El nom de l'àlbum de Pérez Cruz fa referència a la data de naixement del seu pare, Cástor Perez, un músic i estudiós de les havaneres que va encomanar a la seva filla la passió per la música. En certa manera, explica la cantant, aquest disc "és un naixement, un començar de nou" i per tant es pot llegir com un doble homenatge, al seu progenitor mort l'any 2010 i a ella mateixa.
A més, la gestació ha estat llarga. Feia temps que la cantant volia enregistrar un disc sola però necessitava algun estímul extern "perquè era molt íntim". En aquest sentit, sentir-se guanyadora d'un premi de composició i, posteriorment, la mort del seu pare van ser "l''impuls" que li mancava, segons explica.
La veu de Sílvia Pérez Cruz ha omplert fins l'últim racó del Liceu, amb l'habitual càrrega de profunditat que l'acompanya i una versatilitat per canviar de registre a conveniència sorprenent. L'artista no ha amagat una "profunda felicitat" per actuar en aquest auditori "que havia anat fent gran i gran en la seva imaginació", tot just l'endemà de rebre les primeres còpies del disc, que surt a la venda la setmana vinent.
Un debut relatiu
Pot sorprendre que en la presentació d'un primer disc en solitari Sílvia Pérez Cruz hagi aconseguit omplir tot un Gran Teatre del Liceu, on debutava -de fet, les entrades es van exhaurir fa mesos-. Però és que la cantant s'ho ha guanyat a pols.
Té 29 anys, però es va començar a dedicar a la música als 14. Des d'aleshores ha estat molt prolífica en actuacions i gravacions amb les formacions més diverses. La seva veu càlida s'ha adaptat als registres més diversos de la música popular, passant per la tradició catalana de l'habanera, el 'cante hondo' flamenc, els boleros, els fados o la cançó jazz.
Sílvia Pérez Cruz ha format els grups 'Llama', d'improvisació amb veu i el singular instrument 'hang', i Las Migas -un quartet femení de flamenc amb què van enregistrar el celebrat disc 'Reinas del Matute' (2010)-. També va formar amb Javier Colina, en un projecte que portava el bolero al terreny del jazz, i del que ha quedat constància amb el disc 'En la imaginación' (2011), enregistrat juntament amb Marc Miralta, Perico Sambeat y Albert Sanz.
D'altra banda, va col·laborar amb l'orquestra de percussió 'Coetus', va participar en l'espectacle 'Camarón, La leyenda del tiempo, va oferir recitals amb Toti Soler i ha format un duet recurrent amb el músic Raúl Fernández -Refree- que ara li ha produït el disc.
Aquesta trajectòria explica en bona mesura que el primer disc que firma amb el seu nom sigui una amalgama dels estils, cultivats al llarg dels anys. Bolero, flamenc, jazz, fado o havanera es combinen al disc, com ho fan el català, castellà, gallec i flamenc amb què canta. Quant a les lletres, '11 de novembre' també una mescla, en aquest cas de creacions pròpies amb poemes de Feliu Formosa, Maria Mercè Marçal i Maria Cabrera.
A més, la gestació ha estat llarga. Feia temps que la cantant volia enregistrar un disc sola però necessitava algun estímul extern "perquè era molt íntim". En aquest sentit, sentir-se guanyadora d'un premi de composició i, posteriorment, la mort del seu pare van ser "l''impuls" que li mancava, segons explica.
La veu de Sílvia Pérez Cruz ha omplert fins l'últim racó del Liceu, amb l'habitual càrrega de profunditat que l'acompanya i una versatilitat per canviar de registre a conveniència sorprenent. L'artista no ha amagat una "profunda felicitat" per actuar en aquest auditori "que havia anat fent gran i gran en la seva imaginació", tot just l'endemà de rebre les primeres còpies del disc, que surt a la venda la setmana vinent.
Un debut relatiu
Pot sorprendre que en la presentació d'un primer disc en solitari Sílvia Pérez Cruz hagi aconseguit omplir tot un Gran Teatre del Liceu, on debutava -de fet, les entrades es van exhaurir fa mesos-. Però és que la cantant s'ho ha guanyat a pols.
Té 29 anys, però es va començar a dedicar a la música als 14. Des d'aleshores ha estat molt prolífica en actuacions i gravacions amb les formacions més diverses. La seva veu càlida s'ha adaptat als registres més diversos de la música popular, passant per la tradició catalana de l'habanera, el 'cante hondo' flamenc, els boleros, els fados o la cançó jazz.
Sílvia Pérez Cruz ha format els grups 'Llama', d'improvisació amb veu i el singular instrument 'hang', i Las Migas -un quartet femení de flamenc amb què van enregistrar el celebrat disc 'Reinas del Matute' (2010)-. També va formar amb Javier Colina, en un projecte que portava el bolero al terreny del jazz, i del que ha quedat constància amb el disc 'En la imaginación' (2011), enregistrat juntament amb Marc Miralta, Perico Sambeat y Albert Sanz.
D'altra banda, va col·laborar amb l'orquestra de percussió 'Coetus', va participar en l'espectacle 'Camarón, La leyenda del tiempo, va oferir recitals amb Toti Soler i ha format un duet recurrent amb el músic Raúl Fernández -Refree- que ara li ha produït el disc.
Aquesta trajectòria explica en bona mesura que el primer disc que firma amb el seu nom sigui una amalgama dels estils, cultivats al llarg dels anys. Bolero, flamenc, jazz, fado o havanera es combinen al disc, com ho fan el català, castellà, gallec i flamenc amb què canta. Quant a les lletres, '11 de novembre' també una mescla, en aquest cas de creacions pròpies amb poemes de Feliu Formosa, Maria Mercè Marçal i Maria Cabrera.
