La resolució del Ministeri d'Indústria autoritza Red Eléctrica a aixecar la MAT aèria entre Bescanó i Santa Llogaia. Aquest és el tram dels 400 kV a les comarques gironines que té la tramitació més endarrerida.
A les comarques gironines, la MAT hi arriba des d'Osona creuant les Guilleries. Fins a Bescanó, els 400 kV ja han entrat en servei. Red Eléctrica va posar en tensió aquest tram de la línia a finals de juliol de l'any passat, coincidint amb la inauguració de la subestació que la companyia ha aixecat en aquest municipi gironí.
A partir de Bescanó i fins a Santa Llogaia, encara no hi ha cap de les torres aixecada. El Ministeri d'Indústria, però, ha completat aquesta setmana un nou tràmit per tirar endavant l'obra. I és que l'Estat, mitjançant el BOE, ha autoritzat Red Eléctrica a aixecar la MAT aèria en tot aquest tram, previ al de la interconnexió.
Més de 40 quilòmetres
Segons recull la resolució, aquest tram dels 400 kV té una longitud de 41,66 quilòmetres i creua tretze municipis del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. En concret, es tracta de Bescanó, Sant Gregori, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Camallera, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Àlguema.
A l'hora de donar el vistiplau a la línia aèria, el Ministeri d'Indústria analitza tant l'avantprojecte de traçat com l'estudi d'impacte ambiental, i totes les al·legacions que s'hi van presentar. Precisament, la resolució recull com diversos ajuntaments (com ara Palol de Revardit, Cervià de Ter, Bàscara o Borrassà) van reclamar explícitament que la MAT se soterrés.
En el cas de Bescanó, fins i tot, el consistori va anar més enllà. I és que l'Ajuntament, com recull el Ministeri, va mostrar l'oposició frontal al projecte "ja que consideraven que l'alternativa zero, és a dir, evitar la construcció de la línia, és la millor opció".
La resolució que publica el BOE, i que autoritza la MAT aèria, tanca doncs les aspiracions dels alcaldes afectats, que reclamaven que els 400 kV passessin per sota terra.
Tot i rebutjar la MAT soterrada, però, Red Eléctrica sí que ha variat diversos punts previstos al traçat descrit a l'avantprojecte. En aquest sentit, la companyia ha inclòs set variants a la línia, amb l'objectiu d'allunyar-la d'habitatges aïllats en pobles com Canet d'Adri, Sant Gregori o Garrigàs.
Després d'aquesta autorització, la companyia ha de treure ara el projecte final a exposició pública. Un tràmit que Red Eléctrica preveu portar a terme aquesta mateixa primavera. A més de concretar el traçat definitiu sobre plànol, el projecte també inclourà la compactació amb les torres de la MAT de les línies de 220 kV Bescanó-Juià i de 132 kV Juià-Figueres en aquest tram del traçat.
Enllaç amb la interconnexió
El tram de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema és el darrer abans del de la interconnexió. A partir de la subestació de Santa Llogaia, la MAT anirà soterrada i creuarà els Pirineus mitjançant un túnel.
Precisament, la tuneladora 'Albera' ja ha començat a perforar la muntanya aquest passat febrer. D'altra banda, Red Eléctrica també preveu començar en breu les obres de la rasa per on els 400 kV arribaran fins a la Jonquera.
A les comarques gironines, la MAT hi arriba des d'Osona creuant les Guilleries. Fins a Bescanó, els 400 kV ja han entrat en servei. Red Eléctrica va posar en tensió aquest tram de la línia a finals de juliol de l'any passat, coincidint amb la inauguració de la subestació que la companyia ha aixecat en aquest municipi gironí.
A partir de Bescanó i fins a Santa Llogaia, encara no hi ha cap de les torres aixecada. El Ministeri d'Indústria, però, ha completat aquesta setmana un nou tràmit per tirar endavant l'obra. I és que l'Estat, mitjançant el BOE, ha autoritzat Red Eléctrica a aixecar la MAT aèria en tot aquest tram, previ al de la interconnexió.
Més de 40 quilòmetres
Segons recull la resolució, aquest tram dels 400 kV té una longitud de 41,66 quilòmetres i creua tretze municipis del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. En concret, es tracta de Bescanó, Sant Gregori, Canet d'Adri, Palol de Revardit, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Viladasens, Bàscara, Camallera, Garrigàs, Borrassà i Santa Llogaia d'Àlguema.
A l'hora de donar el vistiplau a la línia aèria, el Ministeri d'Indústria analitza tant l'avantprojecte de traçat com l'estudi d'impacte ambiental, i totes les al·legacions que s'hi van presentar. Precisament, la resolució recull com diversos ajuntaments (com ara Palol de Revardit, Cervià de Ter, Bàscara o Borrassà) van reclamar explícitament que la MAT se soterrés.
En el cas de Bescanó, fins i tot, el consistori va anar més enllà. I és que l'Ajuntament, com recull el Ministeri, va mostrar l'oposició frontal al projecte "ja que consideraven que l'alternativa zero, és a dir, evitar la construcció de la línia, és la millor opció".
La resolució que publica el BOE, i que autoritza la MAT aèria, tanca doncs les aspiracions dels alcaldes afectats, que reclamaven que els 400 kV passessin per sota terra.
Tot i rebutjar la MAT soterrada, però, Red Eléctrica sí que ha variat diversos punts previstos al traçat descrit a l'avantprojecte. En aquest sentit, la companyia ha inclòs set variants a la línia, amb l'objectiu d'allunyar-la d'habitatges aïllats en pobles com Canet d'Adri, Sant Gregori o Garrigàs.
Després d'aquesta autorització, la companyia ha de treure ara el projecte final a exposició pública. Un tràmit que Red Eléctrica preveu portar a terme aquesta mateixa primavera. A més de concretar el traçat definitiu sobre plànol, el projecte també inclourà la compactació amb les torres de la MAT de les línies de 220 kV Bescanó-Juià i de 132 kV Juià-Figueres en aquest tram del traçat.
Enllaç amb la interconnexió
El tram de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema és el darrer abans del de la interconnexió. A partir de la subestació de Santa Llogaia, la MAT anirà soterrada i creuarà els Pirineus mitjançant un túnel.
Precisament, la tuneladora 'Albera' ja ha començat a perforar la muntanya aquest passat febrer. D'altra banda, Red Eléctrica també preveu començar en breu les obres de la rasa per on els 400 kV arribaran fins a la Jonquera.
