Els Mossos d'Esquadra han desmantellat l'organització "més activa" -en paraules del cap de l'Àrea d'Investigació Criminal de Barcelona, l'inspector Ramon Grasa- de tot Catalunya. Estava formada "sobretot" per ciutadans d'origen marroquí, tot i que també n'hi havia algun procedent d'Algèria i algun d'espanyol.
Segons fonts properes al cas, els marroquins procedien de dues zones diferents del país africà. N'hi havia alguns de la zona berber de les rodalies de Melilla i uns altres de la zona àrab més propera a Tetuan.
S'estructuraven en tres subgrups diferents per repartir-se tres zones diferents de l'AP-7, AP-2 i A-2: un al Gironès, La Selva i l'Alt i el Baix Empordà; el segon al Vallès Oriental, Occidental i Baix Llobregat; el tercer a l'Anoia, Osona i les proximitats de la ciutat de Lleida.
Els tres estaven dirigits per quatre líders, tots ells ja en presó preventiva. La resta de detinguts, una vintena, van passar a disposició judicial i ara es troben en llibertat en espera de ser jutjats. La policia els atribueix delictes de robatori amb força, amb violència, receptació i pertinença a grup criminal.
Funcionaven d'una manera molt coordinada i amb les seves tasques ben repartides. Primer robaven una furgoneta que feien servir per traslladar els objectes que pretenien robar. Després s'apropaven a les àrees de descans de les autopistes i escollien la seva víctima.
Un cop localitzada informaven a un dels caps per demanar permís per actuar. Quan el rebien s'acostaven sigil·losament al remolc del camió i tallaven la lona (per això reben en l'argot policial el sobrenom de 'teloners') o forçaven el pany. Els vigilants estaven atents per alertar si el conductor es despertava o s'apropava algú, els 'bracers' descarregaven la mercaderia, els conductors s'esperaven dins la furgoneta prèviament robada.
El material robat, entre el qual hi havia gènere tan divers com bicicletes, aparells electrònics o ampolles de whisky, el venien a tres receptadors diferents. Un d'ells formava part de la banda. Aquest, segons ha pogut saber l'ACN, havia aconseguit una posició de cert poder a Sant Adrià del Besòs i mantenia relació amb la comunitat gitana, a la qual venia part del material sostret.
Per desarticular el grup els Mossos van fer entrades a set domicilis de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. També en molts trasters de lloguer, a on els delinqüents guardaven la mercaderia sostreta.
Segons fonts properes al cas, els marroquins procedien de dues zones diferents del país africà. N'hi havia alguns de la zona berber de les rodalies de Melilla i uns altres de la zona àrab més propera a Tetuan.
S'estructuraven en tres subgrups diferents per repartir-se tres zones diferents de l'AP-7, AP-2 i A-2: un al Gironès, La Selva i l'Alt i el Baix Empordà; el segon al Vallès Oriental, Occidental i Baix Llobregat; el tercer a l'Anoia, Osona i les proximitats de la ciutat de Lleida.
Els tres estaven dirigits per quatre líders, tots ells ja en presó preventiva. La resta de detinguts, una vintena, van passar a disposició judicial i ara es troben en llibertat en espera de ser jutjats. La policia els atribueix delictes de robatori amb força, amb violència, receptació i pertinença a grup criminal.
Funcionaven d'una manera molt coordinada i amb les seves tasques ben repartides. Primer robaven una furgoneta que feien servir per traslladar els objectes que pretenien robar. Després s'apropaven a les àrees de descans de les autopistes i escollien la seva víctima.
Un cop localitzada informaven a un dels caps per demanar permís per actuar. Quan el rebien s'acostaven sigil·losament al remolc del camió i tallaven la lona (per això reben en l'argot policial el sobrenom de 'teloners') o forçaven el pany. Els vigilants estaven atents per alertar si el conductor es despertava o s'apropava algú, els 'bracers' descarregaven la mercaderia, els conductors s'esperaven dins la furgoneta prèviament robada.
El material robat, entre el qual hi havia gènere tan divers com bicicletes, aparells electrònics o ampolles de whisky, el venien a tres receptadors diferents. Un d'ells formava part de la banda. Aquest, segons ha pogut saber l'ACN, havia aconseguit una posició de cert poder a Sant Adrià del Besòs i mantenia relació amb la comunitat gitana, a la qual venia part del material sostret.
Per desarticular el grup els Mossos van fer entrades a set domicilis de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. També en molts trasters de lloguer, a on els delinqüents guardaven la mercaderia sostreta.
