Tant bon punt van tenir coneixement ara de tres setmanes de la intenció de l'equip de govern de portar al ple l'aprovació inicial del planejament urbanístic, els membres de la plataforma van decidir iniciar una campanya de mobilització amb la idea de donar a conèixer al ciutadà la problemàtica i, al mateix temps, visualitzar les "inquietuds" que genera aquest nou pla. A dia d'avui, s'han recollit 400 signatures de suport a un manifest que llegiran aquest vespre abans del ple, a la plaça del Doctor Rovira, on s'exposen els motius per als quals consideren que "les coses s'haurien d'haver fet d'una altra manera", explica una de les membres de la plataforma Susanna Cros.
Lamenten les "presses" amb què consideren que ha treballat l'equip de govern, des que el desembre va iniciar el procés participatiu amb un parell de xerrades. Denuncien que les converses mantingudes no han recollit totes les posicions -s'ha parlat amb les forces polítiques, propietaris i alguna entitat- i que no s'ha facilitat prou el "procés participatiu" tal com s'havia anunciat. Així per exemple consideren que es podrien haver posat més mitjans per recollir les diferents opinions -bústies per a propostes- o un horari d'atenció per a aquelles persones que volien dir la seva.
Ara, si s'aprova de forma inicial tal com es preveu, es donarà pas al període d'al·legacions, un tram que valoren com a "molt burocràtic" i que no contribuirà al diàleg. Fins i tot, plantegen la possibilitat de fer una consulta popular i que el consistori faci marxa enrere.
El valor patrimonial per sobre dels interessos "especulatius"
En el manifest que llegiran aquest vespre, reclamen una "preservació" i "ordenació digna" d'aquest sector emblemàtic per la ciutat, atès que és probablement l'últim espai verd no urbanitat que queda a Banyoles. La membra de la plataforma Susana Cros comprèn que seria "ingenu" alliberar tot el sector -fa unes 25 hectàrees- i no urbanitzar-lo, però també alerta que es conserva un percentatge molt baix d'hortes -només un 10%- i que la zona edificable no està prou equilibrada amb les zones verdes. És per això que demanen que els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i socials, "prevalgui per sobre dels estrictament especulatius".
Des de la plataforma, es reivindica que "cal posar en valor" tot aquest patrimoni i no pas "destruir-lo" com passarà en alguns casos. Entre els elements que el fan d'interès, destaca l'estructura hídrica formada per recs delimitats per lloses de travertí de l'Edat Mitjana, que s'han preservat des de llavors, així com els corredors biològics que comencen de l'Estany i que, a través de canalitzacions, van a parar a la riera de Canaleta, després al Terri i finalment al Ter, convertint-se en una estructura "que va més enllà de Banyoles", destaca Cros.
A nivell patrimonial, hi ha l'exemple de la fàbrica de Bombes Félez, que no està catalogada ni protegida, i que representa un bon exemple de la influència del moviment modern de l'Europa de mitjans del segle XX de la mà de l'arquitecte banyolí Francesc Figueres. "Aquest edifici que s'hauria de conservar, serà destruït per un carrer que li passarà per sobre", lamenta la membra de la plataforma.
El pla, però, preveu la preservació d'algunes masies amb segles d'història, com ara can Boada, algunes amb molins al seu interior. Però el que la plataforma reclama és que també es mantinguin les lloses de travertí com a elements patrimonials i que no se substitueixin per formigó.
Primer, el pla general
Un altra dels punts que demanen és una "visió més global" de la planificació que passa per treballar primer amb el Pla General abans que aquest pla parcial. El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s'ha d'incorporar posteriorment al nou POUM que s'està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s'ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l'última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s'ha edificat.
Propietaris a favor del pla d'ordenació
Entre les veus a favor, hi ha la de propietaris que consideren que cal tirar endavant aquesta ordenació de la zona per acabar amb la "precarietat" amb què viuen. Així ho creu Lluís Pou, amo de Can Laquer, una casa històrica del veïnat d'en Sala, que denuncia els obstacles que pateixen a l'hora de dur a terme reformes als habitatges d'aquest sector, perquè encara no s'ha urbanitzat. Tot i que reconeix no haver vist el projecte, entén que s'ha intentat trobar un equilibri entre les hortes i la zona edificable i reclama que les inversions que hagin de fer-hi els veïns, relacionades amb les zones verdes i vials, es facin de "forma gradual".
Pou es mostra molt crític amb aquells que defensen que les hortes s'han de quedar com fins ara, i alerta dels perills que hi ha en edificis que estan en ruïna total o amb hortes que contenen cabanyes amb plàstics, electrodomèstics i cotxes abandonats. "Són aquestes les hortes que volem conservar?", es pregunta.
