La crisi afecta les comparses dels Carnestoltes arreu de Catalunya

A Palamós moltes comparses han posat 'fil a l'agulla' i s'han dissenyat les disfresses per estalviar diners

La crisi ha obligat algunes comparses, com ara les gironines, a ajustar pressupostos i a optar per la confecció manual de vestits i disfresses. No obstant això, un passeig per les botigues especialitzades de Barcelona certificava aquest dijous que són molts els que no volen renunciar a engalanar-se com cal per Carnestoltes.

En aquest sentit, un responsable de la botiga 'Atuendo', especialitzada en lloguer de disfresses i complements, ha explicat en declaracions a l'ACN que 'si bé alguna gent opta més pels complements', el lloguer està prenent força per davant de la compra, 'ja que a la llarga s'adonen que són productes de qualitat que, d'altra banda, després no volen guardar a l'armari'. Efectivament, els vestits i complements en modalitat de lloguer són confeccionats en un taller propi d'aquest establiment, mentre que els de compra són, habitualment, d'importació i també de menor qualitat.

A 'Menkes', una de les grans botigues del sector a la capital catalana, l'activitat a primera hora de la tarda era frenètica. Un maniquí caracteritzat com el difunt Michael Jackson denota la popularitat del personatge i, com corroboren des de l'establiment, la tirada d'aquesta disfressa entre grans i petits.

En aquest establiment expliquen que se'ls ha exhaurit el vestuari de Jackson, personatge que competeix en popularitat amb 'Hanna Montana', quant a disfresses infantils per a nenes. Enmig del vaivé de gent pels passadissos de la botiga, una clienta ha explicat que el seu pressupost ronda els 30 euros, i que en tot cas 'completarà la disfressa amb complements o aportacions pròpies'.

Fil a l'agulla a Palamós

Com s'ha dit, la crisi econòmica ha obligat les comparses i colles de carnaval a ajustar pressupostos. Moltes han optat per cosir-se elles mateixes els vestits i anar només a la modista per aquells treballs, com tallar les teles i fer els patrons, que són més complicats.

L'Anna fa deu anys que elabora els vestits per a cinc comparses de Palamós (Baix Empordà), una de les localitats de la Costa Brava on el carnaval es viu de valent. 'Amb la crisi hem notat que les colles escullen dissenys més senzills i teles més barates i que intenten també cosir més a casa', explica l'Anna mentre acaba els retocs als últims vestits a poques hores de la rua del dissabte.

Normalment, les colles es dissenyen les seves pròpies disfresses, compren la tela i la resta els hi fa la modista. Aquest any però, segons relata l'Anna, van a la modista només puntualment i, fins i tot, paguen a terminis la mà d'obra. No obstant la crisi, Palamós està preparada per rebre el carnaval aliena al difícil context econòmic. 'El carnaval s'ha de celebrar igual, i amb la crisi la gent encara té més ganes de passar-s'ho bé', ha assegurat l'Anna, que porta tres mesos cosint disfresses.

Sitges, un cas a part

Pel que fa a Sitges, la capital indiscutible del carnaval, no ha de sorprendre el fet que el pressupost municipal per a comparses no hagi disminuït en relació als últims anys. El president del Carnaval de Sitges, David Garcia, ha assegurat a l'ACN que 'en temps de crisi el carnaval és necessari per evadir-se i per desconnectar'. Potser per això, l'Ajuntament ha mantingut els 200.000 euros destinats a la festivitat.

Les dues comparses principals d'aquest municipi s'anomenen 'Gauche Divine' i 'Maracuià'. L'una, la portadora del Carnestoltes, ha rebut la mateixa subvenció que en d'altres anys -45.000 euros-, però ha tingut dificultats per trobar espònsors externs. Per compensar aquesta mancança, el membre de la directiva de la comparsa Xavier Roig ha explicat que han recorregut a 'l'esponsorització no econòmica sinó en espècies'. És a dir, per exemple, encarregant el maquillatge a l'empresa que en d'altres ocasions s'havia limitat a anunciar-se a la carrossa.

Mar Solà, coordinadora de la comparsa Maracuià, que és la que duu la Reina, ha explicat que han rebut 4.000 euros més que en l'anterior edició, en un intent municipal per equilibrar les subvencions d'unes i altres iniciatives. En aquesta comparsa femenina, però, cada participant aporta 300 euros per poder ser-hi. Amb tot, Solà destaca que 'la crisi ha fet augmentar l'activitat social del col·lectiu', ja que s'han vist abocats a fer un espectacle estival i també una loteria, ambdues activitats per obtenir fonts.