"Equilibris impossibles" es tracta d’un treball, el quart de la seva discografia, que representa una ruptura estilística: l’amor, tan present en les seves cançons des del primer dia, es queda enrere per donar pas a històries més quotidianes. Es tracta doncs, d’un disc vital i optimista que, amb la presència de la secció de vents i amb l’afegit de l’estil propi del productor Jaume Pla, embolcalla un so nou. No obstant això, el disc manté una característica inalterable en l’estil Abras: la potència vocal.
Segons assegura el mateix artista, aquest disc (a la venda des del passat 20 de març), ha estat el més "relaxat" de la seva vida, ja que l’ha gravat al centre de la Bisbal envoltat d’amics. Aquests amics són, a més del productor Jaume Pla “Mazoni”, músics de primeríssim nivell com Carlus Ramió (baix), Toni Molina (bateria i percussió), Xavier Raurich (guitarra), Genís Bou (saxo tenor) i Andrés Tosti (trompeta).
Des que va debutar a finals dels noranta, la progressió artística d’Abras ha estat constant. Aquell any va guanyar el premi Carles Sabater a la millor cançó en català amb Fent camí, un èxit que el va motivar a composar i gravar noves cançons que, finalment, acabarien formant part del seu disc de debut, Entre mil vidres trencats. Més endavant arribarien M’agrada sentir el que tu sents i Temps de zel, treballs que serien reconeguts amb premis de prestigi i que el van dur a tocar en escenaris d’arreu de Catalunya. En aquesta trilogia, l’amor, en els seus diversos vessants, n’és el protagonista.
El 2009, Miquel Abras va ser reconegut amb tres premis Enderrock: millor disc, millor artista i millor lletra per votació popular. També va ser distingit com a millor disc català de l’any pels oients de Ràdio 4.
Abras ha dut les cançons dels seus discs als festivals i festes més importants de tot Catalunya: MMVV, Senglar Rock, La Mercè (BCN), Fires de Girona o el Barnasants. La seva música és habitual de les principals radiofòrmules del país (40 Principals, Rac 105, Icat FM, Flaixbac, COM Ràdio).
Segons assegura el mateix artista, aquest disc (a la venda des del passat 20 de març), ha estat el més "relaxat" de la seva vida, ja que l’ha gravat al centre de la Bisbal envoltat d’amics. Aquests amics són, a més del productor Jaume Pla “Mazoni”, músics de primeríssim nivell com Carlus Ramió (baix), Toni Molina (bateria i percussió), Xavier Raurich (guitarra), Genís Bou (saxo tenor) i Andrés Tosti (trompeta).
Des que va debutar a finals dels noranta, la progressió artística d’Abras ha estat constant. Aquell any va guanyar el premi Carles Sabater a la millor cançó en català amb Fent camí, un èxit que el va motivar a composar i gravar noves cançons que, finalment, acabarien formant part del seu disc de debut, Entre mil vidres trencats. Més endavant arribarien M’agrada sentir el que tu sents i Temps de zel, treballs que serien reconeguts amb premis de prestigi i que el van dur a tocar en escenaris d’arreu de Catalunya. En aquesta trilogia, l’amor, en els seus diversos vessants, n’és el protagonista.
El 2009, Miquel Abras va ser reconegut amb tres premis Enderrock: millor disc, millor artista i millor lletra per votació popular. També va ser distingit com a millor disc català de l’any pels oients de Ràdio 4.
Abras ha dut les cançons dels seus discs als festivals i festes més importants de tot Catalunya: MMVV, Senglar Rock, La Mercè (BCN), Fires de Girona o el Barnasants. La seva música és habitual de les principals radiofòrmules del país (40 Principals, Rac 105, Icat FM, Flaixbac, COM Ràdio).
