L'esborrany que es va donar a conèixer divendres passat és un "primer pas" d'un camí, que des del PP de Girona, el que fa és acomplir els compromisos que havien anunciat els regidors gironins en els diferents municipis. La diputada al Congrés i portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona ha expressat la seva "satisfacció" en veure que totes les problemàtiques de la demarcació en aquest àmbit queden "resoltes", ja que passen a tenir "cobertura jurídica".
Aquest dilluns s'ha reunit amb els regidors del PP que tenen representació als municipis de Roses, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Castelló d'Empúries i Blanes, i s'ha compromès a mantenir un diàleg obert amb les associacions i propietaris afectats per l'actual normativa i les seves modificacions. El que es vol és "recollir els seus dubtes" per tal de poder-los donar resposta, ha dit.
Es "posa ordre" en allò que va "desordenar" el PSOE
Abans d'esmentar algunes de les modificacions que afecten als municipis gironins, Veray ha assenyalat que aquest avantprojecte "dóna seguretat jurídica als propietaris, posa ordre a allò que havia desordenat el PSOE -amb l'aplicació de la Llei de costes del 1988- i evita que es prenguin decisions arbitràries". Per altra banda, també ha assegurat que la fórmula demostra que la "conjunció entre protegir el litoral i el desenvolupament econòmic és possible", i ha subratllat la necessitat de "flexibilitzar" l'activitat econòmica a primera línia de mar en uns moments en què els municipis "sobreviuen gràcies al turisme". També ha dit que les modificacions també són "molt exigents" amb la protecció d'aquelles zones més verges del litoral gironí.
Per altra banda, ha recordat que l'Estat por suspendre acords municipals contraris a la norma i evitar situacions que malmetin la costa, tot posant l'exemple de l'hotel El Algarrobico d'Almeria.
Els casos "problemàtics" a la demarcació
Sense entrar a fons de cada cas, la diputada al Congrés ha esmentat algunes de les modificacions de la llei que afecten als municipis gironins. Així per exemple ha explicat, tal com es va donar a conèixer divendres passat, que el front marítim de Platja d'Aro i Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, queden exclosos del domini públic marítimo-terrestre , dos casos problemàtics per l'afectació sobre les edificacions ja existents que no estaven adaptades a la normativa. Sobre el primer municipi ha explicat que fins ara no es podien rehabilitar edificis i hotels de primera línia de mar -calia demanar permís a la direcció general de costes estatal- un fet que havia provocat un "deteriorament" i que ara quedarà resolt.
Pel que fa a la zona d'Empúries, ha destacat que una de les novetats és que queden desafectats els 6 metres de servitud de pas que tant preocupaven als propietaris de la marina residencial, i que veuran com s'amplia la concessió d'habitatges en platja de 25 anys a 75 anys. Algunes concessions finalitzaven el 2018 però ara tindran més marge, tot i que la diputada ha recordat que "les concessions continuen essent patrimoni de l'Estat".
També ha detallat que "els problemes de Santa Margarida de Roses queden resolts perquè es poden acollir a una nova disposició addicional desena que regula les urbanitzacions marítimo-terrestres" amb uns requisits a complir com, per exemple, tenir un pla urbanístic que s'ajusti a les prescripcions i normes d'aquesta llei.
Així mateix, quedaria resolt el conflicte amb els càmpings de Blanes, que veuen com la servitud de pas passa de 100 metres a 20 metres,de manera que l'afectació a aquests negocis és "mínima".
Finalment, ha explicat que es podrà recuperar el projecte del pàrquing subterrani al passeig marítim de Lloret de Mar, que fins ara estava encallat perquè no hi havia acord amb el cànon a pagar per ocupar l'espai públic. Ara, segons Veray, quedarà establert amb aquesta nova llei de costes, tot i que ha apuntat que caldrà superar algunes "dificultats tècniques", entre les quals hi ha la "inestabilitat" de la platja que caldrà estudiar a fons.
