L'Ofercat és un estudi realitzat per la Direcció General de Política Lingüística en 20 ciutats catalanes i que ha consistit en analitzar l'oferta en llengua catalana en els sectors de l'Administració, l'economia, la societat, l'oci, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la sanitat, per mitjà de l'observació i la recollida de dades.
D'aquesta manera, l'estudi ha permès classificar les ciutats estudiades en tres grups, les que ofereixen uns índexs als (amb nivells superiors a 70), que són: Olot, la Seu d'Urgell, Tremp, Manresa, Figueres, Salt, Girona, Tortosa Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis (entre 60 i 70 punts), que són: Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona, i les que ofereixen índex més baixos i, tot i això, són superiors a 50, que són: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, i Santa Coloma de Gramanet.
És en aquestes darreres poblacions on, a diferència del que passa a les que tenen alts índexs d'ús del català, durant els anys que ha durat l'estudi s'ha registrat un increment més significatiu. Agafant com a exemple Santa Coloma de Gramanet, l'any 2003 només retolaven en català el 37% dels comerços per un 55% l'any 2010. I pel que fa a l'ús del català com a llengua d'identificació va créixer en aquest període un 7%.
De fet, l'estudi conclou que en general totes les ciutats estudiades han incrementat una millora en l'ús del català a comerços i administracions. L'excepció la protagonitzen dues poblacions gironines com són Salt i Lloret. La primera ha patit un lleu retrocés del català degut a la important comunitat d'immigrants que té, i la segona, Lloret, perquè registra canvis molt significatius entre la temporada turística, quan l'ús del català baixa, i la resta de l'any quan està en els màxims índexs.
Per sectors, on més normalitzat està l'ús del català és en els àmbits vinculats als sectors públics com l'Administració, la sanitat i l'ensenyament; mentre que en d'altres com els del comerç i l'oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d'acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis. Finalment, el sector dels mitjans de comunicació té els índexs més baixos i homogenis, fet que és marcat per l'oferta dels mitjans generalistes.
Pel que fa a les administracions públiques en concret, la Generalitat i l'Administració local tenen el valors més alts en oferta en català, mentre que l'Administració de l'Estat presenta els índexs més baixos. L'administració de justícia es troba en una posició intermèdia.
Pel que fa als factors analitzats, en la majoria dels casos la retolació identificativa o rètol principal té uns índexs superiors als de la retolació informativa que inclou altres rètols de l'establiment. També que la llengua d'adequació oral o llengua de resposta a un interlocutor que s'adreça en català és sempre més alta que la llengua d'identificació oral o llengua oral amb que s'inicia una conversa.
Aquest darrer aspecte implica que l'ús oral del català podria ser superior al que és en la pràctica diària actual si es parlés en català als interlocutors que l'entenguin, sigui quina sigui la seva llengua d'ús.
D'aquesta manera, l'estudi ha permès classificar les ciutats estudiades en tres grups, les que ofereixen uns índexs als (amb nivells superiors a 70), que són: Olot, la Seu d'Urgell, Tremp, Manresa, Figueres, Salt, Girona, Tortosa Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis (entre 60 i 70 punts), que són: Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona, i les que ofereixen índex més baixos i, tot i això, són superiors a 50, que són: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, i Santa Coloma de Gramanet.
És en aquestes darreres poblacions on, a diferència del que passa a les que tenen alts índexs d'ús del català, durant els anys que ha durat l'estudi s'ha registrat un increment més significatiu. Agafant com a exemple Santa Coloma de Gramanet, l'any 2003 només retolaven en català el 37% dels comerços per un 55% l'any 2010. I pel que fa a l'ús del català com a llengua d'identificació va créixer en aquest període un 7%.
De fet, l'estudi conclou que en general totes les ciutats estudiades han incrementat una millora en l'ús del català a comerços i administracions. L'excepció la protagonitzen dues poblacions gironines com són Salt i Lloret. La primera ha patit un lleu retrocés del català degut a la important comunitat d'immigrants que té, i la segona, Lloret, perquè registra canvis molt significatius entre la temporada turística, quan l'ús del català baixa, i la resta de l'any quan està en els màxims índexs.
Per sectors, on més normalitzat està l'ús del català és en els àmbits vinculats als sectors públics com l'Administració, la sanitat i l'ensenyament; mentre que en d'altres com els del comerç i l'oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d'acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis. Finalment, el sector dels mitjans de comunicació té els índexs més baixos i homogenis, fet que és marcat per l'oferta dels mitjans generalistes.
Pel que fa a les administracions públiques en concret, la Generalitat i l'Administració local tenen el valors més alts en oferta en català, mentre que l'Administració de l'Estat presenta els índexs més baixos. L'administració de justícia es troba en una posició intermèdia.
Pel que fa als factors analitzats, en la majoria dels casos la retolació identificativa o rètol principal té uns índexs superiors als de la retolació informativa que inclou altres rètols de l'establiment. També que la llengua d'adequació oral o llengua de resposta a un interlocutor que s'adreça en català és sempre més alta que la llengua d'identificació oral o llengua oral amb que s'inicia una conversa.
Aquest darrer aspecte implica que l'ús oral del català podria ser superior al que és en la pràctica diària actual si es parlés en català als interlocutors que l'entenguin, sigui quina sigui la seva llengua d'ús.
