El municipi de Blanes (Selva) és un dels tres pobles de Catalunya que contracta de forma directa el servei de socorrisme, en comptes de subcontractar una empresa perquè el gestioni. Per aquest motiu, el consistori ha demanat al govern espanyol que marqui quins protocols hauran de seguir els socorristes "de forma urgent". La temporada de bany podria començar a finals de juny i això obliga a reactivar tota la contractació per garantir que es compleixin amb els serveis corresponents.
De fet, l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, ha destacat que ja han activat "tots els tràmits administratius" per contractar els 25 socorristes que anualment té el municipi de la Costa Brava. L'alcalde ha avançat que aquest any han "adaptat" la contractació a la situació i ja han contactat amb els professionals que hi havia en plantilla l'any passat per demanar-los si podien repetir. Àngel Canosa ha garantit que aquest estiu, quan comenci la fase tres del pla de desconfinament hi haurà "el personal suficient" per garantir el servei de platja.
El problema recau ara en com s'haurà de fer aquest servei. Des de Protecció Civil de Blanes han lamentat que no tenen cap instrucció de com caldrà actuar i es plantegen "seriosos dubtes" de quin equipament necessitaran els socorristes. Així ho ha detallat el cap del cos municipal, Josep Lluís Puoy, qui ha recordat que la majoria d'accions que han de fer els vigilants comporten un "contacte directe" amb la gent.
Puoy ha detallat que quan una persona s'ofega a l'aigua, els socorristes li han de fer el boca a boca i practicar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP). Aquestes actuacions comporten un risc en el contagi del virus pel contacte que impliquen. En aquesta línia, els socorristes també ajuden a banyar-se a les persones amb mobilitat reduïda i persones amb diversos tipus de discapacitat. Caldrà veure com s'hauran de fer aquestes actuacions per garantir la seguretat dels banyistes i dels treballadors.
Més enllà d'això, Puoy ha afirmat que preveuen que els treballadors vagin sempre amb guants i mascaretes i en totes les actuacions que facin hauran de donar una mascareta als usuaris, també. De tota manera, falta que l'Estat doni les directrius principals per a l'atenció a les platges per poder fer la formació corresponent.
El contracte pendent, a Palamós
A Palamós (Baix Empordà), l'Ajuntament està a l'expectativa abans de tirar endavant el nou contracte de socorrisme i vigilància de platges. Sobretot, perquè la desescalada del confinament i les restriccions per la covid-19 poden escurçar temporada.
Inicialment, Palamós va treure a concurs el contracte de socorrisme a les platges aquest febrer passat. S'estenia a tot l'estiu i va sortir a licitació per 177.000 euros. Però el concurs va quedar desert i quan l'Ajuntament es disposava a licitar-lo de nou, va arribar la crisi sanitària. Per això, ara el consistori ha decidit esperar-se i emmotllar-lo a la situació que vingui.
També al Baix Empordà, Platja d'Aro sí que té contracte adjudicat. I de fet, des de fa temps. Perquè l'empresa que fa el socorrisme i la vigilància de platges, ProActiva Serveis Aquàtics, el va guanyar ara fa quatre anys (i aquest 2020 es complia la darrera pròrroga).
Inicialment, la vigilància començava el 6 de juny i s'estenia fins al 27 de setembre. En funció de la setmana, i a mesura s'acostés el gruix de l'estiu, s'havia previst que el servei el prestessin entre 11 i 24 socorristes. Durant juny i setembre, s'estarien físicament vuit hores a la platja (de deu del matí a sis de la tarda). I al juliol i agost, la jornada s'incrementaria una hora més (fins a les set del vespre).
L'estat d'alarma per la covid-19, el confinament i la incertesa sobre quan es podrà reprendre la 'nova normalitat', però, ho han deixat tot en suspens. A més, poder anar a la platja no es preveu que sigui possible com a mínim fins al 8 de juny (perquè s'inclou dins la fase tres del pla de la Moncloa). Per això, l'Ajuntament de Platja d'Aro, de moment, resta a l'espera.
