L'informe econòmic, que pren el pols a les 100 empreses amb més facturació de les comarques gironines, arriba aquest any a la tercera edició. Deixant de banda les dades estrictament econòmiques -referides al 2010- l'estudi també aporta impressions més actuals, a partir d'enquestes i grups de discussió, on hi prenen part representants de les diferents firmes.
Els empresaris enquestats coincideixen a assegurar que el 2011 ha estat un any dur, que els ha obligat a iniciar un canvi de mentalitat estratègica. Sobretot, això passa -com asseguren- per centrar-se a reduir costos d'estructura (però mantenint la qualitat del producte) i fer un esforç per sortir portes enfora, apostant per l'exportació.
Per fer front als obstacles lligats amb la crisi econòmica, els empresaris també tenen clara una altra idea: si necessiten finançament, el millor és buscar-se el seu propi camí, en comptes d'esperar que s'obri l'aixeta del crèdit o que les administracions siguin receptives.
De fet, en aquest punt, l'informe 'Girona 100' recull opinions extremadament crítiques per part d'alguns enquestats. "La queixa que no arriba finançament a les empreses ja fa temps que l'hem sentit [...] jo, ja no hi compto amb els bancs", assegura un. O bé, en referència a l'administració, d'altres conclouen: "Estem molt desemparats, hem après a prescindir-ne".
"Molts enquestats coincideixen a dir que l'Administració dóna poc suport i que la burocràcia continua essent un deure pendent", assegura l'autora de l'informe i directora de la Càtedra d'Empresa Familiar de la UdG, Pilar Marquès. I hi afegeix: "Per això, més enllà de demanar als governs que els assegurin una bona xarxa d'infraestructures, les grans empreses gironines prefereixen basar-se en elles mateixes".
Per als empresaris, davant aquest panorama, la millor opció és canviar el model de negoci depenent del finançament extern cap a un altre basat en els recursos propis. I dins aquest camp s'hi troben opcions com ara reinvertir els beneficis, buscar aportacions per part dels socis o -fins i tot- apostar per l'entrada d'empreses de capital risc dins l'accionariat.
Fer els deures
A l'apartat estrictament econòmic, l'informe 'Girona 100' analitza els comptes anuals de les cent empreses amb major volum de facturació a la demarcació. Les dades que recull aquest estudi -corresponents al 2010, les darreres disponibles- permeten veure que, en conjunt, el grup va aconseguir incrementar aquell any la seva xifra de vendes en un 6,5% (passant 6.856 MEUR a 7.300).
De retruc, això també es va traduir en un augment significatiu dels beneficis (que, en el cas d'aquestes 100 empreses, es va enfilar fins a un 139%). Segons assegura el responsable de la consultoria KPMG a Girona, Manel Blanco, aquesta recuperació es deu al fet que, després de la primera estocada de la crisi, aquestes grans empreses van "fer els deures" i van aconseguir capejar la situació.
L'estudi també posa de relleu el paper que les empreses familiars tenen dins el teixit econòmic gironí. I és que, tot i que perden pes numèric dins el grup de les cent, les empreses familiars van assolir el 2010 un volum de facturació agregat de 5.999 MEUR (un 82% del total) i van aportar el 84% de l'ocupació (18.366 empleats).
D'altra banda, pel que fa a sectors, el 'Girona 100' constata com les càrnies són el grup d'empreses amb més volum de xifra de negoci (1.887 MEUR aquell 2010). A l'altra cara de la balança, però, s'hi troba el sector de la venda i reparació de vehicles a motor.
Per últim, l'informe també posa de relleu com les empreses incloses dins el 'Girona 100' van millorar els períodes de cobrament el 2010 (en concret, en quatre dies respecte el 2009).
Els empresaris enquestats coincideixen a assegurar que el 2011 ha estat un any dur, que els ha obligat a iniciar un canvi de mentalitat estratègica. Sobretot, això passa -com asseguren- per centrar-se a reduir costos d'estructura (però mantenint la qualitat del producte) i fer un esforç per sortir portes enfora, apostant per l'exportació.
Per fer front als obstacles lligats amb la crisi econòmica, els empresaris també tenen clara una altra idea: si necessiten finançament, el millor és buscar-se el seu propi camí, en comptes d'esperar que s'obri l'aixeta del crèdit o que les administracions siguin receptives.
De fet, en aquest punt, l'informe 'Girona 100' recull opinions extremadament crítiques per part d'alguns enquestats. "La queixa que no arriba finançament a les empreses ja fa temps que l'hem sentit [...] jo, ja no hi compto amb els bancs", assegura un. O bé, en referència a l'administració, d'altres conclouen: "Estem molt desemparats, hem après a prescindir-ne".
"Molts enquestats coincideixen a dir que l'Administració dóna poc suport i que la burocràcia continua essent un deure pendent", assegura l'autora de l'informe i directora de la Càtedra d'Empresa Familiar de la UdG, Pilar Marquès. I hi afegeix: "Per això, més enllà de demanar als governs que els assegurin una bona xarxa d'infraestructures, les grans empreses gironines prefereixen basar-se en elles mateixes".
Per als empresaris, davant aquest panorama, la millor opció és canviar el model de negoci depenent del finançament extern cap a un altre basat en els recursos propis. I dins aquest camp s'hi troben opcions com ara reinvertir els beneficis, buscar aportacions per part dels socis o -fins i tot- apostar per l'entrada d'empreses de capital risc dins l'accionariat.
Fer els deures
A l'apartat estrictament econòmic, l'informe 'Girona 100' analitza els comptes anuals de les cent empreses amb major volum de facturació a la demarcació. Les dades que recull aquest estudi -corresponents al 2010, les darreres disponibles- permeten veure que, en conjunt, el grup va aconseguir incrementar aquell any la seva xifra de vendes en un 6,5% (passant 6.856 MEUR a 7.300).
De retruc, això també es va traduir en un augment significatiu dels beneficis (que, en el cas d'aquestes 100 empreses, es va enfilar fins a un 139%). Segons assegura el responsable de la consultoria KPMG a Girona, Manel Blanco, aquesta recuperació es deu al fet que, després de la primera estocada de la crisi, aquestes grans empreses van "fer els deures" i van aconseguir capejar la situació.
L'estudi també posa de relleu el paper que les empreses familiars tenen dins el teixit econòmic gironí. I és que, tot i que perden pes numèric dins el grup de les cent, les empreses familiars van assolir el 2010 un volum de facturació agregat de 5.999 MEUR (un 82% del total) i van aportar el 84% de l'ocupació (18.366 empleats).
D'altra banda, pel que fa a sectors, el 'Girona 100' constata com les càrnies són el grup d'empreses amb més volum de xifra de negoci (1.887 MEUR aquell 2010). A l'altra cara de la balança, però, s'hi troba el sector de la venda i reparació de vehicles a motor.
Per últim, l'informe també posa de relleu com les empreses incloses dins el 'Girona 100' van millorar els períodes de cobrament el 2010 (en concret, en quatre dies respecte el 2009).
