Nou alliberament de tortuges autòctones a l'Estany de Banyoles

En els últims dos anys s'han retirat 273 tortugues exòtiques a la zona propera a l'estany en ser una amenaça per les autòctones

La zona escollida ha estat la llacuna dels Amaradors, molt a prop de l'estany de Banyoles, i els encarregats de dur a terme els alliberaments han estat una cinquantena d'alumnes de l'Escola Baldiri Reixac d'aquesta localitat que han dedicat tot el matí a conèixer detalls de la tortuga 'Emys orbicularis'. L'actuació d'aquest dimarts és un "reforçament" de la població d'aquesta espècie, "singular i en perill de desaparició a les comarques gironines" i a altres punts de Catalunya i d'Europa, segons explica el coordinador tècnic del Projecte Estany, Miquel Campos, que subratlla la importància de "conservar aquest patrimoni natural" en un espai protegit com l'estany de Banyoles.

Aquest és el segon alliberament que es fa a la zona. L'any passat, se'n van deixar anar una cinquanta d'exemplars més als estanys de Can Morgat de Porqueres i els resultats han estat "magnífics", segons un dels tècnics del Centre de Recuperació de Tortugues a l'Albera, Joan Budó, l'indret d'on provenen els exemplars alliberats criats en captivitat. "Tots van créixer considerablement", explica el tècnic, una dada que confirma aspectes claus per a la seva adaptació, com ara que tenen bona disponibilitat d'aliment i que no han hagut de dispersar-se, és a dir, "una adaptació perfecte" i un bon auguri per a aconseguir tenir una població estable a la zona. Aquesta espècie portava més de tres dècades desapareguda a aquest punt -en els últims sis anys només se n'havien identificat dos exemplars-. Fa més de 6.000 anys, però, aquesta tortuga ja vivia a aquesta zona de llacunes, tal com demostres els fòssils trobats al poblat neolític de la Draga.

Amb dispositius de seguiment

La informació de la seva adaptació s'ha obtingut gràcies als censors que acompanyen a una part dels exemplars alliberats. Es tracta d'un radioemissor que s'enganxa a la closca per poder-les seguir durant un període de sis mesos amb l'ajuda d'una antena receptora. Això permet localitzar-les i poder-les captura de forma puntual per mesurar-les, pesar-les i veure tots els seus moviments. A banda d'això, tots els exemplars tenen un xip subcutani amb un número identificatiu per tenir-la controlada a partir d'ara.

El programa de recuperació, emmarcat dins el projecte europeu Life, inclou un total de tres alliberaments al medi amb l'objectiu que a finals del 2013 es tingui informació científica sobre la seva "viabilitat", explica Tudó, que confia poder tenir una població estable d'una forma tenint en compte els primers resultats.

L'eliminació de les tortugues exòtiques

L'alliberament de tortugues es complementa amb l'eliminació de les espècies exòtiques -sobretot les tortugues de Florida-, que són una amenaça per a les autòctones no només perquè són portadores de malalties sinó perquè són molt agressives i envaeixen el medi amb molta facilitat. En els dos anys que s'han efectuat captures d'aquestes espècies s'han comptabilitat un total de 273 exemplars, la majoria de les esmentades anteriorment però també d'altres cinc subespècies, com ara la tortuga mapa o la de jeroglífic.

Es tracta d'una "proporció elevadíssima", assenyala Campos, que recorda que aquestes tortugues exòtiques es troben a les botigues d'animals i la majoria han estat alliberades a mans de particulars que no són conscients dels efectes nocius per al medi natural on es deixen anar. És per això, que el programa també inclou activitats de conscienciació i sensibilització a la població com ara l'alliberament d'aques dimarts per part d'escolars.

Entre els depradadors més habituals hi ha el porc senglar, el teixó o la llúdriga, que s'alimenten dels seus ous, però també peixos exòtics com ara el 'black bass' o perca americana un cop ja han sortit de l'ou. Els alliberats tenen uns dos anys i per tant una edat suficient per poder sobreviure en el medi.