujols, de Salvador Dalí. La intenció és que les cites del pensador, envoltin a l’espectador, corrent com serps de text, per les façanes de la plaça, en forma aleatòria, en català i anglès. Aquest muntatge es podrà veure divendres 31 d’agost i dissabte 01 de setembre de 22:00 a 01:00 de la nit.
50è aniversari
El pensador Francesc Pujols (Barcelona 1882- Martorell 1962) no tingué, en vida, una especial relació amb Figueres. Fou després de mort, i gràcies a la devoció que Salvador Dalí sentia pel filòsof, que la ciutat es vinculà a la seva memòria. Dalí va concebre la realització d’un monument dedicat a Pujols que segurament és una de les seves escultures més reeixides. I va voler situar-lo en un lloc preeminent, a prop de l’entrada del seu Teatre-Museu, cosa que evidencia la importància que l’artista donava a la peça i al pensador. Així mateix, el dibuix del projecte del monument fou utilitzat com a base d’un cartell promocional. La peça, a partir de la segona meitat dels anys setanta, fou objecte de diferents millores fins arribar a l’aparença actual.
Es fa difícil sintetitzar, en un espai reduït, la intensa relació que existí entre el filòsof i l’artista. Val a dir, però, que Dalí es proclamà com el principal deixeble i seguidor de Pujols, a qui considerava l’emperador Trajà de la filosofia catalana i universal. Les referències al pensador en l’obra daliniana (ja sigui en la pictòrica o en la literària) són nombroses. Però és sobretot a Les passions segons Dalí, del 1968 (un recull d’entrevistes fetes a l’artista per Louis Pauwells), i a Confessions inconfessables, del 1973 (fet conjuntament amb André Parinaud), on es troba de manera més desenvolupada allò que significava el filòsof per a Dalí. Que la fascinació del pintor pel pensador era sincera ho testimonia de manera innegable la construcció mateixa del monument, iniciada anys després de la mort de Pujols.
Figueres es mantingué fidel a la devoció daliniana envers la figura i l’obra del pensador. Així, el 1882, quan Eduard Puig Vayreda era alcalde de la ciutat, Figueres fou el centre de la commemoració del centenari del pensador. Al Teatre- Museu es realitzaren un seguit de xerrades amb rellevants figures de la intel·lectualitat catalana (Carles Muñoz Espinalt, Nestor Lujan, Artur Bladé Desumvila, Joan Ainaud de Lasarte, Alexandre Cirici i Pellicer, Heribert Barrera i Esteve Albert). Així mateix, s’instal·là, en el monument dedicat a la seva memòria una placa de marbre que recollia una seva frase cèlebre: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.
50è aniversari
El pensador Francesc Pujols (Barcelona 1882- Martorell 1962) no tingué, en vida, una especial relació amb Figueres. Fou després de mort, i gràcies a la devoció que Salvador Dalí sentia pel filòsof, que la ciutat es vinculà a la seva memòria. Dalí va concebre la realització d’un monument dedicat a Pujols que segurament és una de les seves escultures més reeixides. I va voler situar-lo en un lloc preeminent, a prop de l’entrada del seu Teatre-Museu, cosa que evidencia la importància que l’artista donava a la peça i al pensador. Així mateix, el dibuix del projecte del monument fou utilitzat com a base d’un cartell promocional. La peça, a partir de la segona meitat dels anys setanta, fou objecte de diferents millores fins arribar a l’aparença actual.
Es fa difícil sintetitzar, en un espai reduït, la intensa relació que existí entre el filòsof i l’artista. Val a dir, però, que Dalí es proclamà com el principal deixeble i seguidor de Pujols, a qui considerava l’emperador Trajà de la filosofia catalana i universal. Les referències al pensador en l’obra daliniana (ja sigui en la pictòrica o en la literària) són nombroses. Però és sobretot a Les passions segons Dalí, del 1968 (un recull d’entrevistes fetes a l’artista per Louis Pauwells), i a Confessions inconfessables, del 1973 (fet conjuntament amb André Parinaud), on es troba de manera més desenvolupada allò que significava el filòsof per a Dalí. Que la fascinació del pintor pel pensador era sincera ho testimonia de manera innegable la construcció mateixa del monument, iniciada anys després de la mort de Pujols.
Figueres es mantingué fidel a la devoció daliniana envers la figura i l’obra del pensador. Així, el 1882, quan Eduard Puig Vayreda era alcalde de la ciutat, Figueres fou el centre de la commemoració del centenari del pensador. Al Teatre- Museu es realitzaren un seguit de xerrades amb rellevants figures de la intel·lectualitat catalana (Carles Muñoz Espinalt, Nestor Lujan, Artur Bladé Desumvila, Joan Ainaud de Lasarte, Alexandre Cirici i Pellicer, Heribert Barrera i Esteve Albert). Així mateix, s’instal·là, en el monument dedicat a la seva memòria una placa de marbre que recollia una seva frase cèlebre: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”.
