El 'punt de trobada' d'Eduardo Chillida amb els materials, a la Fontana d'Or de Girona

Ferro, alabastre, paper o terra. De la foscor als ocres passant per les famoses gravitacions de Chillida i el viatge als orígens de la terra. El fill de l'artista donostiarra, Ignacio Chillida, ha explicat que l'exposició que es podrà veure fins el 25 d'abril a Girona evita la vistositat, les associacions dispars d'idees per centrar-se en l'homogeneïtat, l'equilibri i, en definitiva, la genialitat d'Eduardo Chillida. 'Ell sempre deia que l'important és podar, no afegir coses', ha rememorat el seu fill.

Ignacio Chillida ha explicat que, per a ell, l'obra d'Eduardo Chillida només té sentit si es defuig d'aquesta sobrecàrrega i es valora des de la simplicitat. Un altre mite que Ignacio Chillida ha volgut trencar: la simplicitat no vol dir que l'escultor no fos conceptual. 'El concepte l'obsessionava des del principi fins al final', ha explicat Ignacio Chillida, però afirma que era un artista conceptual 'a la seva manera'. 'Ell ho anomenava aromes, era el que el material li transmetia', recorda el fill.

Noranta peces que fan un repàs a les obres de Chillida des del 1959 fins al 2000. 'No és una antologia', ha afirmat Ignacio Chillida, és una mirada a l'evolució de les obres de l'escultor i a la seva especial relació amb els materials. No hi tenia batalles titàniques, no el bastonejava ni el colpejava més del precís. 'Hi tenia un diàleg, el tractava amb un profund respecte i cadascun tirava pel seu costat fins que arribaven a punt de trobada', ha afirmat Ignacio Chillida.

A banda de Ignacio Chillida, el comissari de l'exposició també ha estat Julio Niebla. Niebla ha volgut posar èmfasi en que la mostra que arriba a Girona inclou quaranta peces més de les que tenia en la seva estrena a l'estat espanyol. 'És més completa i una mica millor, tot i que amb les obres de Chillida és impossible fer alguna cosa dolenta', ha opinat Niebla.

Julio Niebla ha explicat que el fet d'agrupar les peces per materials i estructurar-les cronològicament també serveix perquè el públic pugui apreciar l'evolució i la complexitat dins la senzillesa del 'millor escultor del segle XX, Eduardo Chillida'.