Adolfo Martínez va comprar el bar l'any 1993 i el va convertir en un bar musical, tot i que tenia llicència de cafè bar de tercera categoria. A partir de llavors, els veïns es van començar a queixar i a alertar a la Policia Local de la població perquè tenien la música massa alta i la sentien des de casa. 'L'acusat era plenament conscient que, amb aquests sorolls, posava en perill la integritat física i psíquica' dels veïns, sosté l'acusació pública. La policia va fer sonometries des del domicili de Jaume Pujol i totes van donar resultats positius.
L'última prova va ser el 23 de juliol de l'any 2000 i el resultat també va ser que el propietari del bar tenia la música per sobre del permès. No va ser fins quatre anys més tard, el 12 de juliol del 2004, que Jaume Pujol va interposar la querella. Per aquest motiu, tant el fiscal com la defensa consideren que el delicte ha prescrit i que, per tant, no es pot jutjar ni condemnar l'acusat.
'Si no hi ha més denúncies és perquè ja no hi viu ningú', ha assegurat el veí i advocat Jaume Pujol que no descarta recórrer la decisió al Tribunal Suprem. Pujol ha afirmat que aquest situació l'ha patida la seva família durant molts anys fins al punt que van decidir abandonar el pis i anar a viure a un altre lloc. 'Com que el que no volem per nosaltres no ho volem per a ningú, no l'hem venut ni llogat, està buit', ha exposat el veí.
Tot i això, l'Audiència de Girona considera que el delicte ha prescrit i ha absolt de viva veu Adolfo Martínez.
L'última prova va ser el 23 de juliol de l'any 2000 i el resultat també va ser que el propietari del bar tenia la música per sobre del permès. No va ser fins quatre anys més tard, el 12 de juliol del 2004, que Jaume Pujol va interposar la querella. Per aquest motiu, tant el fiscal com la defensa consideren que el delicte ha prescrit i que, per tant, no es pot jutjar ni condemnar l'acusat.
'Si no hi ha més denúncies és perquè ja no hi viu ningú', ha assegurat el veí i advocat Jaume Pujol que no descarta recórrer la decisió al Tribunal Suprem. Pujol ha afirmat que aquest situació l'ha patida la seva família durant molts anys fins al punt que van decidir abandonar el pis i anar a viure a un altre lloc. 'Com que el que no volem per nosaltres no ho volem per a ningú, no l'hem venut ni llogat, està buit', ha exposat el veí.
Tot i això, l'Audiència de Girona considera que el delicte ha prescrit i ha absolt de viva veu Adolfo Martínez.
