Territori aprova el pla especial urbanístic de Sant Pere de Rodes

Aquest permetrà regularitzar-ne els usos complementaris

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha acordat aquest dilluns donar conformitat al pla especial urbanístic de Sant Pere de Rodes, situat al Port de la Selva (Alt Empordà). Aquest pla comprèn una finca de 38,4 hectàrees - propietat de la Generalitat - situada al Paratge Natural d’Interès Nacional de la Serra de Rodes.

D'aquesta manera, el document no només inclou el Monestir, sinó també el seu entorn compartit amb altres equipaments com l’Església de Santa Helena i el poblat de la Santa Creu de Rodes, o el Castell de Sant Salvador. El document aprovat permetrà ordenar, compatibilitzar i regularitzar els usos complementaris del conjunt com són els d’aparcament, administració, hostatgeria o petit comerç.

L’execució estava suspesa des del juny de 2018, quan la comissió va decidir condicionar-la a l’esmena d’algunes mancances detectades. Un cop presentada la proposta, s’ha comprovat que dona compliment a les observacions efectuades fa dos anys i que és coherent amb l’entorn i amb el planejament vigent. D'aquesta manera es dona llum verda al pla especial urbanístic de Sant Pere de Rodes, promogut per la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquesta figura urbanística permetrà ordenar l’àmbit i regularitzar els usos complementaris al conjunt monumental i museístic visitable de la muntanya de Sant Pere de Rodes, com són els d’aparcament, administració, hostatgeria, bar-restaurant, petit comerç i habitatge unifamiliar adscrit al museu. També permetrà definir les infraestructures necessàries per disposar de serveis tècnics de protecció d’incendis, de subministrament d’aigua potable i energia, de depuració d’aigües residuals i de comunicacions.

La comissió ha estat una de les quatre que s’han celebrat telemàticament aquest dilluns. És el tercer cop que el Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa aquesta modalitat, degut a les afectacions de la pandèmia de la covid-19, que limiten tant la mobilitat com l’aforament de les reunions presencials.