L'alcalde i la secretària municipal s'enfrontaven a 2 anys de suspensió per a l'exercici de càrrec públic i a pagar les despeses processals. El detonant del cas va ser una denúncia que va presentar l'any 2009 el propietari dels terrenys on ara hi ha construït l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca on assegurava que el consistori havia certificat abans d'hora que disposava de la finca.
Segons l'acusació, ho van fer perquè sinó perdrien la subvenció de més de 320.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) tot i que sabien que el procediment d'expropiació forçosa encara no estava enllestit i, per tant, que els terrenys encara no eren propietat de l'ajuntament. El cas va arribar a judici el 14 de maig. La sentència, dictada per la magistrada Mercedes Alcázar, conclou que alcalde i secretària no van tenir intenció en cap moment de faltar a la veritat quan emetien el certificat.
En el judici, Coromina i Serra van argumentar que sabien perfectament que encara no havien aixecat l'acta de pagament i ocupació de la finca i, en conseqüència, que els terrenys encara no eren propietat de l'ajuntament. En el certificat, acreditaven que l'ajuntament "disposa en ferm dels terrenys i dels serveis, així com de les autoritzacions i concessions administratives necessàries per a l'inici i execució de l'obra, així com la seva posada en funcionament".
La magistrada considera que alcalde i secretària creien que estaven comunicant que estarien en disposició de tenir els terrenys, no que en fossin propietaris. La sentència conclou que els dos acusats van actuar sempre amb absoluta "transparència" en tot el procés perquè van mantenir informada la Generalitat en tot moment del procés d'expropiació forçosa i havia advertit que potser no complirien alguns terminis perquè el propietari no estava d'acord amb l'expropiació i havia recorregut al Jurat d'Expropiació.
Per això, conclou la sentència que l'Ajuntament de Castellfollit sempre va actuar "amb claredat" demanant pròrrogues en diverses ocasions al Departament de Governació fins que estigués resolt l'assumpte. La magistrada creu que hi ha un error d'interpretació en aquesta darrera certificació i no ànim de falsificar cap document. Com a molt, conclou la sentència, una "mera irregularitat administrativa".
Segons l'acusació, ho van fer perquè sinó perdrien la subvenció de més de 320.000 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) tot i que sabien que el procediment d'expropiació forçosa encara no estava enllestit i, per tant, que els terrenys encara no eren propietat de l'ajuntament. El cas va arribar a judici el 14 de maig. La sentència, dictada per la magistrada Mercedes Alcázar, conclou que alcalde i secretària no van tenir intenció en cap moment de faltar a la veritat quan emetien el certificat.
En el judici, Coromina i Serra van argumentar que sabien perfectament que encara no havien aixecat l'acta de pagament i ocupació de la finca i, en conseqüència, que els terrenys encara no eren propietat de l'ajuntament. En el certificat, acreditaven que l'ajuntament "disposa en ferm dels terrenys i dels serveis, així com de les autoritzacions i concessions administratives necessàries per a l'inici i execució de l'obra, així com la seva posada en funcionament".
La magistrada considera que alcalde i secretària creien que estaven comunicant que estarien en disposició de tenir els terrenys, no que en fossin propietaris. La sentència conclou que els dos acusats van actuar sempre amb absoluta "transparència" en tot el procés perquè van mantenir informada la Generalitat en tot moment del procés d'expropiació forçosa i havia advertit que potser no complirien alguns terminis perquè el propietari no estava d'acord amb l'expropiació i havia recorregut al Jurat d'Expropiació.
Per això, conclou la sentència que l'Ajuntament de Castellfollit sempre va actuar "amb claredat" demanant pròrrogues en diverses ocasions al Departament de Governació fins que estigués resolt l'assumpte. La magistrada creu que hi ha un error d'interpretació en aquesta darrera certificació i no ànim de falsificar cap document. Com a molt, conclou la sentència, una "mera irregularitat administrativa".
La sentència, que no és ferma i es pot recórrer, els absolt i declara d'ofici les despeses processals. En declaracions posteriors l'alcalde ha assegurat que té sentiments "contradictoris". D'una banda, assegura Coromina, se sent alleujat "perquè finalment han dit que no sóc un delinqüent" però, de l'altra, lamenta que problemes d'entesa amb un propietari hagin acabat derivant "en una guerra que no guanyarà ningú". "Jo voldria que els advocats s'asseguessin i es posessin d'acord, i que no haguéssim de destinar més recursos a això", ha explicat l'alcalde.
Una batalla, no la guerra
El judici per certificació falsa és només un dels episodis de la guerra judicial desencadenada entorn al nou ajuntament de Castellfollit de la Roca. Paral·lelament a quest cas, també hi ha en curs als jutjats d'instrucció d'Olot un altre procés obert contra l'alcalde i la secretària per un suposat delicte d'expropiació il·legal.
A més, el jutge del contenciós administratiu 1 de Girona va emetre fa dos mesos una interlocutòria ordenant que s'executi la sentència, ratificada pel TSJC, que declarava il·legal l'ajuntament per incomplir la normativa urbanística. El jutge donava un termini de 30 dies per enderrocar la part il·legal i imposava una multa personal a l'alcalde obligant-lo a pagar 50 euros de la seva butxaca per cada dia de retard. El lletrat de l'alcalde ha recorregut la decisió i demana al TSJC que declari nul·la la interlocutòria.
Una batalla, no la guerra
El judici per certificació falsa és només un dels episodis de la guerra judicial desencadenada entorn al nou ajuntament de Castellfollit de la Roca. Paral·lelament a quest cas, també hi ha en curs als jutjats d'instrucció d'Olot un altre procés obert contra l'alcalde i la secretària per un suposat delicte d'expropiació il·legal.
A més, el jutge del contenciós administratiu 1 de Girona va emetre fa dos mesos una interlocutòria ordenant que s'executi la sentència, ratificada pel TSJC, que declarava il·legal l'ajuntament per incomplir la normativa urbanística. El jutge donava un termini de 30 dies per enderrocar la part il·legal i imposava una multa personal a l'alcalde obligant-lo a pagar 50 euros de la seva butxaca per cada dia de retard. El lletrat de l'alcalde ha recorregut la decisió i demana al TSJC que declari nul·la la interlocutòria.
