'La Crucifixió o el Cinquè dolor de la Verge Maria al peu de la Creu' era la darrera de les teles que quedaven per restaurar de les sis que integren el gran conjunt pictòric de l'església gironina. Com la resta del conjunt, l'obra presentava un ennegriment generalitzat de la capa pictòrica, a causa del sutge que s'hi acumulava.
Els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles han analitzat la tela al laboratori per veure'n la degradació. Les anàlisis han demostrat que 'La Crucifixió' va patir altes temperatures (durant la Guerra Civil, es van fer fogueres a l'interior del temple). Això va fer que la carbonització afectes el vernís, la policromia i -lleugerament- la capa de preparació.
A més, el suport de la tela també tenia diversos forats i estrips, i els insectes s'havien menjat part del bastidor. Ara, els tècnics han retornat la llum a la tela. La neteja ha eliminat el sutge i s'ha substituït el vernís envellit que recobria la tela per un de nou. A més, també s'han restaurat les zones on hi havia estrips i s'ha substituït l'antic bastiment de fusta per un de nou, que també combina l'alumini.
Ara que la restauració ha permès llegir amb claredat la iconografia de l'obra, els tècnics del centre de Valldoreix han posat damunt la taula una nova possibilitat: que l'enfosquiment de l'obra no es degués tant a la brutícia que acumulava sinó a la intenció de l'autor de recrear un ambient de penombra (amb efectes pictòrics de clarobscur).
La tela (de 4,6 metres d'amplada per 3,6 d'alçada) retornarà demà al seu emplaçament original. Amb l'arribada de 'La Crucifixió' a l'església dels Dolors es completa la restauració d'aquest gran conjunt pictòric sobre tela de temàtica religiosa, un dels de més envergadura de Catalunya. La peça que ara s'ha restaurat és la cinquena de les sis que integren el conjunt, d'estil neoclàssic i pintat a cavall dels segles XVII i XIX.
Canvi d'autoria
El 8 de març del 1732, la congregació dels Dolors de Girona va decidir erigir una església al costat de que hi havia aleshores al convent de la Mercè. El nou temple es va beneir onze anys després, tot i que les obres per acabar-lo van continuar fins a finals del segle XVIII.
Després de la Guerra de la Independència, el retaule primigeni -que datava del 1760- es va haver de refer seguint un disseny nou, que es estudiosos Josep Grahit (primer) i Ramon Grabulosa (més endavant) van atribuir al pintor i director de l'escola de dibuix d'Olot Joan Carles Panyó i Figaró.
Tot i que no n'estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li van atorgar també la paternitat de les sis grans pintures a l'oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria. Tot i això, però, la restauració del conjunt al centre de Valldoreix ha permès atibuir-ne l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer, fins fa ben poc un autèntic desconegut.
Aquesta és la tesi que defensa l'historiador de l'art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya.
Els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles han analitzat la tela al laboratori per veure'n la degradació. Les anàlisis han demostrat que 'La Crucifixió' va patir altes temperatures (durant la Guerra Civil, es van fer fogueres a l'interior del temple). Això va fer que la carbonització afectes el vernís, la policromia i -lleugerament- la capa de preparació.
A més, el suport de la tela també tenia diversos forats i estrips, i els insectes s'havien menjat part del bastidor. Ara, els tècnics han retornat la llum a la tela. La neteja ha eliminat el sutge i s'ha substituït el vernís envellit que recobria la tela per un de nou. A més, també s'han restaurat les zones on hi havia estrips i s'ha substituït l'antic bastiment de fusta per un de nou, que també combina l'alumini.
Ara que la restauració ha permès llegir amb claredat la iconografia de l'obra, els tècnics del centre de Valldoreix han posat damunt la taula una nova possibilitat: que l'enfosquiment de l'obra no es degués tant a la brutícia que acumulava sinó a la intenció de l'autor de recrear un ambient de penombra (amb efectes pictòrics de clarobscur).
La tela (de 4,6 metres d'amplada per 3,6 d'alçada) retornarà demà al seu emplaçament original. Amb l'arribada de 'La Crucifixió' a l'església dels Dolors es completa la restauració d'aquest gran conjunt pictòric sobre tela de temàtica religiosa, un dels de més envergadura de Catalunya. La peça que ara s'ha restaurat és la cinquena de les sis que integren el conjunt, d'estil neoclàssic i pintat a cavall dels segles XVII i XIX.
Canvi d'autoria
El 8 de març del 1732, la congregació dels Dolors de Girona va decidir erigir una església al costat de que hi havia aleshores al convent de la Mercè. El nou temple es va beneir onze anys després, tot i que les obres per acabar-lo van continuar fins a finals del segle XVIII.
Després de la Guerra de la Independència, el retaule primigeni -que datava del 1760- es va haver de refer seguint un disseny nou, que es estudiosos Josep Grahit (primer) i Ramon Grabulosa (més endavant) van atribuir al pintor i director de l'escola de dibuix d'Olot Joan Carles Panyó i Figaró.
Tot i que no n'estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li van atorgar també la paternitat de les sis grans pintures a l'oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria. Tot i això, però, la restauració del conjunt al centre de Valldoreix ha permès atibuir-ne l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer, fins fa ben poc un autèntic desconegut.
Aquesta és la tesi que defensa l'historiador de l'art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya.