No disposen del total d'afectats per la normativa però tenen constància que a Platja d'Aro hi ha uns 800 propietaris; 4.000, a Empuriabrava i 1.800 a Roses, aproximadament. El text està essent estudiat per un consell assessor del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i després s'iniciarà la tramitació parlamentària com a projecte de llei al Congrés dels Diputats.
Aquest dilluns s'ha reunit amb els regidors del PP que tenen representació als municipis de Roses, Lloret de Mar, Platja d'Aro, Castelló d'Empúries i Blanes, i s'ha compromès a mantenir un diàleg obert amb les associacions i propietaris afectats per l'actual normativa i les seves modificacions. El que es vol és "recollir els seus dubtes" per tal de poder-los donar resposta, ha dit.
Es "posa ordre" en allò que va "desordenar" el PSOE
Abans d'esmentar algunes de les modificacions que afecten als municipis gironins, Veray ha assenyalat que aquest avantprojecte "dóna seguretat jurídica als propietaris, posa ordre a allò que havia desordenat el PSOE -amb l'aplicació de la Llei de costes del 1988- i evita que es prenguin decisions arbitràries". Per altra banda, també ha assegurat que la fórmula demostra que la "conjunció entre protegir el litoral i el desenvolupament econòmic és possible", i ha subratllat la necessitat de "flexibilitzar" l'activitat econòmica a primera línia de mar en uns moments en què els municipis "sobreviuen gràcies al turisme". També ha dit que les modificacions també són "molt exigents" amb la protecció d'aquelles zones més verges del litoral gironí.
Per altra banda, ha recordat que l'Estat por suspendre acords municipals contraris a la norma i evitar situacions que malmetin la costa, tot posant l'exemple de l'hotel El Algarrobico d'Almeria.
Els casos "problemàtics" a la demarcació
Sense entrar a fons de cada cas, la diputada al Congrés ha esmentat algunes de les modificacions de la llei que afecten als municipis gironins. Així per exemple ha explicat, tal com es va donar a conèixer divendres passat, que el front marítim de Platja d'Aro i Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, queden exclosos del domini públic marítimo-terrestre , dos casos problemàtics per l'afectació sobre les edificacions ja existents que no estaven adaptades a la normativa. Sobre el primer municipi ha explicat que fins ara no es podien rehabilitar edificis i hotels de primera línia de mar -calia demanar permís a la direcció general de costes estatal- un fet que havia provocat un "deteriorament" i que ara quedarà resolt.
Pel que fa a la zona d'Empúries, ha destacat que una de les novetats és que queden desafectats els 6 metres de servitud de pas que tant preocupaven als propietaris de la marina residencial, i que veuran com s'amplia la concessió d'habitatges en platja de 25 anys a 75 anys. Algunes concessions finalitzaven el 2018 però ara tindran més marge, tot i que la diputada ha recordat que "les concessions continuen essent patrimoni de l'Estat".
També ha detallat que "els problemes de Santa Margarida de Roses queden resolts perquè es poden acollir a una nova disposició addicional desena que regula les urbanitzacions marítimo-terrestres" amb uns requisits a complir com, per exemple, tenir un pla urbanístic que s'ajusti a les prescripcions i normes d'aquesta llei.
Així mateix, quedaria resolt el conflicte amb els càmpings de Blanes, que veuen com la servitud de pas passa de 100 metres a 20 metres,de manera que l'afectació a aquests negocis és "mínima".
Finalment, ha explicat que es podrà recuperar el projecte del pàrquing subterrani al passeig marítim de Lloret de Mar, que fins ara estava encallat perquè no hi havia acord amb el cànon a pagar per ocupar l'espai públic. Ara, segons Veray, quedarà establert amb aquesta nova llei de costes, tot i que ha apuntat que caldrà superar algunes "dificultats tècniques", entre les quals hi ha la "inestabilitat" de la platja que caldrà estudiar a fons.
No disposen del total d'afectats per la normativa però tenen constància que a Platja d'Aro hi ha uns 800 propietaris; 4.000, a Empuriabrava i 1.800 a Roses, aproximadament. El text està essent estudiat per un consell assessor del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i després s'iniciarà la tramitació parlamentària com a projecte de llei al Congrés dels Diputats.
