Com cada any, molts pobles d'arreu de Catalunya encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la flama del Canigó. En principi, aquesta flama és el nexe d'unió entre totes les fogueres durant la revetlla. La idea, ara convertida en tradició, va néixer de la mà d'un veí d'Arles del Tec (Vallespir), Francesc Pujades, que inspirat pel poema 'Canigó' de l'escriptor Verdaguer va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó i posteriorment encendre totes les fogueres de Sant Joan amb aquestes flames.
L'any 1966 la proposta va travessar la frontera i des d'aleshores, cada 23 de juny, la Jonquera s'omple de flames, torxes i llum durant unes hores. Amb el pas dels anys, el ritual s'ha anat readaptant i actualment els Diables de l'Albera són els encarregats d'esperar i transportar la flama mitjançant una processó, la Processó del Foc de la nit de Sant Joan.
Com cada any, aquesta nit centenars de ciutadans han volgut tornar a representar i viure les tradicions en una nit màgica. Amb el ritme dels tambors de l'Albera, els assistents han anat encenent les seves torxes i posteriorment han començat una rua des de la plaça de l'Ajuntament de La Jonquera passant pel carrer Major, el pont d'Àrias Comellas i fins arribar al passeig del riu Llobregat. En aquest punt, els diables han realitzat un espectacle de foc amb diversos petards, llums i fins i tot un correfoc.
Un cop ha finalitzat l'actuació, els assistents que han seguit el recorregut han donat la benvinguda a l'estiu encenent una gran foguera.
Una cercavila a Salou, sense foguera a Tarragona
Salou (Tarragonès) ha escollit la platja un any més per celebrar la revetlla de Sant Joan i gaudir de la nit més curta de l'any. Una cercavila ha acompanyat la Flama del Canigó amb l'actuació dels Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc i la Morena de Salou. La flama ha arribat fins a la platja de Ponent, al costat del Club Nàutic, on s'ha encès la tradicional foguera. Els més joves han optat per la revetlla Jove a la platja de Ponent amb una gran festa disco. També a la plaça de les Comunitats Autònomes, l'orquestra 'La Fania' ha amenitzat la nit del foc en la revetlla popular per als adults. Perquè aquest diumenge les platges estiguin llestes per als banyistes s'ha preparat un dispositiu de neteja especial i a partir de les quatre de la matinada caldrà desallotjar-les perquè es pugui dur a terme.
Altres municipis de la costa ebrenca i tarragonina també celebren la revetlla vora el mar. A l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) s'ha fet el tradicional sopar popular a la fresca i el correfoc. La foguera i l'Aquelarre s'han situat al tram de platja de la Pla Coll de Balaguer. També a l'Ampolla (Baix Ebre) celebren les seves festes majors. A Tarragona en canvi, s'ha suprimit aquest any la revetlla i la foguera a la platja del Miracle, com era habitual. Aquesta ha estat un de les festes sacrificades a causa de l'ajust del pressupost de la conselleria de cultura de la ciutat.
Les platges de Barcelona, epicentre de la festa
A Barcelona també s'ha celebrat la revetlla de Sant Joan des dels barris i especialment a les seves platges. Un d'aquests punts ha estat al barri de la Barceloneta, on s'hi han reunit centenars de ciutadans per celebrar la revetlla de Sant Joan i no només a la platja pròxima al barri, ja que també s'ha dut a terme un correfoc.
Tot i que avui dia s'han reduït "considerablement" el nombre de fogueres que es planten als carrers de Barcelona durant la nit de Sant Joan, la tradició no ha desaparegut. L'Ajuntament de Barcelona assegura que vol contribuir a la recuperació del protagonisme del foc en la nit més curta de l'any a la ciutat. "Volem recuperar la revetlla tradicional de Sant Joan de foguera i de música i abandonar la revetlla de Sant Joan estripada dels darrers anys", precisava el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.
Diada Nacional dels Països Catalans
Sant Joan és l'única festa que se celebra de nord a sud i d'est a oest dels Països Catalans. En aquest sentit, aquest dia són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps i la celebració del solstici d'estiu.
La revetlla es celebra a totes les terres de parla catalana i destaquen per exemple la Plantà de la Foguera del Tio Cuc, dins les Fogueres de Sant Joan d'Alacant; les Festes de Sant Joan a Ciutadella; la Crema 'deth haro' a Arties i Les, després d'arrossegar-lo encès pel poble; les Falles a Andorra la Vella, Barruera, Boí, Encamp, Les Escaldes, Ìsil, la Massana, el Pont de Suert, Sant Julià de Lòria, Senet i Vilaller; les Fogueres a Benavarri, Beranui, Monturiol i Xàbia; El Girafoc a Lliçà d'Amunt i el Folc de Sant Joan a Girona; el Ritual de bruixes a Premià de Mar; el Correfoc i diables a Bou i Canovelles, o el Concurs de 'bujots' a Maó i Sant Lluís.
