Els arqueòlegs porten més de dues dècades extraient restes arqueològiques al jaciment de la Draga, a tocar de l'Estany, però encara desconeixen què hi ha en la totalitat dels 8.000 metres quadrats que el formen, dels quals una part estan submergits per les aigües de l'estany i la resta, on s'està excavant actualment, estan en terra ferma. Actualment, només s'ha pogut excavar un 10% a fons, i per tant, encara hi ha moltes incògnites al seu voltant.
Fa dues setmanes, però, els tècnics es van topar amb una sorpresa del tot inesperada, un arc sencer -de 108 centímetres de llargada- de fusta de teix, un material molt utilitzat en aquella època per la flexibilitat que aporta aquest material. En campanyes anteriors, ja s'havien trobat fragments d'arcs -concretament de dos més- però aquest és el primer cop que apareix sencer i en unes condicions de conservació "excepcionals", com passa amb les restes extretes a aquest jaciment lacustre gràcies als fangs.
L'arc neolític més antic d'Europa
La zona on s'ha localitzat data dels 5.400-5.200 a.C, un fet que el converteix en el més antic fins ara s'ha descobert a tot Europa del període del Neolític. La majoria d'arcs apareguts provenen del centre d'Europa i se situen a finals dels 6.000 a.C, essent fins a més de mil anys més moderns que no pas el que s'ha localitzat a la Draga. Això fa que, juntament amb els altres dos trobats fins ara, configurin un conjunt de gran "excepcionalitat".
Un element simbòlic i no pas econòmic
Aquest arc representa un element de "gran significació" per comprendre el funcionament d'aquest tipus d'assentaments neolítics, perquè demostra que la tradició de la caça es manté, tot i no ser "estrictament necessària per sobreviure", segons paraules de la investigadora de la UAB, Raquel Piquer. I és que al poblat de la Draga era habitat per una societat agrícola, que s'alimentava dels animals domèstics i dels cereals que conreaven amb una dieta molt similar a la mediterrània, i per tant la caça no era una "necessitat". De fet, només representava un 2% de la seva dieta.
Tot plegat fa pensar als investigadors que la cacera en aquella època no era una activitat econòmica sinó que tenia un paper ideològic i de prestigi social, on ja hi deurien haver certes diferències de sexe i estatus entre els membres.
Més d'un centenar d'objectes "únics" a tot el mediterrani
Un dels directors del jaciment, Antoni Palomo, ha destacat que aquest és un emplaçament "irrepetible" tal com demostren els 170 objectes localitzats fins ara -alguns de fusta-, entre els quals hi ha eines i objectes quotidians (cullerots, cistells, pintes) en un estat de conservació excepcional, juntament amb milers de restes de fauna -bous, xais- i centenars de milers de llavors. Són, cadascun d'ells, objectes "únics" a tota la mediterrània, segons l'arqueòleg.
Reconeixement a la feina feta
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assistit a la presentació on ha pogut veure en persona la troballa. Durant el seu discurs, ha subratllat la importància d'una societat que ha de poder conèixer detalls del passat per poder afrontar el futur. Per altra banda, ha agraït i reconegut la feina feta durant tots aquests anys a mans d'arqueòlegs i investigadors que han treballat al jaciment, descobert arran d'unes obres com a seu olímpica l'any 1990. A nivell d'Ajuntament, que és qui s'ha encarregat de gestionar-lo, ha subratllat l'"esforç modèlic" que s'hi ha dut a terme i l'encert d'haver anat a buscar col·laboracions amb altres institucions més enllà de l'àmbit local.
Mascarell també ha dit que dels 10 jaciments neolítics que hi ha en aquests moments a Catalunya, aquest és el "principal" a nivell d'esforç científic i de significació de les troballes.
Un pla nacional d'investigació arqueològica
Aprofitant la visita, el conseller ha anunciat que el departament treballa en un Pla nacional d'investigació arqueològica per tal de donar el "màxim relleu" a la feina que s'està duent a terme des de l'àmbit universitari i d'altres institucions. La previsió és que estigui redactat a finals d'aquest any. "Estarem al costat de la investigació", s'ha compromès Mascarell, que ha afegit que la feina de les administracions és posar en valor tot aquest coneixement per tal que la societat pugui construir "itineraris mentals" del seu passat.
