Cau un 65% en tres anys el número de desnonaments iniciats d'habitatges socials de lloguer

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya atribueix el descens a un major control de la morositat i a la voluntat de trobar alternatives

La xifra de procediments iniciats per desnonar pisos de lloguer social a la demarcació de Girona ha anat disminuint any rere anys des del 2009, passant de 43 aquell any als 55 del 2010, i als 15 l'any passat. Aquest descens està en consonància amb les xifres de tot Catalunya, on el 2009 es van posar en marxa 180 expedients per manca de pagament; el 2010, 201, i l'any passat, 127.

Un dels motius del descens és la política "molt restrictiva" que està aplicant l'AHC, segons explica el seu director, Jaume Fornt, que argumenta que si es fa efectiu un desnonament l'administració ha d'atendre igualment els afectats per altres vies. Per això que Fornt subratlla que s'estudien els casos "amb lupa" i per tant quan s'inicia un expedient és perquè, un cop consultats els serveis socials, "hi ha circumstàncies que fan pensar que veritablement aquella família pot pagar". En aquests casos actuen amb "contundència" perquè "no es pot ocupar un habitatge públic", manifesta el director de l'AHC. En una situació de dificultat econòmica "justificada i acreditada", però, s'intenta buscar solucions alternatives ja que "som l'administració pública i no ens toca empitjorar les situacions socials".

Fornt observa com a una altra possible causa del descens el fet que entre el 2009 i el 2010 es va fer una actuació "per destriar el gra de la palla" ja que hi havia un número considerable d'inquilins que no pagaven. "Ara no és així perquè els casos de morositat estan molt controlats", assegura el director de l'AHC.

D'altra banda, Fornt explica que s'ha establert un pla de xoc per tal que cap pis de lloguer social estigui buit, sinó que es pugui donar una sortida a tots els habitatges.

434 habitatges per 1.554 sol·licituds

Actualment s'ofereixen a la demarcació de Girona 434 habitatges de lloguer social i hi ha 1.554 sol·licituds per accedir-hi. La comarca que encapçala el rànquing de peticions és l'Alt Empordà, amb 517 i 121 pisos oferts. La segueixen la Selva (329 sol·licituds per 91 habitatges); el Baix Empordà (290 demandes per 93 pisos), i el Gironès (149 peticions per 34 habitatges).

A les comarques gironines el preu de mitjana dels lloguers socials se situa al voltant dels 200 euros -s'intenta que els arrendaments siguin un 40% més barats que els del mercat. Per accedir a aquests lloguers s'han de complir requisits com no tenir cap habitatge en propietat o no superar uns ingressos màxims, que varien en funció del número de membres de la família, per exemple.

A la vora d'un any per materialitzar un desnonament

Quan l'administració detecta un impagament del lloguer manté contacte telefònic amb els inquilins durant uns tres mesos per buscar una solució. La majoria de casos es resolen durant aquest període, tot i que alguns el sobrepassen. Aleshores ja comencen les converses amb la família i els serveis socials amb l'objectiu que quan s'acumulin set rebuts impagats ja s'hagi optat per alguna solució alternativa com ajornar el deute o fins i tot canviar la família d'habitatge per ubicar-la en un de més barat, o bé si, per contra, es decideix iniciar un procediment per desnonament. Amb la normativa estatal d'arrendaments urbans el desnonament es pot materialitzar passats al voltant d'uns 4 mesos des que es posa en marxa l'expedient. Fornt assegura, però, que aproximadament la meitat dels expedients iniciats acaben en acord i no pas en desallotjament.

En alguns casos els inquilins deixen de pagar i marxen de l'habitatge sense avisar. Aleshores també s'inicia el mateix procés de desnonament, que no suposa però cap desallotjament ja que el pis ja està buit.

"Les administracions apliquen solucions d'una època passada"

Per la seva banda, la portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, considera que no tothom pot fer front a un lloguer d'uns 300 o 400 euros. "La situació social ha canviat com de la nit al dia", i "les administracions apliquen solucions d'una època passada", argumenta Afuera.

La portaveu de la PAH a Girona explica que en no poder fer front a un lloguer les famílies "s'estan plantejant l'ocupació perquè no tenen lloc on anar". Afegeix que "no s'hauria de permetre legalment" que hi hagi pisos buits, i subratlla que també cal "pressionar les entitats bancàries perquè tots els habitatges surtin a lloguer social".