La Flama del Canigó
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. La Flama del Canigó és una tradició catalana nascuda a la Catalunya Nord l'any 1955 i vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. Més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
35 quilos de falla i 1.000 metres de desnivell
Una setantena de fallaires del Pallars Sobirà han fet possible la celebració d'aquesta festa d'Interès Nacional, que es perd en el temps ja que mai s'ha deixat de celebrar. La festa, que simbolitza un ritual d'iniciació a la vida ha començat amb l'encesa de la falla principal a la plaça del poble. Aquesta encesa ha marcat l'inici del descens dels fallaires des del cim de la muntanya fins al poble. El recorregut no està marcat i la única llum que els ha guiat és la flama de la falla. Com marca la tradició totes les falles han acabat a la foguera de la plaça i els fallaires ballant danses tradicionals.
Per entendre la duresa de la baixada de les falles és bo saber que una falla pesa uns 35 quilos i el desnivell de la baixada és d'uns 1.000 metres sense camí marcat. A la setantena de fallaires els han esperat al poble centenars de persones entre els que s'hi trobaven les noies d'Isil que els han obsequiat amb un ram de flors, un traguet de vi dolç i un tall de coca. A l'entrada al poble també els han esperat un bon número de petits fallaires que han completat la volta pel poble amb falles fetes a la seva mida.
Seguidament, al ritme de la música tradicional han recorregut els carrets del poble sense oblidar l'església de Sant Joan. És tradició que tots els fallaires amb el tronc encès facin tres creus a la porta en honor i record a tots els fallaires que els han deixat i com a ritual de protecció. Com marca la tradició totes les falles han acabat a la foguera de la plaça i els fallaires ballant danses tradicionals amb la resta de veïns del poble. Amb la setantena de falles cremant a la foguera s'han culminat dos mesos de feina que van començar el primer diumenge de maig amb la construcció de les falles.
24 fogueres enceses a Lleida
A Lleida, la Flama del Canigó ha estat rebuda de forma oficial a la Paeria a tres quarts de nou del vespre, i des d'allà s'ha traslladat fins la partida de Rufea, on s'ha encès el peveter. De la flama s'han encès fins a 24 fogueres arreu de la ciutat, a les diverses revetlles dels barris autoritzades per l'Ajuntament. Una de les més destacades ha estat la foguera que per segon any consecutiu ha cremat davant de la Seu Vella, en concret davant del Castell del Rei, recuperat fa poc més d'un any, on s'ha acompanyat la revetlla amb una mostra de danses i una degustació de coca de recapte i ratafia.
L'any 1966 la proposta va travessar la frontera i des d'aleshores, cada 23 de juny, la Jonquera s'omple de flames, torxes i llum durant unes hores. Amb el pas dels anys, el ritual s'ha anat readaptant i actualment els Diables de l'Albera són els encarregats d'esperar i transportar la flama mitjançant una processó, la Processó del Foc de la nit de Sant Joan.
Com cada any, aquesta nit centenars de ciutadans han volgut tornar a representar i viure les tradicions en una nit màgica. Amb el ritme dels tambors de l'Albera, els assistents han anat encenent les seves torxes i posteriorment han començat una rua des de la plaça de l'Ajuntament de La Jonquera passant pel carrer Major, el pont d'Àrias Comellas i fins arribar al passeig del riu Llobregat. En aquest punt, els diables han realitzat un espectacle de foc amb diversos petards, llums i fins i tot un correfoc.
Un cop ha finalitzat l'actuació, els assistents que han seguit el recorregut han donat la benvinguda a l'estiu encenent una gran foguera.
Una cercavila a Salou, sense foguera a Tarragona
Salou (Tarragonès) ha escollit la platja un any més per celebrar la revetlla de Sant Joan i gaudir de la nit més curta de l'any. Una cercavila ha acompanyat la Flama del Canigó amb l'actuació dels Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc i la Morena de Salou. La flama ha arribat fins a la platja de Ponent, al costat del Club Nàutic, on s'ha encès la tradicional foguera. Els més joves han optat per la revetlla Jove a la platja de Ponent amb una gran festa disco. També a la plaça de les Comunitats Autònomes, l'orquestra 'La Fania' ha amenitzat la nit del foc en la revetlla popular per als adults. Perquè aquest diumenge les platges estiguin llestes per als banyistes s'ha preparat un dispositiu de neteja especial i a partir de les quatre de la matinada caldrà desallotjar-les perquè es pugui dur a terme.
