L'empadronament en alguns municipis de costa i de muntanya s'ha disparat durant els mesos de confinament. És el cas de Castell-Platja d'Aro, Torredembarra, el Vendrell, Bolvir o l'Ametlla de Mar, segons dades facilitades per aquests municipis.
Es tracta de veïns que ja hi tenien segones residències o que ja vivien a aquests municipis sense estar-hi empadronats. El fenomen, però, no es produeix per igual a tots els municipis d'aquestes característiques. Salou o Vila-seca, per exemple, han registrat menys entrades al padró que en el mateix període de l'any anterior, i l'augment detectat a alguns municipis de la Cerdanya no es detecta en comarques com els Pallars o l'Alt Urgell.
Repunt important a la Costa Brava
A les comarques de Girona destaca el repunt d'empadronaments en algunes localitats de la Costa Brava. Un bon exemple és Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà), on en els últims dos mesos se n'han registrat més de 250. La gran majoria són veïns que tenen la segona residència a la localitat i que treballen a Barcelona o a la seva àrea metropolitana.
L'alcalde del municipi, Maurici Jiménez, diu que estan "sorpresos", i ho vincula a la polèmica que hi va haver l'endemà de la declaració de l'estat d'alarma, on centenars de propietaris de segones residències van anar a passar el confinament al municipi costaner. Jiménez es felicita que això també hagi servit per incentivar el teletreball.
Altres localitats del litoral gironí on també s'ha percebut un increment dels empadronaments són Calella de Palafrugell (Baix Empordà), Cadaqués o el Port de la Selva (Alt Empordà). En aquest darrer cas, dels més de 40 que s'han registrat les darreres setmanes, bona part són de ciutadans estrangers, principalment francesos, que viuen des de fa temps al poble.
A Palafrugell, en canvi, la situació ha estat diferent. L'Oficina d'Atenció al Ciutadà ha rebut més de 200 trucades en dos mesos de persones que es volien empadronar telemàticament, però l'Ajuntament no permet aquest tràmit si no es fa de manera presencial. Fonts municipals expliquen que l'allau de trucades ha estat "sobtat" i donen per fet que moltes persones "no s'han atrevit" a venir pels controls que hi havia.
Les segones residències a Palafrugell es concentren a tres pobles que pertanyen a aquesta localitat i que estan arran de mar, Llafranc, Calella de Palafrugell i Tamariu. A més, en pobles petits d'interior com Monells i que també tenen segones residències han vist com s'han incrementat de manera important els empadronaments. En aquesta localitat baix-empordanesa i que comparteix ajuntament amb Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura han passat dels 1.300 empadronats per primera vegada. El seu alcalde, Dani Encinas, explica que han rebut de cop una trentena de peticions, quan habitualment en tenen una o dos al mes.
La Cerdanya guanya veïns, els Pallars no
Bolvir (Cerdanya) és un dels municipis de l'Alt Pirineu on s'ha produït un increment en el nombre de persones censades. El seu alcalde, Isidre Chia, apunta que aquestes superen la vintena i que aquest fet guanya importància si és te en compte que, amb elles, la població s'aproxima als 400 habitants. En aquest sentit, ha explicat que la majoria de nous empadronats corresponen a famílies que ja hi tenien una segona residència i que, en alguns casos, els fills dels propietaris d'aquestes cases han apostat per traslladar-se a viure a la zona.
La qualitat de vida que hi troben, més valorada arran del context de crisi sanitària de la covid-19, és una de les seves principals motivacions per fer el canvi. Aquesta va lligada, a més, amb el fet que veuen possible poder teletreballar o gestionar les seves empreses des d'aquest punt, limitant-ne els desplaçaments cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana a un o dos cops per setmana. Mentre, a Guils de Cerdanya, amb poc més de mig miler d'habitants, el cens ha crescut en gairebé una desena de persones, tot i que en aquest cas no s'ha pogut constatar el motiu pel qual s'han empadronat, segons ha comentat el seu alcalde, Josep Mendo.
