En el centenari del seu naixement, 'Santiago Sobrequés i Vidal, el compromís d'un historiador (1911-1973)' repassa la vida i obra de l'historiador gironí, al mateix temps que vol explicar la seva època a partir del seu testimoni i compromís. Sobrequés va néixer i es va formar a Girona, però, com molts altres joves de l'època, va veure com la Guerra Civil truncava els inicis de la seva carrera professional.
Sobrequés va iniciar la seva tasca acadèmica com a professor de Geografia i Història a l'institut d'ensenyament secundari de Terrassa fins a la seva mobilització a l'exèrcit republicà el juliol del 37. Després de la guerra, l'historiador va ser objecte d'un expedient de depuració per part de les autoritats franquistes, va perdre la càtedra i va ser enviat com a professor interí a Màlaga i Figueres. Va passar també per La Seu d'Urgell i Figueres com a catedràtic i finalment va guanyar el concurs de trasllat a l'Institut de Girona.
L'amistat amb Vicens Vives i el compromís amb el país
La mostra recull també la seva amistat amb Vicens Vives i la renovació pedagògica que van portar a terme junts, "en els espais que els deixava la censura franquista", ha apuntat Mercè Morales, comissària de l'exposició. A més, també retrata el seu compromís amb la democràcia i el país.
"La vida de Sobrequés va estar íntimament lligada a Girona, però el seu va ser un compromís ferm amb el país. Ell creia que un historiador no podia viure al marge de la societat, que no s'havia de limitar només a investigar, sinó que havia de ser una persona compromesa amb el present", ha explicat Morales.
"Aquesta exposició és un homenatge a la persona, però també un element que ajuda a reflexionar sobre la vida d'alguns professors, intel·lectuals i gent de la cultura que el 39 van decidir lliurement quedar-se a Catalunya i no seguir el camí de l'exili", ha apuntat Jaume Sobrequés, fill de l'historiador.
A més, ha destacat que aquestes persones "van tenir moltes dificultats, perquè les seves càtedres van ser suspeses i van ser depurats, van haver de tornar a començar". "És la història dels exiliats interiors, gent que va voler quedar-se i no va ser ni empresonada ni afusellada, però van patir una repressió genèrica que els va fer tornar a començar"
"El llegat de Sobrequés és aquest compromís, ja que deia que ser ciutadà era un deure i un dret, i el fet de no renunciar mai, per a Sobrequés, per tant altres joves de la seva generació, la Guerra Civil va ser un cop duríssim perquè van haver de tornar a començar, i ell, com Vicens Vives, no va renunciar al que era: historiador", ha afegit Morales.
"Un historiador és un home, com tot intel·lectual, compromès amb el seu país. Sobrequés ho va ser i en un moment de la seva vida va ser el primer signant d'un document demanat l'amnistia de presos polítics i sindicals, va fer la seva obra en català en ple franquisme, sempre va defensar posicions democràtiques... l'historiador no és un erudit que viu al desert", ha apuntat el fill de l'homenatjat.
Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ha afegit que "la història és allò que va passar, però també és una disciplina que creix a mesura que hi ha aportacions rellevants, per tant un museu ha d'explicar que va passar però també ha de dedicar un espai a la pròpia disciplina, a parlar dels historiadors, i en aquest sentit Santiago Sobrequés com Vicens Vives són persones emblemàtiques"
Sobrequés va iniciar la seva tasca acadèmica com a professor de Geografia i Història a l'institut d'ensenyament secundari de Terrassa fins a la seva mobilització a l'exèrcit republicà el juliol del 37. Després de la guerra, l'historiador va ser objecte d'un expedient de depuració per part de les autoritats franquistes, va perdre la càtedra i va ser enviat com a professor interí a Màlaga i Figueres. Va passar també per La Seu d'Urgell i Figueres com a catedràtic i finalment va guanyar el concurs de trasllat a l'Institut de Girona.
L'amistat amb Vicens Vives i el compromís amb el país
La mostra recull també la seva amistat amb Vicens Vives i la renovació pedagògica que van portar a terme junts, "en els espais que els deixava la censura franquista", ha apuntat Mercè Morales, comissària de l'exposició. A més, també retrata el seu compromís amb la democràcia i el país.
"La vida de Sobrequés va estar íntimament lligada a Girona, però el seu va ser un compromís ferm amb el país. Ell creia que un historiador no podia viure al marge de la societat, que no s'havia de limitar només a investigar, sinó que havia de ser una persona compromesa amb el present", ha explicat Morales.
"Aquesta exposició és un homenatge a la persona, però també un element que ajuda a reflexionar sobre la vida d'alguns professors, intel·lectuals i gent de la cultura que el 39 van decidir lliurement quedar-se a Catalunya i no seguir el camí de l'exili", ha apuntat Jaume Sobrequés, fill de l'historiador.
A més, ha destacat que aquestes persones "van tenir moltes dificultats, perquè les seves càtedres van ser suspeses i van ser depurats, van haver de tornar a començar". "És la història dels exiliats interiors, gent que va voler quedar-se i no va ser ni empresonada ni afusellada, però van patir una repressió genèrica que els va fer tornar a començar"
"El llegat de Sobrequés és aquest compromís, ja que deia que ser ciutadà era un deure i un dret, i el fet de no renunciar mai, per a Sobrequés, per tant altres joves de la seva generació, la Guerra Civil va ser un cop duríssim perquè van haver de tornar a començar, i ell, com Vicens Vives, no va renunciar al que era: historiador", ha afegit Morales.
"Un historiador és un home, com tot intel·lectual, compromès amb el seu país. Sobrequés ho va ser i en un moment de la seva vida va ser el primer signant d'un document demanat l'amnistia de presos polítics i sindicals, va fer la seva obra en català en ple franquisme, sempre va defensar posicions democràtiques... l'historiador no és un erudit que viu al desert", ha apuntat el fill de l'homenatjat.
Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ha afegit que "la història és allò que va passar, però també és una disciplina que creix a mesura que hi ha aportacions rellevants, per tant un museu ha d'explicar que va passar però també ha de dedicar un espai a la pròpia disciplina, a parlar dels historiadors, i en aquest sentit Santiago Sobrequés com Vicens Vives són persones emblemàtiques"
