"S'aprofiten de la desesperació de les persones que perdran la casa i s'agafen a un clau roent". La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, resumeix amb aquesta descripció tan gràfica el frau que han detectat en almenys cinc empreses de les comarques gironines. Afuera ha explicat que aquestes empreses es dediquen a visitar els taulons d'anuncis dels jutjats per saber quan es fixa una subhasta perquè el propietari no podia pagar la hipoteca i ha començat el procediment d'execució hipotecària. Llavors, recopilen les dades -que són adreça de la propietat, data i entitat bancària- i envien cartes on asseguren que poden aturar el procés.
La PAH ha detectat que la majoria de persones que han d'acabar essent desnonades, perquè estan immerses en un procediment d'execució hipotecària, han rebut alguna carta d'aquest tipus d'empresa. "Sovint fan servir fins i tot el logotip d'STOP desnonaments", ha explicat Afuera que afegeix que en aquestes cartes posen les dades que tenen i asseguren que poden aturar la subhasta de la propietat. Un número de telèfon i una adreça -l'oficina física existeix- completa la carta.
"Per por i desconeixement vaig trucar", ha explicat l'Ami Balde a les portes dels Jutjats de Girona. Ella va trucar concretament a una empresa amb seu a Salt que li va assegurar que si els donava 1.800 euros aturarien la subhasta. "Busquen els diners d'on faci falta, demanen a amics, tiren de crèdit de targetes, d'on sigui", ha explicat Afuera. Segons les dades que han pogut recopilar, aquestes empreses demanen imports que van des dels 250 euros al mes mentre duri el procediment fins als 1.800 euros que li van demanar a l'Ami.
L'Ami Balde, que tenia un pis a Arbúcies, va aconseguir recollir els diners i els va entregar a l'empresa. "Em van dir sobretot que no anés al jutjat, que estava totalment prohibit", ha explicat. Tot i això, com que estava "molt nerviosa" perquè no sabia si podria continuar vivint sota el mateix sostre, va decidir anar fins als jutjats on una funcionària li va dir que la subhasta ja estava feta i que ningú havia aturat el procediment. "Quan hi ha data de subhasta, ja no es pot aturar", ha apuntat Afuera que diu que moltes persones no saben que és un procediment gairebé irrevocable, perquè només s'aturaria si el banc ho sol·licités.
Quan l'Ami va reclamar a l'empresa, la van tranquil·litzar i li van dir que no es preocupés, que la subhasta estava aturada i que no havia de patir perquè ningú la faria fora de casa seva. Durant els següents mesos, el silenci. Finalment, va anar físicament fins a l'oficina i els va demanar documentació que acredités que estaven treballant en el seu cas. "Els vaig dir que creia que era una estafa i que el denunciaria", ha explicat l'Ami.
Finalment ho va ver, va denunciar el cas. El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, Manuel Ignacio Marcello, va prendre declaració a la víctima i va citar a declarar els responsables de l'empresa. Llavors, l'advocat de l'empresa es va posar en contacte amb l'Ami Balde i li va dir que li retornarien els diners. "Jo crec que no volien arribar a judici", ha explicat la noia. Aquest divendres ha anat fins als Jutjats de Girona on li han entregat un document que acredita l'acord amb l'empresa, que ja li ha retornat els 1.800 euros.
"L'advocat insistia que aquesta empresa no estafa, que havien treballat en el meu cas però que em tornaven els diners perquè no volien problemes ni que es fiquessin els mitjans de comunicació pel mig", ha explicat l'Ami. Tot i això, es planteja ara presentar una denúncia contra l'empresa pel dany moral que li han causat tot aquest temps, perquè des que va donar els diners fins que li han retornat ha passat un any. "Han jugat amb mi, m'han fet plorar", ha explicat.
La PAH està recopilant informació per veure si poden presentar una demanda col·lectiva per actuar contra aquestes empreses. Mentrestant, demanen a qualsevol persona que estigui en un procediment d'execució hipotecària que recorri a les assemblees de la PAH per informar-se i que no cregui en solucions miraculoses per salvar la seva situació.
La PAH ha detectat que la majoria de persones que han d'acabar essent desnonades, perquè estan immerses en un procediment d'execució hipotecària, han rebut alguna carta d'aquest tipus d'empresa. "Sovint fan servir fins i tot el logotip d'STOP desnonaments", ha explicat Afuera que afegeix que en aquestes cartes posen les dades que tenen i asseguren que poden aturar la subhasta de la propietat. Un número de telèfon i una adreça -l'oficina física existeix- completa la carta.
"Per por i desconeixement vaig trucar", ha explicat l'Ami Balde a les portes dels Jutjats de Girona. Ella va trucar concretament a una empresa amb seu a Salt que li va assegurar que si els donava 1.800 euros aturarien la subhasta. "Busquen els diners d'on faci falta, demanen a amics, tiren de crèdit de targetes, d'on sigui", ha explicat Afuera. Segons les dades que han pogut recopilar, aquestes empreses demanen imports que van des dels 250 euros al mes mentre duri el procediment fins als 1.800 euros que li van demanar a l'Ami.
L'Ami Balde, que tenia un pis a Arbúcies, va aconseguir recollir els diners i els va entregar a l'empresa. "Em van dir sobretot que no anés al jutjat, que estava totalment prohibit", ha explicat. Tot i això, com que estava "molt nerviosa" perquè no sabia si podria continuar vivint sota el mateix sostre, va decidir anar fins als jutjats on una funcionària li va dir que la subhasta ja estava feta i que ningú havia aturat el procediment. "Quan hi ha data de subhasta, ja no es pot aturar", ha apuntat Afuera que diu que moltes persones no saben que és un procediment gairebé irrevocable, perquè només s'aturaria si el banc ho sol·licités.
Quan l'Ami va reclamar a l'empresa, la van tranquil·litzar i li van dir que no es preocupés, que la subhasta estava aturada i que no havia de patir perquè ningú la faria fora de casa seva. Durant els següents mesos, el silenci. Finalment, va anar físicament fins a l'oficina i els va demanar documentació que acredités que estaven treballant en el seu cas. "Els vaig dir que creia que era una estafa i que el denunciaria", ha explicat l'Ami.
Finalment ho va ver, va denunciar el cas. El titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona, Manuel Ignacio Marcello, va prendre declaració a la víctima i va citar a declarar els responsables de l'empresa. Llavors, l'advocat de l'empresa es va posar en contacte amb l'Ami Balde i li va dir que li retornarien els diners. "Jo crec que no volien arribar a judici", ha explicat la noia. Aquest divendres ha anat fins als Jutjats de Girona on li han entregat un document que acredita l'acord amb l'empresa, que ja li ha retornat els 1.800 euros.
"L'advocat insistia que aquesta empresa no estafa, que havien treballat en el meu cas però que em tornaven els diners perquè no volien problemes ni que es fiquessin els mitjans de comunicació pel mig", ha explicat l'Ami. Tot i això, es planteja ara presentar una denúncia contra l'empresa pel dany moral que li han causat tot aquest temps, perquè des que va donar els diners fins que li han retornat ha passat un any. "Han jugat amb mi, m'han fet plorar", ha explicat.
La PAH està recopilant informació per veure si poden presentar una demanda col·lectiva per actuar contra aquestes empreses. Mentrestant, demanen a qualsevol persona que estigui en un procediment d'execució hipotecària que recorri a les assemblees de la PAH per informar-se i que no cregui en solucions miraculoses per salvar la seva situació.