Altres municipis de la costa ebrenca i tarragonina també celebren la revetlla vora el mar. A l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) s'ha fet el tradicional sopar popular a la fresca i el correfoc. La foguera i l'Aquelarre s'han situat al tram de platja de la Pla Coll de Balaguer. També a l'Ampolla (Baix Ebre) celebren les seves festes majors. A Tarragona en canvi, s'ha suprimit aquest any la revetlla i la foguera a la platja del Miracle, com era habitual. Aquesta ha estat un de les festes sacrificades a causa de l'ajust del pressupost de la conselleria de cultura de la ciutat.
Les platges de Barcelona, epicentre de la festa
A Barcelona també s'ha celebrat la revetlla de Sant Joan des dels barris i especialment a les seves platges. Un d'aquests punts ha estat al barri de la Barceloneta, on s'hi han reunit centenars de ciutadans per celebrar la revetlla de Sant Joan i no només a la platja pròxima al barri, ja que també s'ha dut a terme un correfoc.
Tot i que avui dia s'han reduït "considerablement" el nombre de fogueres que es planten als carrers de Barcelona durant la nit de Sant Joan, la tradició no ha desaparegut. L'Ajuntament de Barcelona assegura que vol contribuir a la recuperació del protagonisme del foc en la nit més curta de l'any a la ciutat. "Volem recuperar la revetlla tradicional de Sant Joan de foguera i de música i abandonar la revetlla de Sant Joan estripada dels darrers anys", precisava el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.
Diada Nacional dels Països Catalans
Sant Joan és l'única festa que se celebra de nord a sud i d'est a oest dels Països Catalans. En aquest sentit, aquest dia són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps i la celebració del solstici d'estiu.
La revetlla es celebra a totes les terres de parla catalana i destaquen per exemple la Plantà de la Foguera del Tio Cuc, dins les Fogueres de Sant Joan d'Alacant; les Festes de Sant Joan a Ciutadella; la Crema 'deth haro' a Arties i Les, després d'arrossegar-lo encès pel poble; les Falles a Andorra la Vella, Barruera, Boí, Encamp, Les Escaldes, Ìsil, la Massana, el Pont de Suert, Sant Julià de Lòria, Senet i Vilaller; les Fogueres a Benavarri, Beranui, Monturiol i Xàbia; El Girafoc a Lliçà d'Amunt i el Folc de Sant Joan a Girona; el Ritual de bruixes a Premià de Mar; el Correfoc i diables a Bou i Canovelles, o el Concurs de 'bujots' a Maó i Sant Lluís.
La Flama del Canigó
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó. La Flama del Canigó és una tradició catalana nascuda a la Catalunya Nord l'any 1955 i vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.
La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes. Més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
35 quilos de falla i 1.000 metres de desnivell
Una setantena de fallaires del Pallars Sobirà han fet possible la celebració d'aquesta festa d'Interès Nacional, que es perd en el temps ja que mai s'ha deixat de celebrar. La festa, que simbolitza un ritual d'iniciació a la vida ha començat amb l'encesa de la falla principal a la plaça del poble. Aquesta encesa ha marcat l'inici del descens dels fallaires des del cim de la muntanya fins al poble. El recorregut no està marcat i la única llum que els ha guiat és la flama de la falla. Com marca la tradició totes les falles han acabat a la foguera de la plaça i els fallaires ballant danses tradicionals.
Per entendre la duresa de la baixada de les falles és bo saber que una falla pesa uns 35 quilos i el desnivell de la baixada és d'uns 1.000 metres sense camí marcat. A la setantena de fallaires els han esperat al poble centenars de persones entre els que s'hi trobaven les noies d'Isil que els han obsequiat amb un ram de flors, un traguet de vi dolç i un tall de coca. A l'entrada al poble també els han esperat un bon número de petits fallaires que han completat la volta pel poble amb falles fetes a la seva mida.
Seguidament, al ritme de la música tradicional han recorregut els carrets del poble sense oblidar l'església de Sant Joan. És tradició que tots els fallaires amb el tronc encès facin tres creus a la porta en honor i record a tots els fallaires que els han deixat i com a ritual de protecció. Com marca la tradició totes les falles han acabat a la foguera de la plaça i els fallaires ballant danses tradicionals amb la resta de veïns del poble. Amb la setantena de falles cremant a la foguera s'han culminat dos mesos de feina que van començar el primer diumenge de maig amb la construcció de les falles.
24 fogueres enceses a Lleida
A Lleida, la Flama del Canigó ha estat rebuda de forma oficial a la Paeria a tres quarts de nou del vespre, i des d'allà s'ha traslladat fins la partida de Rufea, on s'ha encès el peveter. De la flama s'han encès fins a 24 fogueres arreu de la ciutat, a les diverses revetlles dels barris autoritzades per l'Ajuntament. Una de les més destacades ha estat la foguera que per segon any consecutiu ha cremat davant de la Seu Vella, en concret davant del Castell del Rei, recuperat fa poc més d'un any, on s'ha acompanyat la revetlla amb una mostra de danses i una degustació de coca de recapte i ratafia.