Durant la presentació, també hi ha assistit el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i el director dels serveis territorials de Cultura a la demarcació, Antoni Baulida. La campanya, que va començar aquest mes de juliol, s'allargarà fins a principis d'agost. L'any passat es va localitzar en perfecte estat una pala de fusta.
Fa dues setmanes, però, els tècnics es van topar amb una sorpresa del tot inesperada, un arc sencer -de 108 centímetres de llargada- de fusta de teix, un material molt utilitzat en aquella època per la flexibilitat que aporta aquest material. En campanyes anteriors, ja s'havien trobat fragments d'arcs -concretament de dos més- però aquest és el primer cop que apareix sencer i en unes condicions de conservació "excepcionals", com passa amb les restes extretes a aquest jaciment lacustre gràcies als fangs.
L'arc neolític més antic d'Europa
La zona on s'ha localitzat data dels 5.400-5.200 a.C, un fet que el converteix en el més antic fins ara s'ha descobert a tot Europa del període del Neolític. La majoria d'arcs apareguts provenen del centre d'Europa i se situen a finals dels 6.000 a.C, essent fins a més de mil anys més moderns que no pas el que s'ha localitzat a la Draga. Això fa que, juntament amb els altres dos trobats fins ara, configurin un conjunt de gran "excepcionalitat".
Un element simbòlic i no pas econòmic
Aquest arc representa un element de "gran significació" per comprendre el funcionament d'aquest tipus d'assentaments neolítics, perquè demostra que la tradició de la caça es manté, tot i no ser "estrictament necessària per sobreviure", segons paraules de la investigadora de la UAB, Raquel Piquer. I és que al poblat de la Draga era habitat per una societat agrícola, que s'alimentava dels animals domèstics i dels cereals que conreaven amb una dieta molt similar a la mediterrània, i per tant la caça no era una "necessitat". De fet, només representava un 2% de la seva dieta.
Tot plegat fa pensar als investigadors que la cacera en aquella època no era una activitat econòmica sinó que tenia un paper ideològic i de prestigi social, on ja hi deurien haver certes diferències de sexe i estatus entre els membres.
Més d'un centenar d'objectes "únics" a tot el mediterrani
Un dels directors del jaciment, Antoni Palomo, ha destacat que aquest és un emplaçament "irrepetible" tal com demostren els 170 objectes localitzats fins ara -alguns de fusta-, entre els quals hi ha eines i objectes quotidians (cullerots, cistells, pintes) en un estat de conservació excepcional, juntament amb milers de restes de fauna -bous, xais- i centenars de milers de llavors. Són, cadascun d'ells, objectes "únics" a tota la mediterrània, segons l'arqueòleg.
Reconeixement a la feina feta
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha assistit a la presentació on ha pogut veure en persona la troballa. Durant el seu discurs, ha subratllat la importància d'una societat que ha de poder conèixer detalls del passat per poder afrontar el futur. Per altra banda, ha agraït i reconegut la feina feta durant tots aquests anys a mans d'arqueòlegs i investigadors que han treballat al jaciment, descobert arran d'unes obres com a seu olímpica l'any 1990. A nivell d'Ajuntament, que és qui s'ha encarregat de gestionar-lo, ha subratllat l'"esforç modèlic" que s'hi ha dut a terme i l'encert d'haver anat a buscar col·laboracions amb altres institucions més enllà de l'àmbit local.
Mascarell també ha dit que dels 10 jaciments neolítics que hi ha en aquests moments a Catalunya, aquest és el "principal" a nivell d'esforç científic i de significació de les troballes.
Un pla nacional d'investigació arqueològica
Aprofitant la visita, el conseller ha anunciat que el departament treballa en un Pla nacional d'investigació arqueològica per tal de donar el "màxim relleu" a la feina que s'està duent a terme des de l'àmbit universitari i d'altres institucions. La previsió és que estigui redactat a finals d'aquest any. "Estarem al costat de la investigació", s'ha compromès Mascarell, que ha afegit que la feina de les administracions és posar en valor tot aquest coneixement per tal que la societat pugui construir "itineraris mentals" del seu passat.
Durant la presentació, també hi ha assistit el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i el director dels serveis territorials de Cultura a la demarcació, Antoni Baulida. La campanya, que va començar aquest mes de juliol, s'allargarà fins a principis d'agost. L'any passat es va localitzar en perfecte estat una pala de fusta.
