Declarada bé cultural d'interès nacional la zona arqueològica de Sant Julià de Ramis

És un lloc per conèixer bona part de la història de Catalunya des del paleolític fins a l'actualitat

La seva ubicació en un punt geoestratègic de gran bellesa natural, on hi ha documentada una gran confluència multicultural; també destaca la bona conservació i intel·ligibilitat de les estructures exhumades en alguns dels jaciments.

Per la seva situació, la muntanya ha estat històricament un punt obligat de pas que explica la densitat de vestigis que s'hi conserven. Pràcticament totes les èpoques històriques hi són representades en un o en diversos jaciments arqueològics.

Fins avui, s'han localitzat 13 jaciments en una àrea ben definida, tant en els punts més elevats, com en els sectors de contacte amb la plana, que evidencien així l'adaptació de l'home al medi d'acord amb les necessitats de cada moment. Aquest fet justifica la declaració de tota la muntanya en el seu conjunt com a unitat geogràfica on s'ubiquen els diferents jaciments dins d'un territori clarament acotat.

La descoberta dels orígens de Sant Julià remunta a les primeres etapes de l'arqueologia catalana, a l'inici del segle XX. Entre tots els jaciments destaquen el poblat de Sant Julià de Ramis, el Castellum fractum, el Cau de les Goges, la Cova de Can Sant Vicenç, el Sitjar del Bosc del Congost i el Camí de Mas Martirià, a més del castell de Sant Julià, conegut amb el nom de la Maestranza.