Lamenten les "presses" amb què consideren que ha treballat l'equip de govern, des que el desembre va iniciar el procés participatiu amb un parell de xerrades. Denuncien que les converses mantingudes no han recollit totes les posicions -s'ha parlat amb les forces polítiques, propietaris i alguna entitat- i que no s'ha facilitat prou el "procés participatiu" tal com s'havia anunciat. Així per exemple consideren que es podrien haver posat més mitjans per recollir les diferents opinions -bústies per a propostes- o un horari d'atenció per a aquelles persones que volien dir la seva.
Ara, si s'aprova de forma inicial tal com es preveu, es donarà pas al període d'al·legacions, un tram que valoren com a "molt burocràtic" i que no contribuirà al diàleg. Fins i tot, plantegen la possibilitat de fer una consulta popular i que el consistori faci marxa enrere.
El valor patrimonial per sobre dels interessos "especulatius"
En el manifest que llegiran aquest vespre, reclamen una "preservació" i "ordenació digna" d'aquest sector emblemàtic per la ciutat, atès que és probablement l'últim espai verd no urbanitat que queda a Banyoles. La membra de la plataforma Susana Cros comprèn que seria "ingenu" alliberar tot el sector -fa unes 25 hectàrees- i no urbanitzar-lo, però també alerta que es conserva un percentatge molt baix d'hortes -només un 10%- i que la zona edificable no està prou equilibrada amb les zones verdes. És per això que demanen que els valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i socials, "prevalgui per sobre dels estrictament especulatius".
Des de la plataforma, es reivindica que "cal posar en valor" tot aquest patrimoni i no pas "destruir-lo" com passarà en alguns casos. Entre els elements que el fan d'interès, destaca l'estructura hídrica formada per recs delimitats per lloses de travertí de l'Edat Mitjana, que s'han preservat des de llavors, així com els corredors biològics que comencen de l'Estany i que, a través de canalitzacions, van a parar a la riera de Canaleta, després al Terri i finalment al Ter, convertint-se en una estructura "que va més enllà de Banyoles", destaca Cros.
A nivell patrimonial, hi ha l'exemple de la fàbrica de Bombes Félez, que no està catalogada ni protegida, i que representa un bon exemple de la influència del moviment modern de l'Europa de mitjans del segle XX de la mà de l'arquitecte banyolí Francesc Figueres. "Aquest edifici que s'hauria de conservar, serà destruït per un carrer que li passarà per sobre", lamenta la membra de la plataforma.
El pla, però, preveu la preservació d'algunes masies amb segles d'història, com ara can Boada, algunes amb molins al seu interior. Però el que la plataforma reclama és que també es mantinguin les lloses de travertí com a elements patrimonials i que no se substitueixin per formigó.
Primer, el pla general
Un altra dels punts que demanen és una "visió més global" de la planificació que passa per treballar primer amb el Pla General abans que aquest pla parcial. El planejament urbanístic de la zona de Sota Monestir modifica el pla general del 1984, i s'ha d'incorporar posteriorment al nou POUM que s'està elaborant per regular la ciutat. El pla del 1984 ja definia el sector de Sota Monestir com a zona urbanitzable, però fins ara encara no s'ha desenvolupat. Aquest sector comprèn unes 25 hectàrees entre la riera Canaleta i la ronda Monestir, que constitueixen l'última zona de sòl urbanitzable de Banyoles on encara no s'ha edificat.
Propietaris a favor del pla d'ordenació
Entre les veus a favor, hi ha la de propietaris que consideren que cal tirar endavant aquesta ordenació de la zona per acabar amb la "precarietat" amb què viuen. Així ho creu Lluís Pou, amo de Can Laquer, una casa històrica del veïnat d'en Sala, que denuncia els obstacles que pateixen a l'hora de dur a terme reformes als habitatges d'aquest sector, perquè encara no s'ha urbanitzat. Tot i que reconeix no haver vist el projecte, entén que s'ha intentat trobar un equilibri entre les hortes i la zona edificable i reclama que les inversions que hagin de fer-hi els veïns, relacionades amb les zones verdes i vials, es facin de "forma gradual".
Pou es mostra molt crític amb aquells que defensen que les hortes s'han de quedar com fins ara, i alerta dels perills que hi ha en edificis que estan en ruïna total o amb hortes que contenen cabanyes amb plàstics, electrodomèstics i cotxes abandonats. "Són aquestes les hortes que volem conservar?", es pregunta.
